Resultats de la cerca

Fou una de les primeres organitzacions dedicades a vetllar pel benestar de la dona obrera Es concebé com una cooperativa de materials per a la costura, i funcionava també com un centre de collocacions, caixa d’estalvis i caixa dotal Tot i que el seu fundador morí l’any 1913, el Sindicat subsistí, i el 1929 formava part de la Confederació Nacional d’Obreres Catòliques, creada el 1924 Entre els seus objectius es troben el d’aconseguir una millora de les condicions socials de les treballadores de l’agulla i el seu perfeccionament moral i intellectual

Fundada el 1866 a Tennessee, esdevingué un instrument dels terratinents demòcrates del sud per a plantar cara als republicans radicals, al poder, i recuperar una gran part del programa esclavista i antinòrdic de la Confederació Tingué un segon període entre el 1915 i el 1924, lliurada totalment a activitats terroristes i racistes Les reivindicacions integracionistes iniciades cap al 1946 ressuscitaren el Klan, que actuà sobretot entre el 1954 i el 1966, fins que l’administració Johnson la desorganitzà Durant les dècades següents ha mantingut un cert activisme en el si de l’extrema dreta nord-…

Fundador de l’Associació Escolar Republicana i de la Joventut Republicana, a Lleida Tinent d’alcalde de la ciutat, diputat provincial per les Borges Blanques i conseller d’agricultura de la Mancomunitat Impulsà obres agràries importants, com el canal d’Urgell, i fou síndic de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre Proclamà la República Catalana a les Borges Blanques, ingressà a Esquerra Republicana i fou diputat al parlament català 1932 Director general d’agricultura de la Generalitat, fou nomenat conseller d’agricultura i economia 1933 i, després, sotssecretari del ministeri del treball del…

Fou l’impulsor del Club de Tennis del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria i fou secretari de l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya També fou secretari del Comitè Olímpic Català, encarregat de presentar la candidatura Barcelona 1924 Fundà la Confederació Esportiva de Catalunya, de la qual també fou secretari També exercí aquest càrrec al Comitè Olímpic Espanyol, des de la seva fundació el 1924 El 1941 fou nomenat secretari general de la Delegación Nacional de Deportes de la FET y de las JONS Com a periodista escriví a les publicacions Tenis i La Jornada Deportiva

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, fou campió de Catalunya individual en sabre 1930, en espasa 1933 i en floret 1946 Fou internacional amb la selecció espanyola de sabre en els Jocs Olímpics de París 1924 i d’Amsterdam 1928 i fou tècnic de la secció d’esgrima del Sindicat Espanyol Universitari Com a directiu destacà per ser el primer secretari general de la Federació d’Esgrima de Catalunya, per ser compromissari de la Federació Espanyola d’Esgrima al Comitè Olímpic Espanyol i representant d’esgrima a l’Assemblea General de la Confederació Esportiva de Catalunya

Al principi del 2000 assumí el càrrec de president del Collegi Nacional d’Àrbitres de Beisbol És director tècnic i responsable de competicions de la Reial Federació Espanyola de Beisbol i Softbol El 2010 validà les regles oficials de beisbol de la federació espanyola Ha estat director de les expedicions espanyoles de beisbol en competicions internacionals També és secretari de la comissió tècnica de la Confederació de Beisbol Europeu CEB, vinculada a la Federació Internacional de Beisbol IBAF, on entrà com a membre el 2003 Forma part de l’organització dels Campionats d’Europa de beisbol

Germà de Karl Philipp von Schwarzenberg, fou ambaixador a Nàpols 1846-48 i nomenat canceller després d’haver facilitat l’ascensió a la corona de Francesc Josep I per abdicació de l’emperador Ferran I S'enfrontà amb èxit a la revolució del 1848 i traslladà a Kremsier l’Assemblea Nacional, que va dissoldre tot seguit maig del 1849 Portà a terme una política conservadora a la qual s’oposà Hongria, que fou derrotada amb l’ajut dels croats i dels russos Vilagos, 1849 Fracassà en intentar l’admissió d’Àustria en la Confederació Alemanya 1849

Combaté els colons blancs establerts a les vores del riu Ohio i participà en les conferències de pau dels anys 1800 Aprofitant la revolta índia de 1804-05 i l’amenaça de guerra entre els EUA i la Gran Bretanya, intentà una confederació de totes les tribus índies amb l’ajut del seu germà Tenskwatana el Profeta Malgrat les seves declaracions pacífiques, fou perseguit i vençut pel general William Harrisson, governador d’Indiana, a Tippecanoe 1811 S'alià amb els anglesos durant la guerra angloamericana 1812-13, però fou vençut i mort a la vora del riu Thames

Sacerdot 1823, s’exilià a París De tornada a Itàlia, fou ministre i president del consell piemontès 1848-49 Ambaixador a París, es retirà a la vida privada Preocupat per la reunificació dels estats italians, fou, de primer, màxim exponent del güelfisme i defensà una confederació sota el papat Primato civile e morale degli italiani , 1843 Més tard atribuí la supremacia al Piemont Rinnovamento civile d’Italia , 1851 Polemitzà amb els jesuïtes en nom d’un catolicisme obert al pensament liberal Prolegomeni al primato , 1845 Il gesuita moderno, 1846-47 Filosòficament s’oposà a l’idealisme i…

Adscrit a la FAI, assolí notorietat en fer la crítica sindical de Tierra y Libertad a partir de l’octubre del 1931 Fou elegit secretari general de la Confederació Regional del Treball de Catalunya abril del 1932 — maig del 1933 i intentà un cert acord amb els trentistes, malgrat que pel setembre del 1932 dictés l’expulsió de la Federació Local de Sabadell allegant que retenia el segell confederal Durant la guerra civil, com a cronista de Solidaridad Obrera , acompanyà la columna d’Alberto Bayo que anà a les Balears agost-setembre del 1936 Collaborà posteriorment a Catalunya 1937-38