Resultats de la cerca

S'especialitzà en els problemes de previsió i d’estalvi Secretari del Foment del Treball Nacional i conseller adjunt de la Mancomunitat, la seva obra fonamental fou la preparació i fundació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis 1904 En fou director i hi impulsà tasques socials, sobretot per a la vellesa Publicà Armonías entre el seguro social y mercantil 1914 i Jerarquía de las instituciones de previsión social 1912

Deixeble d’Arminius i de FGomar a Leiden, fou el primer rector de la Universitat d’Utrecht 1636 D’estil escolàstic, publicà Selectae disputationes theologicae 1648 i Politica eclesiastica 1663-76, on es manifestà dins la més pura ortodòxia calvinista en l’exaltació de l’Església, refusant les doctrines d' Erastus i de JCocceius Combaté l' arminianisme i polemitzà amb RDescartes i JLabadie Impulsà la creació del Seminarium Indicum 1612 per a les missions estrangeres

Ministre de la guerra 1940-41 i cap del govern 1941-44, impulsà una política bellicista, d’acord amb les seves idees imperialistes Ordenà l’atac de Pearl Harbor 1941, que provocà la guerra amb els EUA Dirigí l’ofensiva japonesa fins a la seva dimissió 1944 com a conseqüència del canvi de signe de la lluita Detingut pels nord-americans 1945, fou jutjat com a criminal de guerra i penjat 1948

Fou l’intent d’endegar el moviment obrer a les Illes Ideològicament eclèctic a l’inici, es dedicà sobretot a l’educació dels obrers Des del 1884, derivà cap a un pur i simple mutualisme assistencial També impulsà el feminisme mallorquí, que despertà un ampli ressò polèmic En 1885-86 s’encarregà de respondre al qüestionari social de la Comissió de Reformes Socials El seu òrgan de premsa fou Unión Obrera Balear 1882-86

Diputat, ministre d’afers estrangers i primer ministre 1938-39, 1946, 1947-49, fou partidari de la cooperació internacional i de la unió europea Presidí la primera Assemblea de l’ONU 1946 i participà en l’OECE, la CECA i el Consell d’Europa Fou secretari general de l’OTAN 1957-61 Com a dirigent del Parti Socialiste Belge, impulsà una política moderada i reformista Es retirà de la política el 1966

Integrà el govern provisional 1944-45 arran de l’enderrocament de la dictadura del general Jorge Ubico President de la república 1950 pel Partido de Acción Revolucionaria, impulsà la legislació i les conquestes revolucionàries i endegà una reforma agrària que el contraposà amb els interessos de l’empresa nord-americana United Fruit Castillo Armas, amb l’ajuda militar i financera dels EUA, s’emparà del poder 1954 i Arbenz s’hagué d’exiliar

Establert a Cuba, on es dedicà al comerç, fou alcalde de Santa María del Rosario, ciutat fundada el 1728 pel comte de Bayona Membre destacat del partit de la Unión Constitucional, especialment durant els períodes 1873-74, 1880-83 i 1890-93 Impulsà la construcció de la carretera que uneix la ciutat amb Guanabacoa El seu fill José Pons en fou també alcalde durant set anys, ja en època de la república

El 1992 obrí el Club de Polo i Hípica Tarraco, a la Secuita Presidí l’entitat durant una dècada i n’impulsà el creixement dotà les installacions de quadres, una pista de carrera de 600 m i diferents circuits per a la pràctica de la doma, la doma clàssica, salt, cros, trec i classes infantils i per a discapacitats Com a genet, practicà diferents especialitats Un carrer de Tarragona en porta el nom

Socialdemòcrata, membre del Partido de Liberación Nacional, del 1986 al 1990 fou president de la república de Costa Rica Promogué l’anomenat Pla Arias de pacificació de l’Amèrica Central, signat el 1987 pels presidents de Costa Rica, Guatemala, Hondures, Nicaragua i El Salvador, el qual li valgué el mateix any la concessió del premi Nobel de la pau President, des de la seva creació 1988, de la Fundación Arias para la Paz y el Progreso Humano, presidí també l’agència de notícies Inter Press Service IPS 1991- 94, i forma part del consell directiu del SIPRI Stockholm International Peace Research…

Format musicalment a la seva ciutat nadiua, impulsà en gran manera la vida musical granadina i fundà la Societat Filharmònica de Granada S’interessà pel gènere de la sarsuela, i fou en aquest camp on destacà més, amb la composició d’un centenar llarg de títols, alguns dels quals tan reeixits com La Parranda o Las Leandras D’aquestes obres, foren poques les que arribaren a estrenar-se i la majoria romangueren fora dels circuits teatrals