Resultats de la cerca
Es mostren 2001 resultats
Sant Martí de Vilaplana (Prats de Molló i la Presta)
Aquesta església és situada a uns 800 m a llevant de la vila de Prats de Molló L’esment més antic d’aquesta capella és de l’any 1245, en què Bernat de Ribelles, rector prevere beneficiat de l’església de Sant Martí, va subscriure l’acta de consagració de Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló No sembla pas que aquesta església passés mai de ser una capella de la parròquia de Prats En la dècima papal del 1279 es considera una capella i es fa constar que el seu capellà, Ramon de Coç, no havia de pagar res, segurament per les seves pobres rendes El mateix succeí el 1280 L’…
Santa Maria de Trespueio (Graus)
Art romànic
L’església de Trespueio és documentada per primera vegada l’any 996 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Güel, que cal identificar amb l’actual santuari de la Mare de Déu de les Roques Segons aquesta escriptura, Goanes donà a l’església de Güel una peça de terra amb vinya plantada que tenia “ in domum Sancte Marie in Traspuio ” A banda d’aquesta notícia no s’ha trobat cap altra referència documental d’època medieval Avui, la capella de la casa Trespueio, a la confluència del barranc de les Badies amb l’Isàvena, està dedicada a la Santíssima Trinitat i hom la…
Sant Martí de Cofort (Capolat)
Art romànic
L’església de Sant Martí de Cofort no conserva avui cap testimoni de la seva primera construcció romànica Situada dins l’antic terme del castell de Capolat i, per tant, formant part del vescomtat de Cardona i batllia de Cardona posteriorment La primera menció del lloc i de l’església és del segle XI en ésser referenciada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell Foccocuruo L’església devia perdre la categoria parroquial que tenia el segle XI, car no és esmentada com a tal en la visita al deganat de Berga de l’any 1314 El segle XVIII Sant Martí de Cofort era…
Sant Pere de Marfà (Castellcir)
Art romànic
Antiga petita parròquia rural, documentada des del 939 com la ecclesia castri Marphani , quan el bisbe de Vic la va sotmetre a l’església de Santa Maria de Moià, amb motiu de la seva consagració El 985 consta com a parròquia independent i se n’esmenta ja el titular, sant Pere L’església actual no sembla conservar cap element romànic consta que es va refer el 1774 i es va restaurar el 1943 Conserva a la part de ponent un portal amb un arc profusament decorat de garlandes, flors i angelets, que sembla aprofitat d’una obra anterior del segle XVII Ara no té culte i es troba…
Pere
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (959-973).
Defensà, juntament amb els bisbes de les altres seus catalanes, els interessos comuns del país, en el retrobament de la unitat amb la restauració de l’arquebisbat de Tarragona, fent cara primer a les pretensions personals de l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, titulat arquebisbe a Compostella el 959 sota aparença de validesa apostòlica, i acceptant després el nomenament expedit per Joan XIII el 971 a favor del bisbe de Vic Ató, assassinat en tornar de Roma Assistí activament a l’acte de la consagració del monestir de Sant Benet de Bages 972, celebrat amb gran brillantor…
BBPR
Arquitectura
Grup de quatre arquitectes italians: Banfi, mort en la guerra contra els nazis, Belgioioso, Peressutti i Rogers.
Aquest grup es distingeix per les seves obres d’arquitectura, i també per la seva fecunda activitat cultural El grup és eminentment intellectual, i el seu funcionalisme no és del tot estricte La consagració d’aquests arquitectes a la investigació i el gust pels revivals culturals els porten sovint a l’obra efímera Entre llurs obres destaquen el sanatori de Legnano 1937-38, la Torre Velasca, de Milà, d’arquitectura poètica que cerca l’ambient local, i l’interior del museu del Castello Sforzesco de Milà 1952-56 A Barcelona hi ha, construït sota la direcció personal de Peressutti, l…
Santa Susanna de Can Suana (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Salo No degué passar de capella rural Depengué primerament dels comtes de Cerdanya, després del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i finalment de la canònica de Sant Vicenç de Cardona L’església apareix esmentada el 966, i el 977 el comte Oliba Cabreta de Cerdanya donà aquesta església i la de Sant Joan de Cans al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, constant el 983 entre les propietats del monestir en l’acta de consagració de l’església del monestir, amb el nom de Santa Susanna de Solata No sabem com, però el domini d’aquesta església…
Sant Salvador de les Gunyoles (Avinyonet del Penedès)
Art romànic
L’actual parròquia de Sant Salvador té arrels romàniques, ja que apareix documentada com a tal l’any 1160, que consta que es trobava a l’apèndix d’Olèrdola, en el terme del castell de les Gunyoles L’any 1185 ja s’havia separat de la parròquia de Sant Pere d’Avinyó És possible que aquesta església sigui una de les capelles sufragànies de Sant Miquel d’Olèrdola, que són relacionades en l’acta de consagració de l’any 992 La primitiva església romànica degué sofrir moltes modificacions al segle XVI Finalment el 1776 s’enderrocà completament el temple i s’edificà de nou amb l’…
Asnurri
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) situat a l’esquerra del riu de Civís, a 1.194 m d’altitud, a migdia de Civís.
L’església parroquial, que depèn de la de Civís, és dedicada a santa Eulàlia Romànica, és d’una sola nau amb capelles afegides i un absis semicircular Fins el 1936 conservà una imatge romànica de la Mare de Déu La festa major s’escau el cap de setmana més proper al 9 de setembre i es fa festa també per Santa Eulàlia 10 de desembre El topònim, preromà, conté el mot basc uri , que significa ‘poble’ L’església és esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, i el lloc pertangué fins a la fi de l’Antic Règim al bisbe d’Urgell Fins el 1970 formà part de l’antic municipi…
Sant Vicenç d’Erasús o Eresús (la Seu d'Urgell)
Art romànic
L’esment més antic conegut del lloc d’Erasús és del 952, any en què les dècimes dominicals d’ Arasuze foren donades pel comte d’Urgell a l’església de Sant Feliu i Sant Martí de Ciutat, amb motiu de la seva consagració en el mateix document el bisbe d’Urgell li donava les dècimes, primícies i oblacions que rebia de la vila d’ Arasuze Era inclòs al terme de Sant Feliu de Castellciutat i situat a llevant de les viles d’Aravell i Adrall com a tal la vila d’ Erazuci, Erasuci o Erasuz apareix en documents datats els anys 987, 988, 1003, 1019, 1040, 1041 o 1074 L’any 1050 hi ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina