Resultats de la cerca
Es mostren 2383 resultats
autoritarisme
Política
Sociologia
Actitud que pretén l’obediència indiscutida.
L’autoritarisme es troba en els individus autoritari i també en els sistemes socials En aquests és demanada l’obediència inqüestionada a un cap, capitost, dèspota, suprem sacerdot, pater familias , etc Políticament, l’autoritarisme és característic dels règims antidemocràtics, on el poder és concentrat en un sòl òrgan, no hi ha parlament, manca la llibertat dels subsistemes i l’oposició política és suprimida
François Pompon
Escultura
Escultor francès.
Deixeble d’Auguste Rodin La seva obra es caracteritza per una temàtica quasi exclusivament animal, modelada amb preocupació sintètica i economia de formes, amb un caire neoegipci i un cert record de l’abstracció de Brâncusi Un exemple característic és el seu monumental Os blanc Musée Nationale d’Art Moderne, París, que li suposà el reconeixement artístic al Salon d’Automne del 1922
Manuel da Silva Gaio
Literatura
Narrador i poeta portuguès.
Vinculat al moviment simbolista, estudià a fons la cultura clàssica Da poesia na enducação dos gregos , 1917 Fou fundador, amb Eugénio de Castro, de la revista “Arte” El seu lirisme, eròtic i panteista, és característic de la poesia portuguesa de la darreria del s XIX Chave verbal 1916, O santo 1927 i Sulamite 1928 contenen els seus poemes més característics
Mester de clerecía
Escola poètica castellana dels s. XII al XIV.
La denominació significa ministeri o ocupació d’homes cultes, en contraposició a Mester de juglaría El seu primer representant conegut és Gonzalo de Berceo i el darrer el canceller López de Ayala Pertanyen a aquest gènere obres com el Libro de Apolonio , el Libro de Aleixandre i, en part, el Libro de Buen Amor El metre característic és la cuadernavía
obertura
Fonètica i fonologia
Tret articulatori que es refereix a la distància intermaxil·lar o linguopalatal i que generalment s’empra com a característica rellevant per a qualificar els fonemes d’una llengua segons llur mode d’articulació.
Així, els fonemes es classifiquen en diversos graus d’obertura, d’acord amb les condicions fonemàtiques de cada llengua El sistema vocàlic del castellà, per exemple, n'ofereix tres el català i l’italià, quatre el francès, cinc l’anglès, sis etc La tendència a l’obertura és, tanmateix, un tret característic de les articulacions vocàliques, al contrari de les consonàntiques, que tendeixen al tancament, segons GStraka
osteoglòssids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes que tenen el cos massís, poderós, comprimit lateralment cap a la meitat i cònic a l’extrem anterior, amb la cua petita i semblant a una paleta arrodonida.
La boca va armada de dents fortes, que ocupen la volta superior i la inferior, al paladar i la llengua, la qual és sostinguda per una forta estructura òssia Presenten una línia lateral amb grans obertures Són un petit nombre de gèneres i espècies dulciaqüícoles de les zones tropicals d’Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Austràlia El representant més característic és l’arapaima
safranina
Química
Cadascun dels membres d’una família de colorants derivats de la fenazina
, que pertanyen a la sèrie dels colorants azínics.
Són colorants bàsics, generalment vermells, aptes per a la tinció de la llana, la seda i el cotó mordentat amb taní Les safranines són emprades en les tincions biològiques, especialment en microbiologia tinció de Gram La safranina- T, de fórmula i que hom obté per oxidació en medi àcid d’una mescla de 2-metil-1,4-fenilendiamina, o -toluïdina i anilina, en constitueix un exemple característic
angoixa
Filosofia
Kierkegaard donà significació filosòfica al concepte d’angoixa en emprar-lo per a explicar la seva concepció de l’home.
L’angoixa és un estat anímic, no determinat per cap cosa concreta, característic de l’home, que li revela l’essència del seu ésser la nullitat de l’existència humana, per la seva finitud, davant la infinitud de Déu Heidegger emprà també aquest concepte per a designar aquella situació en què el no-res es revela a l’home com el fonament de l’existència
Garcia de Resende
Literatura
Poeta portuguès.
Fou un dels personatges més notables del Renaixement al seu país Recopilà el Cancioneiro Geral o de Resende 1516, recull de l’obra de 286 poetes de la segona meitat del s XV i primers anys del XVI, que constitueix el mostrari més característic de la poesia portuguesa del Renaixement inicial És autor també d’una Miscelânea 1554 versificada, retrat vivíssim de la societat del seu temps
escola d’Elea
Escola filosòfica presocràtica fundada a Elea, antiga ciutat de Lucània, a l’actual regió de Basilicata, per Xenòfanes de Colofó.
Hi pertangueren Parmènides, Zenó d’Elea i Melissos de Samos En fou un tret característic l’afirmació de la unitat de tot el que existeix, en oposició a la teoria d’Heràclit Hom considera que els eleàtics, i sobretot Parmènides, foren els primers a plantejar els temes de la metafísica, en particular els de la relació entre la raó i la realitat el pensament i l’ésser
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina