Resultats de la cerca

Estudià la carrera de química al St John’s College d’Oxford, però la voluntat de dedicar-se a la música feu que el 1946 ingressés al Royal College of Music de Londres En 1948-49 formà part de l’Orquestra Boyd Neel com a violoncellista El 1950 enregistrà un disc al costat del contratenor Alfred Deller, a qui acompanyava amb la guitarra Fou membre de diversos grups de cambra anglesos, com el Deller Consort, el Morley Consort, Musica Reservata o el Jaye Consort Viols, alternant la viola de gamba i el llaüt, i realitzà una important tasca musicològica de recuperació de partitures de…

Estudià violí i viola al Conservatori de Roma i després ho feu a l’Acadèmia de Santa Cecília de la mateixa ciutat El 1950 guanyà el Concurs Vivaldi de Venècia Fou primer violí de l’Orquestra Scarlatti i de la del Mozarteum de Salzburg Àustria Posteriorment es destacà de manera especial en el terreny de la viola i estrenà, entre d’altres, obres d’Ennio Morricone o Manuel De Sica, especialment escrites per a ell Desenvolupà una intensa carrera com a solista en concerts simfònics o amb conjunts de cambra, com Virtuosi di Roma, I Musici, el Quintet Boccherini o el Quartet de Roma A més, …

A cinc anys començà els estudis de piano i violí, i a deu ingressà al conservatori de la seva ciutat natal El 1963 debutà en un recital al Teatre dels Champs Elysées, i A Grumiaux el prengué com a alumne a Bèlgica Membre integrant de diferents conjunts de cambra al costat de Yo Yo Ma o de Katia i Marielle Labèque, el 1975 enregistrà la integral de la música cambrística de Fauré Ha actuat també com a solista amb importants formacions orquestrals, com la Filharmònica de Berlín sota la direcció de H von Karajan Ha estrenat obres del segle XX que li han estat dedicades, com…

Estudià a Frankfurt amb A Moodie Cursà estudis universitaris a Berlín i Colònia, ciutat on es doctorà el 1941 amb una tesi sobre la tècnica interpretativa del violí al segle XVIII El 1948 formà un trio amb G Schmid i H Münch-Holland A partir de la dècada dels cinquanta encaminà la seva carrera cap a la direcció orquestral i el 1955 fundà l’Orquestra de Cambra de Magúncia Dirigí la Hochschule de Magúncia del 1953 al 1961, any en què passà a ser professor de música de cambra de la Hochschule de Colònia, on romangué fins el 1987 Enregistrà els quintets de L Boccherini i diverses…

Inicià els estudis de música i de cant amb el seu pare, antic cantant i professor Posteriorment amplià la seva formació a l’Escola de Música de la seva ciutat natal i al Conservatori de París, on fou deixeble de la mezzosoprano C Croiza El 1940 debutà a l’Òpera Còmica de la capital francesa, on actuà amb el pseudònim de Camille Moreau Destacà especialment amb Pelléas et Mélisande , que cantà arreu de França i que enregistrà fonogràficament en algunes ocasions Destacà també com a solista en diversos concerts, especialment amb el Rèquiem de G Fauré Un cop retirat dels escenaris,…

Estudià filologia i parallelament inicià els estudis musicals al Reial Conservatori de Brusselles, on es formà com a violinista A partir del 1948 amplià la seva formació a Graz Àustria, on dos anys després començà els estudis de cant De nou a Bèlgica, el 1952 participà en l’estrena europea de la Cantata d’I Stravinsky i dos anys més tard estrenà l’ Orestes de H Badings Des del 1956 fou convidat assíduament per l’Òpera de Munic, on interpretà sovint òperes del segle XX Cantà a Roma, Ginebra, Salzburg, París, Londres i Milà El 1950 fundà el conjunt Musica Polyphonica, amb el qual …

Rebé la primera formació musical del seu pare i a vuit anys entrà a formar part de l’escolania de l’església de Betlem, a Barcelona Posteriorment estudià cant al Conservatori de Música de la capital catalana El 1931 debutà a la mateixa ciutat amb Los gavilanes i en 1933-34 estrenà diverses sarsueles als teatres Ideal i Coliseum Durant la Guerra Civil Es panyola actuà en la companyia de M Redondo fins que fou empresonat a Lleó El 1948 cantà al Gran Teatre del Liceu Doña Francisquita Consagrat definitivament a la sarsuela, n’estrenà diverses obres d’autors coetanis Enregistrà en…

Estudià cant a París, on fou deixebla de M Marchesi Començà la seva carrera com a mezzosoprano, però decidí ampliar la seva formació i estudià el repertori de soprano Després d’haver interpretat papers com els d’Ortrud Lohengrin , aviat es destacà en els de soprano dramàtica, com el de Brunilde La valquíria , que representà amb gran èxit a Bayreuth el 1896 Fins el 1914 aparegué ininterrompudament al teatre d’aquesta ciutat alemanya amb els grans papers wagnerians, especialment el de Kundry Parsifal i Brunilde, personatge que també interpretà al Covent Garden de Londres 1900, on obtingué…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble de KH Schönberg i K Böhm, entre d’altres Del 1946 al 1949 dirigí l’orquestra del Volktheater de Rostock Posteriorment, i fins el 1977, assumí la direcció de l’Orquestra de la Ràdio de Leipzig, amb la qual oferí nombrosos concerts i realitzà diversos enregistraments fonogràfics Parallelament en dirigí el cor 1949 Durant el període 1975-78 exercí la docència a la Musikhochschule de Leipzig, i del 1977 al 1985 fou director de l’Orquestra Filharmònica de Dresden Alternà el repertori clàssic especialment Mozart, de qui …

Tocà en una banda de rhythm-and-blues , i a partir del 1951 ho feu amb Max Roach, amb qui enregistrà diversos temes El 1954 fou un dels fundadors dels Art Blakey’s Jazz Messengers, on romangué fins el 1956 Després gravà discos amb el seu nom, com ara Soul Station , i collaborà amb diversos músics, entre els quals cal destacar Miles Davis, durant el període 1961-62 Seguí tocant i gravant fins el 1970, any en què reduí l’activitat per motius de salut Amb un so i fraseig molt personals, Mobley fou un dels millors músics del hard-bop , i té un lloc destacat entre els saxofonistes…