Resultats de la cerca
Es mostren 1589 resultats
funció de distribució
Matemàtiques
Funció associada a una variable aleatòria que dona les probabilitats que aquesta prengui uns certs valors determinats.
Per a cada nombre real x , la funció de distribució F X pren el valor F X x = P {ϖ| X ϖ ≤ x } = P X ≤ x format per tots els esdeveniments elementals tals que el valor X ϖ no ultrapassa x Les propietats més importants que compleix la funció de distribució són si X és una variable aleatòria i F X la seva funció de distribució, sempre que x 1 < x 2 hom tindrà que F X x 1 ≤ F X x 2 si F X és una funció de distribució d’una variable aleatòria X , i si F X és la funció de distribució d’una variable aleatòria X , Les principals funcions de distribució són la distribució binomial ,…
Tafalla
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, al S de Pamplona, a la vora del Cidacos.
Centre comercial mercat setmanal, d’on ha derivat alguna petita indústria xocolata, farina Donada el 1040 pel rei Garcia a la seva muller Estefania, fou repetidament atacada pels monarques aragonesos A la seva fortalesa estigué empresonat el príncep de Viana El 1512, sota Ferran el Catòlic, passà al regne de Castella Conserva una part de les muralles medievals Entre els seus monuments cal destacar l’església de Santa Maria s XVI, on es conserva un retaule de Juan de Anchieta
priorat de Sant Celoni
Canònica
Priorat canonical, filial del monestir de Santa Maria de l’Estany, establert a la primitiva església de la vila de Sant Celoni (Vallès Oriental), entre els actuals carrers Major i de les Valls.
Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508
baronia de Militello
Història
Jurisdicció feudal siciliana, prop de Messina, atorgada per Frederic II a Sanç d’Aragó (mort vers el 1334), fill il·legítim seu, després d’haver estat confiscada al primer baró, García Sancho de Esur.
Sanç es casà amb Macalda Polizzi, que li aportà la senyoria de Cammarata, i el succeí el seu fill Frederic d’Aragó i Polizzi mort vers el 1339, que fou pare del baró Vinciguerra d’Aragó i Auria, a qui succeí el seu fill Frederic d’Aragó, que fou declarat felló pel rei Martí I la baronia li fou confiscada 1400 i donada al vescomte Bernat IV de Cabrera, que el 1408 la permutà per la baronia de Monterosso amb Eurico Rosso
progressió geomètrica
Matemàtiques
Progressió en què cada terme,
a k
, és igual a l’anterior,
a k - 1
, multiplicat per una quantitat constant r
que és anomenada raó
de la progressió:
a k
=
a k - 1 r
.
Un terme qualsevol, a n , pot ésser calculat directament per la fórmula a n = a 1 r n - 1 El producte dels n primers termes, P n és donat per la fórmula Quan r =1, la suma dels n primers termes de la progressió, S n , és donada per la fórmula En el cas que la raó r sigui, en valor absolut, menor que la unitat, hom pot calcular la suma S de tots els termes de la progressió amb la fórmula
circuit ressonant
Electrònica i informàtica
Circuit format per una bobina d’inductància L,
un condensador de capacitat C
i una resistència R
, capaç d’entrar en ressonància a una freqüència determinada que depèn dels valors R, L, C
i del tipus de circuit.
En el cas d’un circuit sèrie , la freqüència de ressonància és donada per la fórmula de Thomson en aquesta freqüència la impedància és mínima hi ha ressonància de tensió En el cas d’un circuit parallel , anomenat també antiressonant, la freqüència de ressonància f 0 val exactament f 0 si L i C no tenen pèrdues, però és lleugerament diferent en cas contrari a la freqüència f 0 la impedància és màxima hi ha ressonància de corrent o antiressonància
Josep Monlau i Sala
Biologia
Agronomia
Naturalista i agrònom.
Fill de Pere Felip Monlau Fou catedràtic d’història natural i d’agricultura a l’Institut Balear 1855-62 i d’agricultura a l’Institut de Barcelona 1862-72 Tornà a Palma, on dirigí el butlletí de la Cambra Agrícola Balear, de la qual fou també president Collaborà en revistes i almanacs mallorquins sobre temes de divulgació agrària i escriví una Història natural 3 volums i un Tratado de olivicultura 1875 La seva biblioteca fou donada al monestir de la Real
xifrat
Música
Sistema de notació abreujada relatiu a l’harmonia que s’utilitza en la realització harmònica i en l’anàlisi harmonicotonal i que expressa en signes, principalment numèrics i alfabètics, quin acord s’ha de realitzar a partir d’una nota donada (en el primer cas) i quina és la interpretació harmonicotonal d’un text musical (en el segon).
Cal remarcar que altres sistemes de notació numericoalfabètica, com per exemple la tabulatura, no són considerats en aquest article perquè no fan referència a l’harmonia Els dos tipus de xifrat de realització harmònica utilitzats habitualment són els del baix xifrat i el xifrat americà En el baix xifrat , un recurs compositiu emprat entre el començament del Barroc i aproximadament l’any 1770, l’intèrpret realitza els acords a partir de la línia melòdica del baix, que conté el sistema de notació en xifres, principalment numèriques, i aquestes expressen la distància intervàllica que separa el…
Sangüesa
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, a la conca del Sangüesa i vora el riu Aragó.
Centre comarcal, amb indústries alimentàries i de material de construcció Fortalesa de Navarra a la frontera d’Aragó, passà a aquest regne al temps de Ramir I d’Aragó 1054 És remarcable l’església romànica de Santa María la Real el 1132 fou donada als hospitalers, de tres naus, amb una portalada ornada amb escultures, de la fi del s XII, obra del mestre Llogari i del mestre de Sant Joan de la Penya La torre, octogonal, és gòtica Hi ha també notables edificis d’altres èpoques
força de Cartellà

Vista aèria de la força o Torre de Cartellà, a Maçanet de la Selva
© Fototeca.cat
Història
Antiga força i terme (actualment mas Castellà
) del municipi de Maçanet de la Selva, al límit amb el de Vidreres (Selva).
És esmentada ja el 1079 amb el nom de torre Fellona o Torcafelon , i el 1160 fou cedida pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona al vescomte Guerau II de Cabrera La castlania fou donada pels Cabrera als Maçanet, dels quals passà a Bernat de Cartellà el 1213 i, mantinguda la força durant segles a mans de la família Cartellà, acabà prenent-ne el nom El 1702 Felip V de Castella concedí al seu propietari Pere de Cartellà òlim Desbac i de Cartellà el marquesat de Cartellà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina