Resultats de la cerca

Fundada el 1916 a l’aeròdrom de la Volateria, fou la primera escola d’aviació esportiva de Catalunya Dirigida inicialment per Salvador Hedilla, formà tots els pioners de l’aviació catalana El primer alumne que aconseguí el títol de pilot fou Josep Canudas, al juny del 1917 El mateix Canudas fou professor de l’escola l’any següent i el 1919 n’assumí la direcció L’any 1923 tancà les portes a causa de la desaparició de l’Aeroclub de Catalunya El 1929 fou refundada amb el nom d’Escola d’Aviació de Barcelona a l’aeròdrom Canudas, després de la reaparició de l’Aeroclub de Catalunya l’any anterior…

Investit president al gener, Georges Weah, un exfutbolista que havia fet una carrera d’èxit en clubs europeus, va abaixar els aranzels de més de 2000 productes per combatre la inflació, va ordenar la gratuïtat de l’ensenyament universitari i va prometre el restabliment dels serveis públics, sobretot, l’electricitat Elegit amb un programa de lluita contra la corrupció i la pobresa, Weah va haver de gestionar l’escàndol de la desaparició d’uns 15000 milions de dòlars liberians uns 82 milions d’euros Els diners, bitllets impresos a l’estranger, van arribar al port i l’aeroport de Monròvia en dos…

Organitzat per la Federació Catalana de Basquetbol FCBQ la temporada 1953-54, les quatre primeres edicions tenien el nom de Lliga Barcelona en pista – Trofeu Juan Antonio Samaranch Tenia lloc a la Sala Price de Barcelona i es desenvolupava en les categories sènior i juvenil La desaparició del Campionat de Catalunya de primera categoria, a causa de la creació de la Lliga estatal, i les diferents reformes de la competició van fer que derivés en una nova denominació Des del 1960 fou conegut com Lliga Catalana i la FCBQ el va considerar com a Campionat de Catalunya per als equips…

Base, amb el Club Esportiu Mataró fou campió d’Espanya infantil i juvenil Formà part del primer equip de l’entitat fins el 1970 i aconseguí l’ascens a la màxima categoria espanyola el 1963 Entre el 1970 i el 1979 jugà 222 partits amb el Club Esportiu Manresa, del qual fou capità És el màxim anotador de la història del club a la màxima categoria El 1979 retornà al Mataró, amb el qual jugà dues temporades més Internacional en diferents categories, amb la selecció absoluta disputà 34 partits Exercí com a entrenador en les categories inferiors del Club Esportiu …

S’inicià al Santa Rosa de Lima i l’any 1990 s’incorporà al Segle XXI, equip formatiu de la federació Fitxà per l’Universitari de Barcelona 1994-2001, equip amb què aconseguí la Lliga Catalana 2000, 2001 La temporada 2001-02 jugà al Saragossa i tornà a l’UB FC Barcelona l’any 2003, on jugà fins a la seva desaparició el 2007, i guanyà la Lliga i la Supercopa d’Espanya 2005 L’última temporada la disputà amb el CB Olesa Espanyol 2007-08 Amb la selecció espanyola, fou subcampiona d’Europa juvenil i júnior i guanyà la medalla de bronze en dos Campionats d’Europa absoluts 2001, 2005 i els Jocs…

Fou un dels equips més modestos de la capital catalana i l’any 1923 es fusionà amb l’Espanya, que havia estat tres vegades campió de Catalunya La temporada 1923-24 competí a la segona categoria també anomenada primera categoria B del Campionat de Catalunya i ascendí a primera en ampliar-se aquesta categoria Jugà entre els grans del futbol català fins a l’edició 1927-28, que descendí a segona L’any 1931 s’ajuntà amb l’Europa, que era a la segona divisió estatal, per formar el Catalunya L’experiència no reeixí i l’equip es retirà abans d’acabar la Lliga La temporada següent els dos clubs…

Des d’una visió estàtica de la història, hom ha qualificat la decadència com a període històric de crisi general en el qual concorren una sèrie de fenòmens desequilibri econòmic, malestar social, despoblament, estagnació demogràfica, pèrdua d’autoritat del poder central, etc, en contraposició a d’altres èpoques de més esplendor a les quals hom vol tornar A partir d’una perspectiva històrica evolucionista, hom ha defensat que totes les societats passen per uns períodes d’expansió, decadència i mort que donen pas a formes societàries superiors, en una visió gradual i cíclica del progrés humà…

En foren fundadors Joan Arolas, que hi collaborà fins a la mort, i Pasqual Pérez i Rodríguez, el qual en fou el director fins el 1844 i li donà un caràcter liberal avançat, posteriorment atenuat pel seu successor, Pelegrí Garcia i Cadena L’èxit de la seva aparició motivà, el 1835, la desaparició del Diario de Valencia Hi collaboraren també Vicent Boix, Josep Maria Bonilla i Joan Crisòstom Petit, entre altres El 1838 i el 1839 publicà diversos suplements amb treballs en català i castellà d’erudició històrica, poesia i narracions d’un caràcter marcadament romàntic Des de l’…

Les diòcesis passaren de 135 a 85, dividides entre 10 metròpolis, i les parròquies no podien tenir un àmbit inferior a les 6 000 persones els únics càrrecs admesos eren els de bisbe i rector, amb desaparició de tots els altres arquebisbes, canonges, etc tots els pastors havien d’ésser designats per elecció popular directa, i els bisbes electes informarien el papa, però no en demanarien la confirmació la jurisdicció diocesana era detinguda pel consell episcopal, el clergat era retribuït per l’estat, i els serveis religiosos eren gratuïts Els bisbes diputats oposaren un moderat refús, insistint…

Aquest medi pot ésser sòlid, una dissolució electrolítica, una substància fosa, un gas, o el buit Hom empra elèctrodes en diferents aparells, en els quals reben noms específics en els generadors químics i acumuladors elèctrics ànode, emissor d’electrons, i càtode , receptor, en l’electròlisi ànode , unit al pol positiu del generador, i càtode , al negatiu, en els tubs electrònics càtode , que pot ésser el filament, emissor d’electrons o receptor de càrregues positives, ànode o placa , receptor de càrregues negatives, i reixa , controlador del corrent i en els transistors emissor, base i…