Resultats de la cerca

Situació Vista lateral de l’església on s’aprecien les diverses modificacions i ampliacions que ha sofert, les quals afecten també l’absis ECSA - A Roig L’església parroquial de Vilamur és al nucli urbà de la població de Vilamur, situada sobre la carretera de Sort a la Seu d’Urgell pel part del Cantó JAA Mapa 34-10215 Situació 31TCG486937 Història En la dotació de la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell per part del bisbe Ermengol, l’any 1010, entre els béns que se li atorgaren figuren les parròquies de la vall de Siarb i les seves esglésies, Sant Sadurní, Santa Maria, Sant Martí de…

Fou inaugurat al desembre del 1999 i un dels primers torneigs destacats que organitzà fou l’enfrontament Catalunya-Gran Bretanya 2005 Té sis equips de competició Guanyà la Copa Catalunya 2008 i el Campionat de Catalunya per equips 2012 Alguns dels seus jugadors més destacats són Fernando Cano i Daniel Giménez Disposa d’un camp de 18 forats amb dos recorreguts, un de 1710 m i un altre de mides EPPA de 1196 m Té camp de pràctiques i escola de pitch-and-putt

Aparegut al s XV, era una mena de vaixell d’unes 400 tones, de buc molt resistent, per a suportar les pressions del glaç Embarcaven unes set balaneres i posseïen forns per a obtenir l’oli El 1865 fou inventat el canó llançaarpons i de resultes d’això, a la fi del s XIX, hom diferencià el vaixell-factoria del balener, i desaparegueren les baleneres Actualment els baleners són vaixells de desplaçament força variable i tenen com a única finalitat la d’arponar la balena, la qual es recollida pel vaixell-factoria

Entre els principals monuments construïts en aquell període hom troba l’amfiteatre flavi, inaugurat per Tit l’any 80, l’arc de Tit, el fòrum, i el temple de Vespasià i de Tit divinitzats, acabat en època de Domicià, el qual feu construir el Forum Transitorium i el palau flavià al Palatí Aquest darrer era de planta semblant a la dels palaus hellenístics, amb un peristil, al voltant de la qual hi havia les estances del palau al nord hi havia la sala del tron, amb volta de canó

Dirigí bona part dels millors marxadors catalans, a més d’alguns maratonians i fondistes, com Nacho Cáceres, Antonio Peña, Marco Antonio Cepeda i Víctor Morente Fou responsable del sector de marxa i membre del comitè tècnic de la Federació Catalana d’Atletisme, i professor de l’Escola d’Entrenadors Fou entrenador de la campiona d’Europa Mari Cruz Díaz i dels medallistes olímpics Daniel Plaza 1992 i Maria Vasco 2000, entre altres marxadors, com Emilia Cano, Eva Pérez, Celia Marcén, Teresa Palacio, Maite Gargallo, Josep Antoni González Cobacho, Francisco Botonero, Germán Nieto i Manuel Alcalde

En foren els principals integrants Francisco de Vitoria, Domingo de Soto, Melchor Cano, Bartolomé de Medina, Domingo Báñez i Juan de Santo Tomás A partir de l’explicació de Vitoria sobre la usura, els seus deixebles, sempre amb una perspectiva ètica i jurídica, desenvoluparen una anàlisi sobre l’origen i les funcions de la moneda i sobre els mecanismes de formació dels preus Arran dels descobriments i la colonització d’Amèrica desenvoluparen un cos de doctrina sobre el dret natural i el dels pobles que constitueix la base del dret internacional

Deixeble de Melchor Cano i de Pedro de Sotomayor, fou comentarista de Tomàs d’Aquino i professor de teologia a Alcalá, a Valladolid i a Salamanca Fou confessor de santa Teresa d’Àvila S'encarà amb el molinisme, sobretot amb les seves opinions sobre la premoció física i la gràcia, segons les quals Déu impelleix infalliblement la voluntat humana a passar a l’acte lliure Tingué una participació destacada en la controvèrsia de auxiliis entre dominicans i jesuïtes Escriví nombroses obres filosòfiques i teològiques, algunes de les quals encara inèdites

El territori que després fou Andalusia tingué, des dels temps prehistòrics, un paper molt important en l’evolució de l’art en la península Ibèrica Andalusia , fet que es manifestà tant en l’època romana com durant l’època islàmica en què esdevingué el nucli de l’Andalus L' art andalusí es perllongà en l’estil , que tingué igualment a Andalusia un dels seus nuclis, i que des d’aquí passà a les terres d’Amèrica La forta empremta islàmica feu que, lògicament, els estils propis del cristianisme medieval tinguessin poca importància, gairebé limitat el darrer romànic a certs indrets aïllats, i el…

De l’edifici original, datat del s XI però molt transformat posteriorment, es conserva la façana oest i part de la nord La seva estructura consisteix en una nau coberta amb volta de canó i capçada, a l’est, per un absis semicircular, precedit d’un curt tram presbiteral La porta, coronada per un arc de mig punt amb àmplies dovelles, s’obre a la façana oest, on en­cara es conserven les traces de lesenes i plafons que devien correspondre a una decoració de tipus llombard En aquesta façana, al s XII avançat, es va…

Situació Sector nord-est de l’església, amb l’absis i una gran capella adossada al mur de tramuntana ECSA - MÀ Font Aquesta església, dedicada a sant Joan Baptista, és situada al poble d’Ovís, emplaçat sobre uns conglomerats entre el barranc del mateix nom i el rierol de Sant Marc Mapa 32-10 213 Situació 31TCG082919 Des del despoblat de Santa Eulàlia de Betesa cal agafar l’antic camí de ferradura que al cap de mitja hora ens durà al poble d’Ovís Església És un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau L’església actualment està en procés d…