Resultats de la cerca
Es mostren 1734 resultats
marca de Berga
Nom que prengué el sector de la Segarra adquirit pels comtes de Berga i de Cerdanya, dins la primera meitat del segle XI, a la frontera amb els musulmans.
Formava una estreta franja des de Castellfollit de Riubregós, el Portell, Pujalt, Ferran, Gàver i les Oluges, fins prop de Tàrrega, limitada al nord i al sud pels comtats d’Urgell i d’Osona-Manresa aquests dos units a Barcelona El 1058, el comte Ramon Guifré de Cerdanya cedí al comte de Barcelona l’expansió de la seva marca més enllà de les Oluges
seneca
Etnologia
Individu d’un poble de la família lingüística iroquesa que formava part de la confederació de les ‘‘cinc nacions’’.
Vivien a l’actual estat de Nova York actualment viuen en algunes reserves d’Oklahoma
Xiva de Morella
Poble
Poble (xivatans) del municipi de Morella (Ports), situat en una foia, a 898 m alt., al peu de la serra de Xiva (el Carrascar, 1262 m alt.), a la vora dreta del riu de Xiva.
De l’església parroquial el Salvador, on es conserven una creu d’argent gòtica i una crismera del s XVI totes dues fetes a Morella, depèn el santuari del Roser A l’antiga casa del comú es conserva una taula de l’Ascensió, atribuïda a Marçal de Sas El lloc pertangué al terme general de Morella fins a la darreria del s XVII Formava municipi independent fins el 1976
Vila-roja
Poble
Poble del municipi de Girona (Gironès), dins l’antic terme de Sant Daniel, a la dreta de l’Onyar.
Eclesiàsticament havia depès de la parròquia de Sant Feliu de Girona, i després, de la de Palol d’Onyar A la fi del s XVII formava part de la batllia de Girona Les aigües minerals de la font de la Pólvora havien estat comercialitzades Modernament ha esdevingut un barri perifèric de la ciutat de Girona, receptor de la població immigrada Ha duplicat gairebé la població en el decenni 1960-70
defensor civitatis
Història
Funcionari que tenia encomanada la protecció jurídica dels habitants de la ciutat, especialment dels humils.
També és anomenat defensor plebis Aparegué a l’imperi Romà al s IV Era designat pel prefecte i formava part de la cúria municipal Com tots els càrrecs, degenerà, amb el temps, en un nou opressor del poble per les seves exaccions D’aquí ve que el càrrec passés als jutges i comtes, i encara posteriorment fou assumit pels bisbes El càrrec i la funció desaparegueren al s VIII
Verney Lovett Cameron
Geografia
Explorador anglès.
El 1873 sortí de Zanzíbar, delegat per la Royal Geographical Society, a unir-se amb Livingstone, que trobà ja mort continuà vers el llac Tanganyika i el riu Lualaba descobrí que aquest formava el principal corrent del riu Congo i, després d’explorar la conca del Congo-Zambezi, arribà a la costa occidental prop de Benguela Angola el 1875 Explicà la seva travessada de l’Àfrica equatorial a Across Africa 1877
duc
Història
Dignatari o funcionari militar o polític.
A Roma el dux fou de primer segle IV un general o funcionari militar destinat a comandar les forces expedicionàries de les províncies limítrofes, i era subordinat als comites més tard fou també un funcionari polític El nom de duc fou donat també als governadors i generals destacats en fets gloriosos Després foren, generalment, governadors de les províncies o territoria Dioclecià i Constantí I separaren el comandament militar de les províncies de l’administració civil, i el duc n’esdevingué només cap militar La Notitia dignitatum dona vint-i-cinc ducs, tretze a Orient i dotze a Occident Això…
la Pinya

L’església de Santa Maria
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat al coster oriental del pla, vora la carretera.
Centrat per l’església parroquial de Santa Maria esmentada ja el 958 i consagrada el 1022, fou possessió de Ripoll l’edifici, romànic, ha estat molt reformat el 1936 fou destruïda la imatge romànica de la Mare de Déu de la Cabeça, molt venerada a la comarca El lloc formà part del vescomtat de Bas Formava un municipi independent fins el 1968 L’antic municipi comprenia també el poble de Sant Joan dels Balbs
Castell d’Aguilar o del Sunyer d’Aguilar (Montmajor)
Art romànic
Situat al territori que formava part de l’antic comtat d’Urgell i posteriorment vescomtat de Cardona, el castell d’Aguilar és esmentat el segle XII podio de Aquilario i també la seva església de Santa Maria El castell no fou mai termenat i era una torre-fortalesa que devia protegir el camí ral que anava de Berga a Cardona passant per Gargallà Llevat d’aquesta simple referència no se’n coneixen altres mencions documentals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina