Resultats de la cerca

El 1922 s’installà a Figueres i fitxà per la Unió Esportiva Figueres Defensa lateral, fou contractat pel FC Barcelona 1924-31, amb el qual disputà 218 partits i marcà 17 gols Guanyà una Lliga 1929, tres Copes 1925, 1926, 1928 i sis Campionats de Catalunya 1925-28, 1930, 1931 Jugà tres vegades amb la selecció catalana, una de les quals en la inauguració de l’estadi de Montjuïc, el 20 de maig de 1929, davant el Bolton Wanderers

Fundat l’any 1950, s’installà al bar Vulcano del barri de Gràcia de Barcelona Fou un dels clubs amb més títols de tot l’Estat Guanyà el Campionat de Catalunya en onze ocasions 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, 1985, 1988, 1990-93 i el d’Espanya en nou 1980-84, 1986, 1987, 1989, 1995 El 1998, quan necessità un local propi, decidí emprendre la fusió amb el Club d’Escacs Barcelona, que tingué lloc un any després

Fundat el 1860 sota el nom d’Ateneu Català, el 1872 es fusionà amb el Casino Mercantil Barcelonès i prengué el nom actual S’hi començà a practicar l’esgrima el 1894 El 1906 s’installà la sala d’armes a la planta baixa del palau Savassona i fou dirigit pel mestre Josep Bea La sala disposava de gimnàs, dutxes i zona de massatge L’Ateneu Barcelonès participà en la fundació el 1922 de la Federació Catalana d’Esgrima

Al començament del segle hom hi installà un camp de tir de coloms i el 1916 fou construïda la via que l’uneix a la zona portuària, dita avinguda de Miramar Posteriorment s’hi establiren uns camps de tir al blanc Amb l’urbanització de Montjuïc, arran de l’Exposició Internacional del 1929, hom enjardinà la zona A l’antic restaurant Miramar fou installat des del 1959 fins al 1983 l’estudi de Televisión Española a Barcelona

Havia estat fundat a Sant Pere de la Gornal el 1410, però fou traslladat a l’actual indret el 1414 la comunitat s’installà a l’antic casal dels cavallers Miralles i amplià l’església gòtica que hi havia al costat ampliada novament i renovada el 1774 Hi residí fins el 1835 la majoria dels religiosos eren vells i malalts que feien vida retirada i contemplativa Actualment el convent, de propietat particular, és destinat en part a colònies

Fou fundada el 1891 per Francesc Gomis i Soler El 1909 hom hi installà una central elèctrica destinada al forniment de Montserrat, Monistrol, Olesa, etc, adquirida per la Companyia Hidràulica del Segre fou abandonada després dels aiguats del 1971 L’església neoromànica de la Colònia, dedicada a la Mare de Déu del Roser, és obra d’Alexandre Soler i March, i fou inaugurada l’any 1930 El campanar de forma quadrada fou aixecat l’any 1960

Hi ha les restes del castell medieval d’Artesa documentat l’any 1010, i que fou conquistat als musulmans pel comte Borrel de Barcelona tutor d’Ermengol d’Urgell i del fort de Sant Jordi, que es bastí durant la primera guerra Carlina El 1964 s’installà, dalt el Castellot, una creu amb la imatge del Sagrat Cor Madoz diu que, al SW del turó, hi havia diverses ruïnes, potser del nucli primitiu de la població

El 1963 s’installà a Barcelona i el 1988 començà a jugar amb uns companys lleonesos Aquest mateix any fitxà pel Club de Bolos Leonés Dama de Arintero, que jugava a la plaça d’Espanya El 1990, juntament amb altres companys, fundà el club El Negrillón, del qual fou president 1990-94, des del 2010 Participà en les activitats esportives del Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004 Formà part de la selecció catalana en el Campionat d’Espanya

L’any 1882, el marquès de Palmerola, propietari d’extenses finques al municipi, construí la fàbrica anomenada Can Cavaller, al costat de l’antic molí de Cal Pei L’any 1923 s’arrendà la fàbrica a Joan Pujols, que anys més tard formà la societat Rovira i Pujols Durant la dècada del 1950 la plantilla era de 200 treballadors L’última empresa que s’installà fou Compte i Viladomat La colònia es tancà l’any 1979

Són plats, gerres, perols, gibrells, orinals, cassoles, xocolateres, escorredores, etc L' escuradeta , terme utilitzat al País Valencià, ocupa un lloc important en la fira d’olles i plats que hom installa als voltants de la catedral de València pels volts de la festa de la Mare de Déu dels Desemparats primer diumenge de maig, que per això rep igualment el nom d' escuradeta i en la qual són típiques també les campanes amb truja o tremuja de fusta