Resultats de la cerca
Es mostren 2686 resultats
música d’Atenes
Música
Música desenvolupada a Atenes.
A l’antiguitat fou una de les ciutats estat més importants del Peloponès i de la cultura grega clàssica, en la qual la música tenia un paper important Va ser objecte de l’atenció de grans pensadors, els quals en van deixar un notable corpus teòric que ha arribat fins a l’època actual, el més antic dels quals data del segle IV aC Després de la caiguda de l’imperi Romà d’Occident, Grècia es mantingué tan estretament lligada a Bizanci, que la música grega de l’època quedà inclosa dins l’anomenada música bizantina A partir de la caiguda de l’imperi Bizantí en mans otomanes, el 1453, la sort d’…
Maria Rosa Ribas i Monné
Música
Compositora i pianista.
Es formà al Conservatori de Música de Barcelona, on estudià, entre altres matèries, piano, guitarra, solfeig i composició Els seus mestres de composició foren Carles Guinovart, Josep Soler i Xavier Montsalvatge La seva òpera prima Fuga I fou guardonada el 1975 amb la Menció d’Honor del Conservatori Dedicada al món de la docència com a professora de piano i solfeig al Conservatori de Música de Barcelona 1977-2014, el reconeixement de la seva obra compositiva li arribà el 1980 a Figueres en el Concurs de Composició Francesc Basil, on obtingué el segon…
Jean-Pierre Rampal
Música
Flautista francès.
Es formà amb el seu pare, Joseph Rampal, que era professor del Conservatori de Marsella Més tard amplià els seus estudis al Conservatori de París, on es diplomà l’any 1944 Abans de la Segona Guerra Mundial feu ja alguna actuació i el 1942 cofundà el Quintet de Vent de París Del 1947 al 1951 fou membre de l’orquestra de l’Òpera de Vichy, i a partir del 1955, flauta solista de l’orquestra de l’Òpera de París El 1958 començà a impartir classes a l’Acadèmia International d’Estiu de Niça, i des del 1969, al Conservatori de París Feu concerts arreu del món, i…
Eulàlia Solé i Olivart
Música
Pianista i pedagoga.
Cursà la carrera de piano al Conservatori del Liceu amb Pere Vallribera Entre el 1960 i el 1963 estudià a París amb Christiane Sénart, professora que la influí de manera decisiva També rebé lliçons d’Alícia de Larrocha i Wilhelm Kempff En 1971-72 treballà amb Maria Tipo a Florència i es diplomà el Conservatori Luigi Cherubini d’aquesta ciutat Amb un ampli repertori clàssic, romàntic i modern, així com de la música espanyola, ha actuat a França, els Estats Units, Itàlia, Puerto Rico i Bèlgica, i als festivals de Granada, Sant Sebastià, Cadaqués, Santes Creus i…
,
Marçal Gols i Cavagliani

Marçal Gols i Cavagliani
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Fill de Joan Gols i Soler Després de la Guerra Civil, se n’anà, el 1940, amb els seus pares a Veneçuela i visqué a Caracas fins el 1959 Musicalment, es formà dins de l’ambient familiar i al Conservatori Juan Manuel Olivares, amb Primo Casale, on més tard exercí de professor Després de la mort del seu pare, el fundador de la Coral Joan Gols, fou el director i continuador d’aquesta coral al Centre Català de Caracas, on també s’encarregà de l’esbart dansaire i de l’Institut Montessori de Sant Jordi Al seu retorn a Catalunya, el 1959, estudià composició amb Cristòfor Taltavull i…
,
Concepció Bordalba i Simón
Música
Soprano cantant d’òpera.
Realitzà els seus estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona, i probablement els continuà a Itàlia Al juny del 1879 cantà al Liceu l’òpera de Marià Obiols Laura Debelan , amb llibret de F Fors de Casamajor, obra que fou el seu debut en el camp operístic, i l’any 1880 actuà a Venècia amb l’òpera de Verdi Il trovatore Durant la temporada 1887-88, debutà al Teatre Carlo Felice de Gènova amb l’òpera Don Carlo , de Verdi Excellí en Lohengrin , de Wagner, i Mefistofele , d’Arrigo Boito Feu gires per Espanya, Portugal, Itàlia i Amèrica i exercí de professora de cant al …
,
Jaume Torrent i Rius
Música
Guitarrista i compositor català.
Fou deixeble del mestre Gracià Tarragó al Conservatori del Liceu El 1976 ingressà al Quartet Tarragó, formació dissolta el 1988, i a partir del 1989 fou professor de guitarra del Conservatori del Liceu Entre el 1993 i el 1999 dirigí el centre Torrent s’ha distingit sobretot per les seves composicions per a guitarra, entre les quals cal destacar nombroses sonates, suites i 24 Fantasies romàntiques en quatre volums D’altra banda, la seva transcripció per a guitarra de les Siete canciones populares españolas , de M de Falla, és molt apreciadaTambé ha escrit música de…
Virgilio Mortari
Música
Compositor italià.
Es formà al Conservatori de Milà, on estudià amb CA Bossi i I Pizzetti El 1928 es diplomà en piano i composició al Conservatori de Parma Inicià la seva carrera com a concertista de piano, i més tard es decantà cap al món de la composició i la docència Fou professor als conservatoris de Venècia 1933-40 i de Roma 1940-73, director artístic de l’Accademia Filharmonica Romana 1944-46 i superintendent del Teatro La Fenice del 1955 al 1959 Influït inicialment per Pizzetti, en una etapa més madura de la seva carrera s’interessà pel neoclassicisme Escriví el tractat La…
Niccolò van Westerhout
Música
Compositor i pianista italià.
Nasqué en el si d’una família de músics d’origen holandès, i rebé la seva primera formació musical del pare o l’avi A partir del 1876 estudià al Conservatori de Nàpols amb N de Giosa, N D’Arienzo i L Rossi Per tal de revifar l’activitat musical de Bari, el 1892 organitzà i dirigí concerts en aquesta ciutat amb l’Orquestra del Teatro San Carlo El 1897 esdevingué professor d’harmonia al Conservatori de Nàpols Tot i que compongué cinc òperes, tres simfonies i un concert per a violí, les seves obres més conegudes són les nombroses cançons i peces per a piano
Luigi Mosca
Música
Compositor italià, germà del també compositor Giuseppe Mosca.
Estudià amb F Fenaroli al Conservatori de Santa Maria di Loreto a Nàpols Treballà durant molts anys com a maestro al cembalo al Teatre San Carlo La seva primera òpera, L’impresario burlato , fou estrenada amb èxit el 1797 El 1808 estrenà l’òpera L’italiana in Algeri sobre el mateix llibret que el 1813 G Rossini utilitzà per a la seva obra homònima Gràcies a la intervenció de G Paisiello, fou nomenat co-auditore della Regia Came ra e Capella Palatina Considerat un dels millors mestres de cant napolitans de la seva època, el 1813 entrà al Conservatori de Nàpols com a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina