Resultats de la cerca
Es mostren 8163 resultats
conca de Dellà
Conca de Dellà amb els pobles de Gavet de la Conca (dreta) i Fontsagrada (esquerra)
© Fototeca.cat
Sector de la conca de Tremp
, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, que rep aquest nom per contraposició a la conca de Deçà
, on hi ha el cap de la comarca, Tremp.
El centre d’aquest sector és la vila d’Isona, al municipi de la qual anomenat oficialment Isona i Conca de Dellà foren agregats el 1970 els de Conques, Benavent de la Conca, Figuerola d’Orcau i Sant Romà d’Abella
Confederación Española de Derechas Autónomas
Confederación Española de Derechas Autónomas Presidència del míting d’Acció Popular Catalana al Gran Price de Barcelona el 29 de desembre de 1935; d’esquerra a dreta: C.Vigo de Delás, ...
© Fototeca.cat
Política
Partit polític creat a Madrid al començament del març del 1933, que agrupà nuclis dretistes de diverses parts d’Espanya.
El grup principal fou Acción Popular , però també hi havia bona part dels mauristes que abans del 14 d’abril de 1931 volien formar amb Cambó el Centre Constitucional , i finalment la Derecha Regional Valenciana, dirigida per Lluís Lucia A les eleccions del novembre del 1933 la CEDA fou el partit que aconseguí més diputats 115, però no els suficients per a governar tot sol, i deixà als radicals —primerament Lerroux i després Samper— que governessin tots sols fins el 4 d’octubre de 1934 així aconseguiren de desfer, ja abans d’assolir el poder, una gran part de l’obra del bienni esquerrà…
el Vernet
Sector de la ciutat de Perpinyà (Rosselló) a l’esquerra de la Tet.
Era un antic terme centrat en el desaparegut castell de Vernet , a 2 km de la Tet, al N, vora l’actual bifurcació de les carreteres de Perpinyà a Narbona i a Foix En aquest indret sorgí un nucli urbà que prengué el nom de l' Alt Vernet , per oposició a la zona propera a la riba esquerra de la Tet, formada al darrer quart de s XIX el Baix Vernet A la zona intermediària, l’alt rendiment dels conreus regats pel canal del Vernet i de Pià , que rega també les veïnes terres de Sant Genís de Tanyeres i la localització d’establiments religiosos les clarisses, el Bon Pastor, Sant Cristòfor…
l’Alcúdia
l’Alcúdia de Carlet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, situat a la plana al·luvial de l’esquerra del Xúquer.
És dividit en dos sectors separats pel terme de Guadassuar el principal, l’antic terme de l’Alcúdia, és situat a banda i banda del riu Magre i estès fins als primers contraforts de la serra de Tous 22,11 km 2 l’altre sector, al S i més petit 1,65 km 2 , que correspon a l’antic terme de Montortal, s’estén a la dreta del riu Sec o barranc de Montortal, afluent per l’esquerra del riu dels Ullals Prop de la vila passa la séquia reial del Xúquer, la qual rega una gran part de les terres Hom hi conrea tarongers 1050 ha, hortalisses 280 ha i fruiters de pinyol 400 ha És un dels…
Imre Dobos
Imre Dobos (a l’esquerra)
Arxiu I. Dobos
Esgrima
Mestre d’armes internacional.
S’inicià en l’esgrima l’any 1969 al seu país natal El 1987 fou contractat per la Federació Catalana d’Esgrima com a tècnic Durant la seva carrera compaginà l’esgrima esportiva amb l’esgrima teatral, i fou figurant de l’Òpera de Frankfurt El 1999 fundà a Barcelona la sala d’armes Escola Hongaresa
Francesc Llenas Sabanes
Francesc Llenas Sabanes (a l’esquerra)
Voleibol Terol
Voleibol
Jugador de voleibol.
Començà jugant a l’Institut Frederic Martí Carreras de Palafrugell i, després de ser campió d’Espanya cadet amb la selecció catalana, fitxà pel FC Barcelona, on jugà a l’equip juvenil El 2000 marxà al CN Sabadell, on jugà la Lliga FEV Després de quatre temporades fitxà per l’Andorra TX, amb el qual debutà a la Superlliga La temporada 2006-07 vestí la samarreta del J’Hayber Elche, i el 2007 fitxà pel CAI VB Terol En aquest equip guanyà la Superlliga 2009, 2010 i la Supercopa 2010 El 2010 fitxà per l’Unicaja Almería, però posteriorment retornà al CAI VB Terol Amb la selecció espanyola absoluta…
Ricard Lega Arredondo
Ricard Lega Arredondo (a l’esquerra)
Museu Colet
Escacs
Jugador i dirigent d’escacs.
Establert a Lleida, començà a jugar a 13 anys i arribà a categoria preferent També fou àrbitre nacional, entrenador i monitor Com a jugador veterà ha guanyat en tres ocasions el Campionat Provincial Individual de Lleida En l’àmbit directiu s’inicià al Club Escacs Lleida 1958, que presidí a partir del 1967 Fou delegat d’escacs d’Educación y Descanso 1959–68, i fundador 1968 i president durant trenta anys de la Delegació Territorial d’Escacs de Lleida de la federació catalana També fou vicepresident de la mateixa federació i president de la Comissió Esportiva, així com directiu de la federació…
Jordi Kun Reisner
Jordi Kun Reisner (a l’esquerra)
Julio Rubio
Esgrima
Tirador i dirigent esportiu.
Practicà el pentatló modern i s’aficionà a l’esgrima Competí pel Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, especialitzat en sabre, modalitat en la qual es proclamà Campió de Catalunya 1963 Presidí la Federació Catalana d’Esgrima 1969-72
Ferran Fornells Calls
Ferran Fornells Calls (a l’esquerra)
Museu Colet
Periodisme
Esport general
Periodista i dirigent esportiu.
Practicà el tennis de taula, rem, esgrima, boxa, tennis, futbol, golf i ciclisme El 1945 publicà un manual per a aprendre a jugar a tennis de taula, esport en què destacà com a jugador del PPC Tívoli i l’Associació Condal a primera categoria També fou remer del Club Natació Barcelona i jugador de golf Formà part del comitè organitzador dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, i fou l’autor del llibre Barcelona, deporte y turismo Fundà i presidí l’Associació de Periodistes Esportius Catalans Jugadors de Golf Alhora, impulsà el campionat de golf organitzat per a periodistes l’any 1980,…
Eugeni Estrems Casadevall
Eugeni Estrems Casadevall (a l’esquerra)
Joan Cerdà
Escalada
Escalador.
Fou membre fundador del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès l’any 1940 Durant la dècada de 1940 obrí nombroses vies a Montserrat, com les vies del Ninot, l’Ou Colom, el Serrat de les Barretines o la Nana La major part de la seva activitat escaladora la dugué a terme per separat del seu germà Raimon Tot i això, els dos germans i Jordi Casassayes Haus obriren les vies Haus-Estrems a l’aresta nord de la Gorra Frígia i a la cara sud de la Mòmia, i la via Haus-Estrems a la paret nord del Margalida 1947