Resultats de la cerca

Davanter centre, començà la carrera futbolística a l’Erandio, a la Segona Divisió, pel qual fitxà el 1939 L’any següent debutà a Primera Divisió amb l’Athlètic de Bilbao, equip on jugà ininterrompudament fins el 1955 i en el qual assolí els màxims èxits esportius campionat de Lliga de 1942-43 i segona posició en 1940-41, 1946-47 i 1951-52, i la Copa els anys 1943, 1944, 1945 i 1950 En aquests quinze anys, fou sis vegades màxim golejador de la Lliga, i aconseguir un rècord de 38 gols en aquesta competició la temporada 1950-51, no igualat fins el 1990, i un rècord absolut de 252 gols Jugà vint…

Propietat del Futbol Club Barcelona, fou inaugurat el 23 de setembre de 1982 Fou concebut com a terreny de joc de l’equip filial, i també és utilitzat per altres equips del futbol de base La seva capacitat és de 15276 espectadors, tots amb seient, distribuïts en dues graderies i amb una tribuna coberta Està situat a l’antiga zona esportiva del club, al costat d’uns terrenys on hi ha el Camp Nou, el Palau Blaugrana i el Palau de Gel Fou dissenyat per l’arquitecte i directiu del club Joan Casals i l’aparellador Ramon Domènec En els actes d’inauguració, es jugà un partit entre dos equips del FC…

És l’únic esport paralímpic creat específicament per a persones amb aquest tipus de discapacitat Els partits enfronten dos equips formats cadascun per tres jugadors amb antifaç, que, asseguts a terra, han d’aconseguir marcar gol a la porteria contrària La pilota té picarols a dins, per tal que es pugui localitzar auditivament, i la porteria fa 9 m i ocupa tota l’amplada del camp Un partit consta de dues parts de set minuts i guanya l’equip que marca més gols Fou inventat per l’austríac Hanz Lorenzen i l’alemany Sett Reindle el 1946 com a mitjà rehabilitador per als cecs de la Segona Guerra…

Davanter centre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1957-62 procedent del Flamengo brasiler, amb el qual obtingué tres campionats carioques Guanyà dues Lligues 1959, 1960, una Copa del Generalísimo 1959, dues Copes de Fires 1958, 1960 i la Petita Copa del Món de Caracas 1957 Disputà un total de 219 partits i marcà 173 gols amb la samarreta blaugrana Durant molts anys ostentà el rècord de màxim golejador barcelonista a les competicions europees, amb 27 gols Fou l’autor del gol que eliminà el Real Madrid per primera vegada de la Copa d’Europa Era la temporada 1960-61, i el Barça fou…

Es formà a les categories inferiors de la Real Sociedad Debutà a primera divisió la temporada 1980-81 i guanyà dues Lligues 1981, 1982, la Copa del Rei 1987 i la Supercopa d’Espanya 1988 El 1988 fou traspassat al Futbol Club Barcelona, on començà com a davanter centre i després passà a migcampista Formà part de l’anomenat Dream Team , que fou campió de Lliga quatre temporades seguides 1991-94, de la Recopa 1989, de la Copa del Rei 1990 i de la Copa d’Europa 1992 En aquesta última competició marcà un gol decisiu a Kaiserslautern També guanyà la Supercopa d’Europa 1992 i quatre…

És la continuació del Centre Ecumènic de Barcelona, sorgit, el 1964, d’un grup de cristians catòlics i protestants, a l’origen del qual cal veure l’impuls donat pel pastor luterà suec Gunnar Rosendal 1954 i la difusió de la Pregària universal per la unitat dels cristians, aprovada 1959 pel bisbe de Sogorb Josep Pont i Gol i, en català 1960, pel bisbe de Vic Ramon Masnou El Centre Ecumènic de Barcelona publicà en doble edició, catalana i castellana una “Circular” 1964-78 En la nova etapa, amb nom nou i amb estatuts propis, el Centre, en la mateixa línia anterior, promou trobades i…

Estudià a Solsona i es llicencià en dret canònic a Salamanca Ordenat de sacerdot el 1949, fou secretari particular del bisbe Josep Pont i Gol, a la diòcesi de Sogorb-Castelló 1951 i a la de Tarragona 1970 Del 1977 al 1990 fou bisbe de Menorca, on dugué a terme una tasca pastoral caracteritzada per la importància atorgada al mestratge catequètic, sobretot a través d’articles periodístics Del 1990 a 2001 fou bisbe de Solsona Fou un dels principals impulsors de la campanya iniciada el 1991 per a la creació d’una Conferència Episcopal Catalana en el marc del concili Tarraconense, proposta que fou…

Es llicencià a Barcelona en medicina i cirurgia 1949 i en filosofia 1956, i a Frankfurt, en teologia 1962 S’especialitzà en oftalmologia 1950 i en psiquiatria 1964 Es doctorà 1958 a la Universitat de Barcelona Fou professor de l’Escola Professional de Psiquiatria de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona 1964-82 Director del departament de psiquiatria i salut mental de l’Hospital Sant Pere Claver 1965-87 i cofundador de la Fundació Vidal i Barraquer 1964, de la qual fou patró Publicà articles i llibres científics, com Mente humana y experiencia religiosa 1991, Religió,…

Començà la seva carrera professional en el Cruzeiro, com a migcampista, la temporada 1993-94 Dues campanyes després s’enrolà en el São Paulo, fins el 2002, ja com a lateral dret Fou traspassat al Vila-real, i dues temporades més tard jugà amb el Futbol Club Barcelona 2004-07 Fou campió de Lliga dues vegades 2005, 2006, de la Supercopa espanyola 2006 i de la Copa Catalunya 2005, i fou l’autor del gol que donà la victòria al Barça en la final de la Lliga de Campions del 2006 A continuació jugà tres temporades més al Chelsea i el 2010 retornà al Brasil per fitxar pel Fluminense A…

Format en el Club Patí Voltregà, el 1963 arribà al primer equip i guanyà el Campionat de Catalunya La temporada següent jugà en el Salesians de València mentre feia el servei militar i quan tornà jugà amb l’Inriva, el filial del Voltregà, a la divisió d’honor El 1967, però, l’Inriva passà en bloc al Voltregà i ja no deixà aquest equip fins el 1977, quan es retirà amb un balanç de dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i tres Copes d’Espanya 1969, 1974, 1977 en el seu palmarès Es proclamà subcampió del món amb la selecció espanyola 1968 El 1979 tornà a jugar amb el Club Patí…