Resultats de la cerca
Es mostren 678 resultats
Castell de l’Ofegat (Tàrrega)
Art romànic
Situació Aspecte del tossal on hi ha les ruïnes d’aquest castell ECSA-J Bolòs Les restes del castell de l’Ofegat són situades dalt d’un petit tossal isolat, al sud-est del poble d’Altet Mapa 34-14 361 Situació 31TCG468149 S’hi arriba per un camí que s’agafa a la carretera L-310 que es dirigeix a Guissona des de Tàrrega, a uns 3 km d’aquesta darrera població, a l’extrem septentrional d’un polígon industrial També s’hi pot arribar des del poble de la Figuerosa, travessant la via del tren JEM-JBM Història La notícia més antiga que s’ha localitzat del lloc de l’Ofegat data del 1121, quan consta…
Sant Vicenç de Jonqueres (Sabadell)
Art romànic
Situació Vista del temple des del costat septentrional J M Masagué L’antiga església parroquial de Jonqueres és situada al nord de la ciutat de Sabadell, a 176 metres d’altitud És edificada al punt més alt d’un petit tossal que s’alça a l’interior d’una gran clotada, molt a la vora de la riba dreta del riu Ripoll És de propietat municipal i, en aquests moments, fora de culte Adossades a les parets de tramuntana i de migdia, hi ha sengles construccions paràsites Mapa 36-15392 Situació 31TDG252026 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Sabadell a Castellar i Prats de Lluçanès Al punt…
A les organitzacions polítiques i econòmiques internacionals. 1959-2004
A partir de la fi de la Segona Guerra Mundial, el 1945, alguns dels sectors més sensibilitzats de la societat catalana van assajar d’intervenir en el tipus de participació que l’estat espanyol havia de tenir en les noves organitzacions econòmiques i polítiques internacionals El mateix 1945 van contribuir a fer que la dictadura espanyola no fos admesa a l’ONU El 1959 van intervenir en el sentit que l’estat espanyol s’integrés a l’OECE, creada el 1948 El 1986 van aconseguir que el “no” guanyés a Catalunya en el referèndum sobre l’entrada de l’estat espanyol a l’OTAN Organitzacions polítiques i…
paleontologia
Paleontologia
Ciència que estudia els fòssils, és a dir, les restes d’animals i vegetals que han pervingut del passat, enterrats en les capes geològiques.
La paleontologia ha donat una perspectiva històrica al fenomen vital, de tal manera que ha fet entrar en el marc de les coordenades terrestres una quarta dimensió, la del temps La paleontologia pot ésser vista a través de dos prismes i presenta dos vessants la paleontologia estratigràfica, que estudia objectivament els fòssils i amb ells determina l’edat relativa de les capes geològiques, i la paleontologia biològica, o paleobiologia, que observa i determina els fòssils com a restes d’uns éssers que visqueren en un passat més o menys remot És des d’aquesta darrera visió que la paleontologia…
dinosaures
Paleontologia
Nom genèric, sense valor sistemàtic, donat als rèptils de l’era secundària que provenen dels arcosaures i que són continguts en dos ordres: saurisquis i ornitisquis.
Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci, durant la…
Servei d’Investigació Arqueològica Municipal de l’Ajuntament de València (SIAM)
Historiografia catalana
Departament municipal d’arqueologia encarregat de la gestió, realització i supervisió de les intervencions arqueològiques a la ciutat de València.
Fou creat l’any 1948 i actualment el seu àmbit d’acció és el terme municipal de València, si bé en el passat tingué competències sobre tots els municipis de l’àrea metropolitana Sorgí arran del descobriment, el 1945, de la necròpoli romana de la Boatella, d’esquena al mercat central de València Davant la tímida resposta que manifestà la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas per la troballa i el perill de destrucció imminent de les restes, l’Ajuntament prengué la iniciativa de realitzar l’excavació arqueològica i encarregà la direcció dels treballs a José Llorca, aleshores…
Escola de Montserrat
Música
Escola de música sorgida entorn del monestir de Montserrat. Inclou tant els monjos que han exercit alguna funció musical (mestratge o música instrumental) en el mateix monestir de Montserrat o que han deixat obres musicals escrites, com els deixebles que han fet una carrera musical reconeguda.
Al llarg del temps aquesta escola musical —que es pot lligar estretament amb l’Escolania de Montserrat— ha viscut les diferents circumstàncies i vicissituds històriques de Catalunya i del monestir mateix I té la peculiaritat d’haver mantingut, malgrat la pèrdua dels arxius del monestir —concretament l’arxiu musical, a causa de l’incendi i la destrucció dels anys 1811 i 1812—, una trajectòria gairebé ininterrompuda fins l’actualitat És una escola de cant, certament, però també forma instrumentistes, sobretot organistes Una altra peculiaritat és que la major part de personatges monjos de l’…
espeleologia

Norbert Font, pioner de l’espeleologia a Catalunya
Enciclopèdia Catalana
Espeleologia
Pràctica esportiva que consisteix en l’exploració de les cavitats subterrànies.
A Catalunya es troben diferents precedents d’aquesta pràctica cientificoesportiva, fins que arribà un moment en què els interessos arqueològics i historiogràfics, els geològics i miners i fins i tot la necessitat de trobar aigua per a la indústria i l’agricultura del final del segle XIX coadjuvaren a l’aparició de l’espeleologia moderna Nascuda com a pràctica científica, amb el pas del temps es manifesten clarament dos vessants d’interès espeleològic els estudis de tipus geològic o natural i els estudis de caire arqueologicohistòric Dins del primer bloc, destaquen les figures de Marià de la…
Cosme Parpal i Marquès
Historiografia
Literatura
Professor, historiador i assagista.
Vida i obra Fill de l’impressor Miquel Parpal, visqué lligat als nuclis conservadors i catòlics de Maó L’ambient familiar fou decisiu en la formació de la seva ideologia catolicoconservadora Cursà el batxillerat a Maó i d’aquesta època són les primeres incursions en la creació literària L’any 1893 inicià a Barcelona els estudis de filosofia i lletres i dret Fou alumne de Josep Balari i Jovany, Joaquim Rubió i Ors i Antoni Rubió i Lluch El novembre del 1896, a divuit anys, obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres en el curs 1898-99 es llicencià en dret El desembre del 1900 obtingué el…
, ,
concili II del Vaticà
Sessió inaugural del concili II del Vaticà, a la basílica de Sant Pere
© Fototeca.cat
Vint-i-unè concili ecumènic de l’Església catòlica, convocat pel papa Joan XXIII amb la constitució apostòlica Humanae salutis (25 de desembre de 1961) i celebrat sota el seu pontificat i el del seu successor, Pau VI, a Sant Pere del Vaticà en els períodes següents: de l’11 d’octubre al 7 de desembre de 1962; del 29 de setembre al 4 de desembre de 1963; i del 14 de setembre al 8 de desembre de 1965.
Hi foren aprovades i proclamades les constitucions sobre litúrgia Sacrosanctum concilium , 25 de gener de 1964, dogmàtica sobre l’Església Lumen gentium , 21 de novembre de 1964, dogmàtica sobre la divina revelació Dei Verbum , 18 de novembre de 1965 i pastoral sobre l’Església en el món d’avui Gaudium et Spes , 7 de desembre de 1965, els decrets sobre els mitjans de comunicació social Inter mirifica , 4 de desembre de 1963, l’ecumenisme Unitatis redintegratio , 21 de novembre de 1964, les Esglésies orientals Orientalium Ecclesiarum , 12 de novembre de 1964, el ministeri pastoral dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina