Resultats de la cerca

Escriví poesia sota la influència de Novalis i de l’idealisme de Solov'ov A partir de Stikhi o Prekrasnoj Dame ‘Versos a la molt bella dama’, 1904 es convertí en el principal poeta simbolista rus La seva visió mística de la societat i l’exaltació de la feminitat evolucionà, un cop fracassada la revolució del 1905, cap al pessimisme i la sàtira, com en els drames lírics Balagančik ‘El barracó dels saltimbanquis’, 1906 i Roza i Krest ‘La rosa i la creu’, 1913 i en els poemes Nečajanneja radost’ ‘Joia inesperada’, 1907 Rebé la revolució del 1917 amb un gran entusiasme i arribà a acceptar càrrecs…

Estudià música a Londres i amplià la seva formació a París amb J de Reszke Debutà en el Festival Mozart de Montecarlo el 1906, el mateix any en què fou escollida per C Debussy per a unes funcions de Pelléas et Mélisande a l’Òpera Còmica de París Cantà la mateixa òpera a Londres, ciutat on, amb T Beecham al capdavant de l’orquestra, també destacà en títols de WA Mozart i G Puccini El 1923 participà en l’estrena de The Perfect Fool , de G Holst, al Covent Garden i cantà amb gran èxit als Estats Units, especialment a Chicago i Boston Durant el període d’entreguerres actuà en nombroses operetes i…

Quan tenia tretze anys entrà a treballar al Folies Bergère, local que abandonà el 1914 per ingressar a la companyia del teatre Gaîté-Lyrique L’any 1915 era al Théâtre du Palais-Royal, on actuà en diverses revistes i on fou descoberta per l’actor, director escènic i escriptor Sacha Guitry, a la companyia del qual s’uní el 1916 i amb qui es casà el 1919 Fins el 1932 -any del seu divorci- interpretà alguns papers en operetes franceses Posteriorment aparegué amb el nom d’Hortense Schneider en pellícules musicals -com ara La dama de les camèlies A Gance i F Rivers 1934- al costat del seu segon…

Estudià a la seva ciutat natal i el 1908 debutà a Aquisgrà com a Walter Els mestres cantaires de Nuremberg Posteriorment es presentà a Stuttgart, Essen i Berlín El 1943 debutà a Bayreuth, on tornà en edicions posteriors del Festival El 1953 debutà al Covent Garden amb Tristany i Isolda i el mateix any es presentà a l’Òpera de San Francisco com a Egist Electra Des del 1948 i fins l’any de la seva mort fou un habitual de les temporades de l’Òpera de Viena i també actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires, on el 1949 es presentà amb La dona sense ombra El 1954 i el 1958 interpretà…

Estudià cant al Conservatori de Viena, on fou deixeble d’E Rado Debutà el 1953 a la Volksoper de la mateixa ciutat i dos anys més tard entrà a formar part de la Staatsoper vienesa A partir del 1955 es donà a conèixer internacionalment amb celebrades actuacions a Milà, Londres, Munic, Berlín, Brusselles, Stuttgart i Roma, a més de festivals com el de Salzburg El 1958 es presentà a Bayreuth, on actuà en edicions successives del festival, i el 1960 debutà al Metropolitan de Nova York Destacat intèrpret mozartià i wagnerià, enregistrà un bon nombre de discos sota la direcció de mestres com K Böhm…

A cinc anys oferí el seu primer recital i a setze obtingué el diploma de professora de piano amb el Premi Extraordinari del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Posteriorment inicià els estudis d’orgue i perfeccionà els de piano a París i Viena Ha ofert recitals arreu d’Europa i Amèrica i ha participat en diversos festivals Ha enregistrat alguns discos, centrats en obres de compositors francesos i espanyols El 1979 fundà els Cursos Internacionals d’Interpretació de Música Espanyola a Baden Suïssa i també la fundació de Música Española Schweiz amb el seu marit, el violinista…

La forma clàssica era rimada així a b b a a c c d d c Ha estat usada en poesia lírica i dramàtica, bé que limitada, en general, a temes de circumstàncies a les felicitacions nadalenques, el nom de dècima ha esdevingut genèric Molt usada per Francesc Vicenç Garcia el Rector de Vallfogona 1582-1623, el qual, entre altres, escriví Dècimes d’un galan a les llàgrimes d’una dama que, perquè no la ves plorar, se cobrí la cara amb un mocador, i per altres autors dels s XVII i XVIII Des del començament del s XIX, la dècima es vulgaritzà i serví per a historiar llegendes romàntiques o temes populars…

Professor de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre, dirigí, entre d’altres, els muntatges teatrals  El castigo sin venganza 1955, de Lope de Vega  El fiscal Requesens 1961, de Josep M de Sagarra  La torre i el galliner 1970, de Vittirio Calvino  Les alegres casades de Windsor 1972 i Hamlet 1976, de Shakespeare  La viuda trapella 1981, de Carlo Goldoni i  Batalla de reines 1984, de Frederic Soler Destacà com a director i realitzador d’adaptacions teatrals per a la televisió, com ara els programes Teatro catalán 1971-74, Lletres catalanes 1974-79, Teatro Club 1976-77,…

Fou secretari de Carles VI i de Carles VII, canonge de París i canceller de Bayeux, i exercí missions diplomàtiques a Alemanya, Itàlia i Escòcia És autor d’algunes poesies líriques en una de les quals s’inspirà, en un cert moment, Ausiàs Marc, del curiós poema Livre des quatre dames , a propòsit de la desfeta francesa a Azincourt 1415, de Le quadriloge inventif 1422, en prosa, interessant debat entre França, el Cavaller, el Poble i la Clerecia, síntesi de la societat medieval, i del poema La belle dame sans merci ~ 1424, on dramatitza el més usual i cortesà tema amorós de l’època, expressat…

S'incorporà al teatre professional el 1965 però la seva tasca com a actor no sobresortí fins el seu paper en el muntatge d' Èdip Rei 1970, de Sòfocles, i en el de Yerma 1971, de García Lorca També protagonitzà amb èxit Tarzan dels micos , de Terenci Moix 1974, Quan la ràdio parlava de Franco , de Benet i Jornet 1979, Hamlet , de Shakespeare 1979, Terra baixa , de Guimerà 1981 i Setmana Santa, de SEspriu 1986 De les seves intervencions en obres emeses per televisió cal destacar Salomé , d’OWilde 1976, La dama de les camèlies , d’ADumas 1977 i Goya 1984 En cinema debutà amb El vicari d’Olot ,…