Resultats de la cerca

Fill del notari Pau Milà de la Roca i Maynar El 1870 fundà, amb Lluís Mde Llauder, “La Convicción”, diari carlí Durant la tercera guerra Carlina fou collaborador de l’infant Alfons Carles El 1876, acollint-se a la nova llei d’impremta de la Restauració, fundà a Barcelona “El Correo Catalán”, també carlí Per raons de salut el traspassà el 1878 a Lluís Mde Llauder

Fundà el periòdic “Bengalee” 1875 i participà en la fundació de l’Indian National Congress 1883 Promogué el boicot als productes d’importació de la Gran Bretanya, s’oposà a la divisió de Bengala i encapçalà el moviment a favor de l’educació nacional Posteriorment s’anà distanciant del moviment extremista i obtingué càrrecs constitucionals fundà l’Indian Liberal Association i fou ministre de l’administració i de sanitat de Bengala

Baró de La Bruère i vescomte de Brié Installat a València, s’associà amb Pasqual Marín per a fundar 1790 el Diario de Valencia , que dirigí un quant temps El 1792 passà a Sevilla, on fundà el Diario Histórico y Político de Sevilla 1792-93 El 1794 fundà a Cadis El Correo del Postillón , i el 1802, el Diario Mercantil de Cádiz Naturalitzat espanyol, combaté contra la invasió napoleònica

Fou cofundador del Club Natació Atlètic de Barcelona 1913 Desplaçat a Madrid per motius laborals, el 1921 fundà amb altres catalans el primer club de natació de la ciutat, el Club Natación Atlético El 1931 fundà el Canoe Natación Club i el 1943, el Colegio Nacional de Árbitros, del qual fou president durant dinou anys 1943-62 El 1955 la Federació Espanyola de Natació li concedí la placa d’honor

Estudià a Roma i a Innsbruck, on fou ordenat de sacerdot 1912 Es traslladà als EUA, i hi fundà 1914 un refugi per a obrers Workingmen's Hotel Es naturalitzà nord-americà, i el 1918 fundà la Boys Town ‘Ciutat dels Nois’, institució de reinserció social per a nois orfes i desvalguts dins un règim d’una gran llibertat i un gran respecte de l’autonomia de cadascú

És autor de nombrosos llibres de religió i de pietat i d’una Historia de la imagen y santuario de Nuestra Señora de Montserrat 1877

El seu fill Alfred Krupp 1812 – 1887 utilitzà un nou tipus d’acer fos 1847, introduí a Alemanya 1862 el procediment de Bessemer i s’especialitzà en la fosa de canons A la seva mort l’empresa tenia 21000 obrers El succeí el seu fill Friedrich Alfred Krupp 1854 – 1902, que amplià el complex industrial 43000 treballadors i adquirí les drassanes Germania Werft de Kiel 1902 El succeí la seva filla Bertha Krupp 1886 – 1957, que es casà amb Gustav von Bohlen und Halbach 1870 – 1950, el qual prengué el nom de Gustav Krupp von Bohlen und Halbach del 1914 al 1918 els Krupp posseïren pràcticament el…

Jove republicà federal, fundà i dirigí el 1874 El Federal Sabadellés Després, advocat 1877, anà a París, on actuà de secretari de Salmerón i es féu molt amic de Benoît Malon A Barcelona, es relacionà successivament amb el republicanisme progressista i amb el centralista de Salmerón Fundà, amb Odón de Buen, El Radical 1890 i fou director de La República 1893 Inicià llavors la seva tasca cooperativista, mostrant-se alhora partidari d’un cert socialisme intellectualitzat En 1898-99 fundà la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears i dirigí el seu òrgan de premsa, Revista…

De la simple afecció a la cria de coloms, molt estesa al Principat i especialment a Barcelona, a la darreria del s XIX hom passà a la cria de coloms missatgers com a activitat esportiva El 1873, Camil Fabra, director de l’agència Fabra de notícies, utilitzà coloms missatgers per aquest mitjà comunicà a Barcelona l’arribada del rei Alfons XII, el 1875 Per iniciativa de Diego de la Llave, hom fundà a Barcelona, el 1889, la Societat Columbòfila de Catalunya, la primera dels Països Catalans i de la península Ibèrica El mateix any es fundà la revista “La Paloma Mensajera”, òrgan, des del 1904, de…

Començà els seus estudis a l’Escuela Nacional de Música amb M Leoncio Rodríguez, J Lorenzo Llamozas violí i Vicente Emilio Sojo composició musical El 1930 participà com a violinista en la fundació de l’Orquesta Simfónica de Veneçuela, que dirigí del 1947 al 1959 El 1944 fou becat per a realitzar estudis de composició i direcció a la Universitat de Columbia El 1961 fundà i dirigí el Conservatorio Nacional de Música Juan José Landeta, on exercí de professor de composició, tot promovent la càtedra d’electroacústica Fundà i dirigí l’Orfeón Obrero JM Olivares, dirigí la Banda Obrera de Caracas i…