Resultats de la cerca
Es mostren 639 resultats
Castell d’Algars (Batea)
Art romànic
Situació Aspecte de les ruïnes, amb un arc apuntat, l’element més característic d’aquesta fortificació en ruïnes ECSA - J Bolòs Les ruïnes del castell d’Algars són damunt un turó a la riba dreta del riu del mateix nom Prop seu hi ha l’església de Sant Joan, l’antiga parròquia del nucli de població format a redós del castell, avui totalment deshabitat Mapa 31-18 470 Situació 31TBF665543 S’hi arriba des de Batea, per la carretera comarcal C-221 en direcció a Maella Un cop fets uns 8 km aproximadament, hom veu a mà dreta el turó amb les restes del castell i l’església MLIR Història…
La desindustrialització
Índex de producció industrial a Catalunya 2002-2007 És una obvietat assenyalar que les economies de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears formen part del món desenvolupat A pesar d’això, les dues primeres, i encara que menys la tercera, sens dubte per la seva major especialització turística, han quedat fora del procés de desindustrialització, és a dir, de les transformacions experimentades pel sector industrial que han conduït a una reducció del pes de la indústria en el Producte Interior Brut PIB Des d’aquesta perspectiva, constitueixen, amb la resta de l’economia espanyola, una…
municipi
Història
Dret administratiu
Associació natural, reconeguda per la llei de persones i de béns, determinada per les necessàries relacions de veïnat, dintre el terme o el territori sotmès a la jurisdicció d’un ajuntament.
A la Roma republicana, el municipium era la ciutat subjecta a Roma, obligada a certes contribucions, que no participava dels drets polítics de l’urbs Però, amb motiu de la concessió de la ciutadania als aliats itàlics 90 aC, el règim municipal s’estengué a les ciutats federades A l’època imperial, mentre es feu la fusió dels municipis pròpiament dits i les colònies sota el nom comú d’ universitates , l’autonomia municipal decaigué progressivament i augmentà la ingerència del poder central Aquest despotisme imperial tendí a disminuir arran de la concessió de la ciutadania romana a…
Masquefa
Vista general de Masquefa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, al límit amb l’Alt Penedès, ja dins de la depressió prelitoral del Penedès.
Situació i presentació El terme municipal de Masquefa, de 17,06 km 2 , és a l’extrem sud-oriental de la comarca Limita pel costat de l’Anoia amb els termes de Piera W i els Hostalets de Pierola N i NE, i amb els de Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat, a l’E i Sant Llorenç d’Hortons Alt Penedès, al S i E El torrent del Sastre i la riera de Masquefa escorren les barrancades al Llobregat i trenquen els alts de Masquefa el punt més elevat és el Serral de Margall, a 320 m, formats per estrats del miocè Comprèn el poble de Masquefa, cap de municipi, part del poble de la…
Josep Torras i Bages
Josep Torras i Bages
© Fototeca.cat
Cristianisme
Literatura
Historiografia catalana
Eclesiàstic i escriptor.
De petit residí a Vilafranca del Penedès, però el 1859 passà a Barcelona Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i entre els seus mestres hi hagué Coll i Vehí, Milà i Fontanals, Bergnes de las Casas i Llorens i Barba El curs 1869-70 ingressà al seminari de Barcelona i l’any següent passà al de Vic, on s’inicià en la doctrina de Tomàs d’Aquino, que l’havia de marcar profundament El 1871 fou ordenat sacerdot a Girona, però continuà estudiant teologia al seminari de Barcelona fins a obtenir-ne grau de batxiller 1875 i la llicència 1876 al seminari de València El 1873…
, ,
Espondilitis anquilosant
Patologia humana
Definició L’ espondilitis anquilosant és una malaltia crònica caracteritzada per una inflamació en diverses articulacions, sobretot a la columna vertebral, i que amb el pas del temps limita la capacitat de moviment de les articulacions en què s’ha localitzat La denominació que rep procedeix del mot espòndil , que significa ‘vèrtebra’, amb el sufix -itis, que vol dir ‘inflamació’, i del terme anquilosi , que designa l’abolició del moviment articular, la conseqüència més evident en l’evolució d’aquesta malaltia Causes La causa de l’espondilitis anquilosant no és coneguda Hom considera que hi ha…
Els estudis zoològics
L’àmbit d’estudi de la zoologia és tan ampli que no hi ha gens d’unitat en el desenvolupament dels diferents camps d’investigació D’una banda, hi ha una primera gran divisió entre els estudis dels grups zoològics de l’hàbitat marí, els de les aigües continentals, els terrestres i, encara, els de vida paràsita Al nostre país, els estudis zoològics en cadascun d’aquests camps han estat duts a terme per equips diferents i sovint també en centres diferents A continuació presentem una síntesi general de l’evolució històrica d’aquests estudis al nostre país, i després, concretament, la manera com…
Astúries

Província
Regió septentrional de la península Ibèrica, constituïda pel vessant marítim de l’extrem occidental de la serralada Cantàbrica, entre Galícia, a l’oest, i La Montaña, a l’est, i que constitueix una comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol; la capital és Oviedo.
La geografia física El relleu i la geologia Astúries és estructurada en dues serralades paralleles orientades d’est a oest, l’una litoral i l’altra interior, que emmarquen una depressió prelitoral Aquest relleu té com a origen tectònic el reaixecament d’una antiga serralada herciniana, que donà lloc a dos horste que emmarquen una fossa tectònica Les serralades paralleles a la mar s’ajunten en un colze brusc cap a l’oest en topar amb el bloc rígid del massís gallec Aquest colze, format per esquists i quarsites paleozoiques, és d’estructura massissa i d’altituds modestes 1000-1500 m cap a l’est…
Rellinars
Rellinars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental.
Situació i presentació El terme de Rellinars, al límit amb el Bages, té una extensió de 17,79 km 2 i confronta amb el municipi de Vacarisses, a migdia, i amb els termes bagencs de Mura N, Sant Vicenç de Castellet NW i Castellbell i el Vilar W Centrat per la vall de Rellinars, és envoltat per notables elevacions, que per llevant i migdia són derivacions de la serra de l’Obac, que culminen en el Paller de Tot l’Any 576 m, al límit amb els termes de Vacarisses i Mura, prop del qual s’alcen la Balma Roja 700 m, el Castell de Bócs 659 m, els Hostalets d’en Daví i, més al sud, el turó de la Font…
el Racó

Comarca del sector de llengua castellana del País Valencià, a la regió de Sogorb.
Cap de comarca, Ademús És un vell enclavament valencià separat de la resta del país i situat entre Castella i Aragó Correspon a una part de la vall alta del Túria forma l’extrem meridional de la llarga fossa de direcció NNE-SSW transversal al Sistema Ibèric i que permet al riu de travessar el sistema Formada la fossa en el Paleogen amb el sorgiment del Sistema Ibèric, al Miocè fou coberta de sediments i es formà la cubeta d’Ademús un afonament posterior facilità l’atracció d’aigües cap al Túria, que aquí rep el riu de Riodeva, l’Ebrón i el riu Boïlgues El rebliment de la fossa fou parallel a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina