Resultats de la cerca
Es mostren 4623 resultats
dualisme
Filosofia
Religió
Concepció religiosa i filosoficocosmològica segons la qual l’Univers és sota el domini de dos principis originaris, antagònics i irreductibles entre ells.
El zoroastrisme persa és un exemple típic d’aquesta doctrina, en considerar la lliuta del bé i del mal com a fonament de la història El maniqueisme i el gnosticisme són les dues formes adoptades pel zoroastrisme La darrera modalitat de dualisme cristià, d’una certa influència, fou el catarisme
Caterina Albert
Història
Filla de Felip Albert i de Violant de Cardona, casada amb el comte Hug Roger III de Pallars.
Presentà durant tres anys al castell de València d’Àneu la darrera resistència a les forces d’ocupació del comtat de Pallars forçada a rendir-se 1491, passà a França, on s’havia refugiat el seu marit Fou declarada rebel i hom ordenà la confiscació dels seus béns per sentència reial
Facet
Literatura catalana
Versió catalana anònima, de la fi del s.XIV, d’un tractat amatori llatí, d’influències ovidianes, titulat Facetus, escrit en díptics, que es divulgà —juntament amb un altre del mateix nom en hexàmetres, d’un caràcter formatiu i moralitzant— per tot Europa a partir del s. XII.
Desenvolupament enciclopèdic Té 1 743 octosíllabs apariats els primers 1 579 són una traducció, amb algunes modificacions, del text original, mentre que la darrera part, independent del Facetus llatí, presenta un marcadíssim caràcter misogin Tingué una certa popularitat fins al s XVIII Bibliografia Cantavella, R en premsa Ziino, F 1995 Vegeu bibliografia
otitis
Patologia humana
Inflamació, aguda o crònica, de l’orella; normalment va acompanyada de dolor, hipoacúsia, febre i vertigen.
La inflamació pot ésser circumscrita al conducte auditiu extern otitis externa , a l’orella interna otitis interna o laberíntica o a l’orella mitjana otitis mitjana Aquesta darrera és la més freqüent, com a conseqüència de la propagació de les infeccions de les vies respiratòries altes a través de la trompa d’Eustaqui
Unió Esportiva Avià
Futbol
Club de futbol d’Avià.
L’any 1963 s’inscriví a la federació catalana A la meitat dels anys noranta assolí la primera territorial i durant la temporada de 2009-10 ascendí a preferent Amb la darrera reestructuració de categories passà a jugar a primera catalana Juga al camp municipal i té equips de futbol de base
Ramon Tejedor Farrando
Esport general
Tècnic i dirigent esportiu.
El 1975 entrà a la junta directiva de la Penya Ciclista Nicky’s, que presideix des del 2002 Participà en l’organització del Critèrium de Terrassa en els Campionats d’Espanya de ciclisme adaptat 1996 Presidí dos cops de forma puntual la Federació Catalana de Ciclisme en períodes electorals, la darrera, el 2011
ferrotitani
Tecnologia
Aliatge de ferro i titani (28 a 75% de Ti) emprat en l’obtenció d’acers especials, d’aliatges lleugers i com a desoxidant.
Per a aquesta darrera finalitat hom l’obté en alt forn per a l’obtenció d’aliatges hom empra el ferrotitani produït per aluminotèrmia o silicotèrmia, el qual té un percentatge de C inferior a 0,16 Emprat en petites quantitats < 0,3% de ferrotitani produeix una disminució de les dimensions del gra
Facet
Història
Versió catalana anònima, de la fi del s XIV, d’un tractat amatori llatí, d’influències ovidianes, titulat Facetus, escrit en díptics, que es divulgà —juntament amb un altre del mateix nom en hexàmetres, d’un caràcter formatiu i moralitzant— per tot Europa a partir del s XII.
Té 1 743 octosíllabs apariats els primers 1 579 són una traducció, amb algunes modificacions, del text original, mentre que la darrera part, independent del Facetus llatí, presenta un marcadíssim caràcter misogin Tingué una certa popularitat fins al s XVIII Ha estat editada per A Morel Fatio 1886 i per L Faraudo 1912
Mikhail Vladimirovič Rodzianko
Història
Política
Polític rus.
Hisendat, fou president de la darrera duma 1911-17 Maldà per assolir una unió de les classes altes i acabar amb el valiment de Rasputin En produir-se la revolució del febrer del 1917, cercà l’abdicació del tsar i un pacte amb els socialistes El triomf bolxevic el féu fugir a Sèrbia
Josep de Llupià i d’Agulló-Pinós
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
Fill del general Manuel de Llupià i de Ballaró Fou canonge de la seu d’Urgell Membre de l’Acadèmia Desconfiada 1700, més tard ho fou de la de Bones Lletres Participà amb una composició poètica en una sessió d’aquesta darrera en honor de Felip V i la seva muller 1701
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina