Resultats de la cerca

Fill de Gilabert VII de Centelles Serví en les guerres d’Itàlia el rei Alfons IV amb un vaixell que comprà, i exercí també el cors Durant la guerra contra Joan II mantingué primerament una posició ambigua, però es decantà després pel bàndol reial el castell de Centelles, assetjat durant dos anys, caigué en poder de les tropes de la generalitat fins a la fi de la guerra 1465 Posseí també, per matrimoni 1447, el vescomtat de Roda i de Perellós

Participà en les guerres d’Itàlia i de Flandes Adscrit a l’Escuela Salmantina, abans de morir ordenà que els seus escrits fossin cremats Els que no ho foren formen les seves Obras 1625 dels sonets, les elegies, les glosses i les cançons, que revelen l’assimilació de les obres de Petrarca i de Garcilaso, alguns són escrits, destrament, en italià Una Carta al maestro Ambrosio de Morales sobre el hablar y pronunciar la lengua española mostra el pensament humanístic de l’autor

És dividit en tres seccions principals la corresponent a la Cámara de Comptos, en la qual, a més de documentació econòmica, hi ha l’antic arxiu reial des del s XII l’arxiu del regne, amb la documentació de les corts i les seccions importants de la dominació francesa i de les guerres carlines, i l’arxiu del consell reial La documentació monàstica més antiga correspon a Sant Joan de la Penya, Siresa, Leire, Albelda i San Millán de la Cogolla

Diversos hereus de la família Camps deixaren entre el 1762 i el 1904 unes anotacions familiars, comptables i històriques De gran interès són les corresponents a Joan Camps i Prat 1824 – 1905, el qual, des d’una òptica liberal, relatà les guerres carlines del segle XIX L’obra, que es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, ms A-171, fou editada parcialment per Antoni Pladevall i Font en La tercera guerra carlina vista per un liberal 2000

Bisbat al segle V, fou ocupat per Pipí el Breu el 752, el qual inicialment respectà els comtes gots però, davant els conflictes que originaven, hi posà al capdavant un comte franc 757 Formà part de la marca de la Gòtia, creada el 817 Al segle XIII passà a domini dels reis de França, i esdevingué vescomtat segle XIV i ducat segle XVI Fou molt afectat per les guerres de religió, a causa de la posició dels seus habitants a favor del calvinisme

Formà part del consell d’Alfons el Magnànim, del qual fou secretari i el qual serví en les guerres de Nàpols El 1438 fou enviat pel regne de Mallorca a la cort per defensar els privilegis i les franqueses, aleshores en discussió El 1452 fou un dels tres ambaixadors tramesos a Nàpols pel Gran e General Consell per demanar al rei una ràpida expedició de tropes reials per sufocar la revolta dels forans retornà a Mallorca amb una avantguarda de 200 infants

És situada a la riba de l’IJssel, a la confluència amb el Berkel, al NE d’Arnhem Centre comercial i industrial, té indústries químiques fibres artificials, del paper, tèxtils i adoberies Centre del comtat homònim s XII, fou posteriorment un florent centre comercial i membre de la Hansa Fou molt afectada per les guerres dels s XV-XVI Maurici de Nassau en féu una fortalesa important Cal destacar l’església gòtica de Santa Walpurgis s XV de les fortificacions medievals roman la porta Drogenap 1450

El document recordava al sobirà anglès el pacte de Gènova entre Catalunya i Anglaterra, i l’incompliment per part d’aquesta, en el tractat d’Utrecht, del seu compromís de defensar la preservació de les constitucions de Catalunya, abolides per Felip V El document intentava d’aprofitar una conjuntura internacional favorable la signatura de la pau entre Felip V i l’imperi després de les guerres d’Itàlia, en les quals Anglaterra havia fet costat a Carles VI És un dels darrers ressons del Cas dels Catalans

Fill natural de Muzio Attendolo Sforza Participà en les guerres de la Marca d’Ancona a favor del seu germà Francesco El 1444 es casà per primera vegada amb Costanza da Varano, que aportà com a dot part de la senyoria de Pesaro la resta, l’adquirí ell 1445 El 1447 assolí el domini de la ciutat en ésser nomenat vicari papal A més del seu germà, serví com a guerrer el papa i el rei de Nàpols, que el féu lloctinent general del regne 1462

Seguí la carrera militar i a través dels càrrecs que ocupà intervingué en les guerres contra els alamans a la Gàllia i contra els perses La seva fama ve d’haver escrit Rerum gestarum , història de Roma des de l’any 96 quan acaba la història de Tàcit fins al 378, dividida en 31 llibres, dels quals només s’han conservat els darrers, del 14 al 31, que van de l’any 353 al 378, és a dir, de l’emperador Constantí a Valent