Resultats de la cerca
Es mostren 314 resultats
creosota
Farmàcia
Química
Líquid oliós, mescla de fenols (creosol i guaiacol, fonamentalment), obtingut de la destil·lació del quitrà de fusta o del d’hulla.
Hom empra la creosota de fusta creosota oficinal en medicina, com a antisèptic extern i com a expectorant i balsàmic en el guariment de la bronquitis La creosota d’hulla és usada com a preservador de la putrefacció de la fusta
brea
Química
Substància viscosa de color roig negrenc, bastant densa, obtinguda per destil·lació de la fusta, del carbó mineral i d’altres substàncies orgàniques i, especialment, com a residu de la destil·lació dels quitrans ( brea de petroli, brea de quitrà d’hulla, brea d’oli de cotó,
etc).
Immiscible amb aigua i miscible amb disulfur de carboni i amb benzè, és emprada com a aglomerant com és ara en les briquetes, en la fabricació de pintures i vernissos, per a calafatar vaixells, com a impermeabilitzant i per a fins medicinals
hidrocarbur
Economia
Química
Compost orgànic format per carboni i hidrogen.
Els àtoms de carboni, que són tetravalents, poden unir-se entre ells formant cadenes més o menys llargues, per mitjà d’enllaços simples, dobles o triples, i les valències que resten lliures són saturades amb hidrogen Hom distingeix els hidrocarburs acíclics , de cadena oberta, dels cíclics, de cadena tancada Els acíclics, anomenats també alifàtics, poden ésser saturats o insaturats, i llurs cadenes poden ésser lineals derivats normals o ramificades isoderivats Totes aquestes possibilitats donen lloc a l’existència d’isòmers, que tenen en llur molècula el mateix nombre d’àtoms de carboni i…
essència de trementina
Química
Oli essencial, consistent en una barreja de monoterpens, que hom obté per destil·lació de l’oleoresina derivada de diverses espècies de pins.
Els seus constituents principals són el pinè i el limonè, i és coneguda comercialment com a aiguarràs
guaiacol
Farmàcia
Química
Èter monometílic del pirocatecol, obtingut per destil·lació de la resina de guaiac o per oxidació de la lignina amb òxid de mercuri.
Es presenta en forma de cristalls d’olor característica, que s’embruneixen per l’acció de la llum o de l’aire És emprat com a expectorant i antisèptic
Tete Montoliu
Música
Pianista català de jazz.
Vida Fill d’un oboista i saxofonista, començà tocant l’harmònium fins que, a l’edat aproximadament de set anys, pogué disposar d’un piano Practicà sol i aprengué les peces que escoltava la seva mare, aficionada al jazz Cec de naixement, estudià en una escola especialitzada, on rebé classes de música A onze anys inicià els estudis de piano amb la professora Petri Palou, i posteriorment ingressà al Conservatori de Música de Barcelona A partir del 1946 conegué alguns músics nord-americans que treballaven a Barcelona, com Don Byas, i que practicaven l’incipient estil be-bop Formà part del…
àcid lignocèric
Àcid obtingut dels quitrans residuals de la destil·lació seca de la llenya, que ocorre en petita quantitat en la majoria de greixos naturals.
gasoil
Química
Líquid inflamable, incolor o lleugerament groguenc, menys dens que l’aigua, que hom obté en la destil·lació del petroli, entre 220° i 360°C.
És format per una mescla d’hidrocarburs de 14 a 20 àtoms de carboni i és utilitzat com a carburant en els motors dièsel ràpids La seva propietat més important és la d’autoinflamar-se en presència de l’aire quan és comprimit en el cilindre del motor La capacitat d’autoinflamació és mesurada per l’ índex de cetà cetà, el qual ha d’ésser superior a 50, o bé amb l’ índex dièsel, que relaciona el punt d’anilina amb la densitat Hom fixa també el percentatge de sofre < 0,5% pels problemes de corrosió del motor i de contaminació ambiental El gasoil que conté una proporció de sofre inferior a 500…
alcaloide
Bioquímica
Nom genèric de substàncies orgàniques nitrogenades, de caràcter bàsic, d’origen vegetal, d’estructura química molt variada i complexa, que, en general, tenen, a dosi feble, marcats efectes fisiològics sobre l’home i els animals.
Els alcaloides poden estar localitzats en qualsevol part de la planta i es troben, principalment, en les fanerògames dicotiledònies, però també en algunes monocotiledònies i àdhuc en criptògames Un mateix vegetal en conté sovint diversos, gairebé sempre químicament afins En general, són presents en forma de sals solubles en aigua, més rarament com a bases lliures o en combinació amb glúcids glucoalcaloides Llur concentració oscilla àmpliament segons l’edat de la planta, període vegetatiu, insolació, condicions climàtiques, natura del sòl, adobs, etc Les majors concentracions es troben en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina