Resultats de la cerca
Es mostren 2936 resultats
Vicent Santaolària i Montero
Pintura
Pintor.
Es formà a Sevilla i a Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Caba a la Llotja Decorà part de la finca de Vicent Blasco i Ibáñez a la Malva-rosa Fou pensionat a Llotja 1905-06, a Itàlia, França i Bèlgica Establert a París, hi exposà i hi assolí un cert renom
exarcat
Cristianisme
Territori administratiu de les esglésies ortodoxes que depenia generalment del patriarcat de Constantinoble.
Amb els temps els diferents exarcats esdevingueren patriarcats el de Bulgària en fou l’últim, el 1953 Actualment n'hi ha a diversos països d’Occident, per a les comunitats emigrades L’Església Catòlica ha establert també exarcats per als catòlics de ritu oriental allà on hi ha establerta una jerarquia local pròpiament dita
Dissolta la Sindicatura Electoral de l’1 d’octubre
Els cinc membres de la Sindicatura Electoral, l’organisme establert per la Llei del referèndum per a supervisar l’1 d’octubre, dimiteixen en bloc per a evitar les multes que els imposa el Tribunal Constitucional El Govern els demana que deixin pas a ens públics, acadèmics i experts internacionals que n’assumiran les funcions
pima
Etnologia
Individu de la tribu ameríndia de la família utoasteca.
Actualment viuen a les reserves dels rius Gila i Salt a Arizona eren uns 7 500 individus el 1960 Són agricultors, i llur organització social és de tipus patriarcal Des de temps molt antic havien establert un sistema de canalització per als conreus La llengua dels pimes pertany al grup sonora de la família utoasteca
croquet
Esport
Joc d’origen anglès practicat normalment a l’aire lliure.
En el terreny de joc de 36 per 27 m hi ha plantats 14 arcs a diferents distàncies que defineixen un itinerari Els jugadors, competint individualment o en equip, han de fer passar unes boles de fusta, picant-les amb una maça de mànec llarg, a través de tots els arcs de l’itinerari establert
desculturació
Antropologia
Procés en el qual una ètnia, un grup culturalment diferenciat o un individu pertanyent a qualsevol d’aquests perden trets culturals propis per adoptar-ne de nous o bé per entrar en un procés d’autodestrucció.
En el primer cas, és concomitant a l'assimilació i l'aculturació, però, a diferència d’aquests termes, la desculturació no posa tant d’èmfasi en l’adquisició de nous trets com en la pèrdua dels originaris, que, d’altra banda, solen anar acompanyats d’actituds de contestació i oposició a l’anterior ordre establert
Miguel de Molinos
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg aragonès, fundador del quietisme
.
Establert a Roma 1663 i reputat director espiritual, el 1675 publicà la Guía espiritual , que, aprovada, fou àmpliament traduïda Per les doctrines que hi exposava, els jesuïtes aconseguiren d’Innocenci XI el seu empresonament 1685 i la seva condemna 1687 Bé que es retractà de seguida, restà a la presó fins a la mort
Joan Janini i Valero
Economia
Comerciant.
Fill d’un comerciant italià establert a València, fou soci destacat de la Societat Econòmica d’Amics del País i contribuí a la realització de l’Exposició Regional del 1883 Promogué l’establiment de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat, a la junta directiva de la qual pertangué, i en fou vicepresident
Joan Josep Sister i Cubells
Navilier.
Pilot d’altura, navegà durant anys per l’Atlàntic i féu expedicions a Terranova, dedicat a la pesca i el posterior comerç del bacallà Després emprengué negocis amb petroli i en muntà una refineria Establert definitivament a València, fundà la Companyia Valenciana de Navegació, potser el 1874 Organitzà també, amb Manuel Maria Gómez, una drassana
capità | capitana
Història
Militar
Oficial de l’exèrcit de terra, de grau superior al tinent i inferior al comandant, a qui reglamentàriament correspon el comandament d’una companyia, un esquadró o una bateria.
Antigament el capità no era un grau jeràrquic, sinó simplement el qui comandava una major o menor quantitat de tropa o gent armada Aquest grau fou establert a França al segle XIV, i a Castella durant el regnat d’Isabel I, amb l’organització de la milícia Amb la creació del terç al segle XVI, el capità creà, comandà i administrà una companyia tot nomenant els càrrecs subalterns A partir del 1702, el terç fou substituït pel regiment, i el capità ocupà el lloc entre el major i el primer tinent La llei de 1878 el collocà entre el comandant i l’alferes i, finalment, amb la llei del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina