Resultats de la cerca
Es mostren 2818 resultats
Agustí de Ros i Delpàs
Història
Militar
Militar.
Fill gran del noble rossellonès Antoni de Ros i de Margarit Entrà en l’exèrcit francès el 1759, i essent ajudant de camp del príncep de Montbarey fou ferit a Grebenstein 1778 Caiguda la monarquia emigrà a Coblença i s’uní als Exèrcits dels Prínceps i després passà a Espanya, on amb el duc d’Honré fou corresponsal dels emigrats Artista de la topografia es destacà per l’elaboració del sumptuós manuscrit État militaire, eclésiastique et politique du Roussillon 1772, propietat de Pere Ponsich un altre manuscrit del mateix treball, fet el 1774, es conserva a la Bibliothèque Magasine, de París El…
Lluís Noves
Història
Militar
Artiller.
Inventà una peça d’artilleria que emprà contra els francesos a Besalú 1695 i durant el setge de Barcelona del duc de Vendôme, el 1697 Recompensat amb el càrrec de guardià del far del port, morí durant aquest setge
legitimisme
Política
Doctrina que afirma la legitimitat de la branca d’una dinastia.
Hom l’aplica especialment als partidaris, a partir de la revolució del 1830, de la branca dels Borbó francesos representants de Chambord, net de Carles X Quan morí, sense successió, els legitimistes s’incorporaren al partit orleanista del comte de París
batalla de Melegnano
Història
Militar
Batalla lliurada a Melegnano (Llombardia) entre les tropes francovenecianes i les de l’Imperi els dies 13 i 14 de setembre de 1515.
Després d’una dura i aferrissada lluita, els exèrcits francovenecians, comandats pel mariscal Gian Giacomo Trivulzio, s’imposaren a les tropes imperials de Maximilià Sforza en una victòria que comportà l’establiment dels francesos a la Llombardia tractat de Noyon, 1516
Jaume Parcet
Medicina
Metge.
Es llicencià el 1797 i fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Anà a Tarragona com a cirurgià de l’hospital Hi presencià l’assalt dels francesos 1811, fet sobre el qual publicà una relació que titulà Barbarie francesa
batalla de Puçol
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Puçol (Horta) i als seus voltants, el 25 d’octubre de 1811, entre les tropes franceses, comandades pel mariscal Suchet, i les forces que manava el general Joaquín Blake, al servei de la Junta de València.
Malgrat la superioritat numèrica d’aquestes, Suchet assolí de trencar-ne les línies i obtenir la victòria, que suposà la immediata capitulació del castell de Morvedre 26 d’octubre i féu inevitable la caiguda de València a les mans dels francesos
Jean Thierry
Escultura
Escultor francès.
Fou deixeble de JCoustou Collaborà en l’ornamentació de la capella del palau de Versalles Del 1721 al 1728 treballà, juntament amb altres artistes francesos cridats per Felip V, en la decoració dels jardins del palau de La Granja, a Segòvia
les Vespres Sicilianes
Portada de l’edició original francesa (1855) de les Vespres Sicilianes de Verdi
© Fototeca.cat
Militar
Aixecament popular de Sicília contra la dominació francesa (1282), que originà la coronació, com a rei de l’illa, de Pere II de Catalunya després de la seva victoriosa intervenció militar feta a petició dels sicilians: fou l’inici de la dominació catalana de Sicília.
El govern de Carles I de Nàpols a Sicília tenia descontents els súbdits, a causa dels seus abusos i opressions Havia repartit els feus i els càrrecs principals entre els francesos i gent del partit güelf Pere II de Catalunya mantenia aspiracions al tron sicilià per raó de la seva muller Constança, filla del rei Manfred, i havia acollit a la cort molts gibellins Pere entaulà negociacions diplomàtiques amb altres gibellins destacats, com el marquès de Montferrat, i també amb Miquel Paleòleg, per mitjà de Joan de Pròixida i amb el bon acord de Gènova Així mateix, s’alià amb Castella…
Antonio de Leiva
Història
Militar
Militar castellà, un dels més destacats de l’època de Carles V.
En fracassar la campanya de Provença 1524, deturà l’escomesa de l’exèrcit francès amb una habilíssima defensa de Pavia de l’octubre del 1524 al febrer del 1525, fins que l’exèrcit imperial, reorganitzat, reprengué l’ofensiva i derrotà els francesos
bombardeig aeri
Militar
Atac efectuat amb bombes, per l’aviació.
El primer bombardeig tingué lloc per l’octubre del 1912 durant la guerra dels Balcans, des d’un biplà Albatros , búlgar Durant la Primera Guerra Mundial augmentà la importància dels bombardeigs aeris Tant els alemanys com els francesos començaren a construir avions de bombardeig com el francès Voisin , capaç de portar bombes de 100 kg, les incursions dels quals sobre els principals centres industrials feren néixer els avions de caça a Alemanya, molt castigada pels avions de bombardeig francesos, circumstància que féu substituir als francesos el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina