Resultats de la cerca

El 1934 creà orquestra pròpia i formà el Goodman Quartet, ampliat el 1939 a sextet Fou el primer d’integrar negres i blancs en les seves formacions, on collaboraren alguns dels músics més rellevants de la història del jazz , entre els quals Teddy Wilson, Lionel Hampton i Charlie Christian Interpretà també música clàssica Béla Bartók escriví per a ell Les contrastes , i A Copland i P Hindemith llurs respectius concerts per a clarinet

Especialitzat en papers biogràfics transformava el seu físic segons l’expressió dels caràcters més diversos, interpretà P'otr Pervij ‘Pere el Gran’, 1937-38 de Vladimir Petrov, Aleksandr Nevskij 1938 de SM Eisenstein, Lenin v 1918 godu ‘Lenin el 1918’ de Mikhail Romm, Ivan Groznij ‘Ivan el Terrible’, 1943-45 d’Eisenstein i Don Quijote 1956 de Grigorij Kozincev Publicà un excellent llibre de memòries Zapiski sovetskogo akt'ora ‘Notes d’un actor soviètic’ 1953

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena L’any 1946 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Molt jove, interpretà el cicle complet de les sonates per a piano de Beethoven Dotat d’un constant esperit de recerca, s’interessà vivament pel jazz i les seves possibilitats d’improvisació Entre les seves composicions, més properes al camp del jazz , cal esmentar Música per a Piano i big-band 1963

Els cors de l’Orfeo Català ofereixen al Palau de la Música el tradicional concert de Sant Esteve Per quart any consecutiu, el públic fa crides a la independència al llarg de l’actuació, especialment quan s’interpreta El cant de la senyera Enguany, el nou director, Simon Halsey, incorpora Els segadors al final del concert Les estrelles són el leitmotiv de l’espectacle, en correspondència amb el símbol per excellència de la independència de Catalunya, l’estelada

Sota la direcció de Josep Pons, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu actua per primer cop amb el "Concert per la pau i els drets humans" a la seu de l’ONU de Ginebra, a la sala que cobreix la cúpula amb un mural del pintor Miquel Barceló L’Orquestra interpreta obres de Beethoven, Händel i Strauss i ret homenatge a les víctimes dels atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils, i també es recorda Pau Casals

Es formà a Olot, a l’Escola de Bells Oficis dirigida per Iu Pascual, on fou company de D Carles Estudià a París, Bèlgica i Itàlia, i exposà a Barcelona, Girona i Figueres Fou un personatge d’una certa dimensió mítica, de caràcter apassionat i un gran afeccionat als esports Com a pintor, conreà diversos gèneres —marina, figura, composició—, però es destacà en el paisatge, especialment l’empordanès, que interpretà amb objectivitat tenyida d’un cert fauvisme

Estudià cant a Milà i debutà a Trieste el 1844 Posteriorment estigué activa a Espanya Cantà a Barcelona, València i Madrid, tot i que no s’ha pogut documentar en totes les fonts El 1847 actuà a Sant Petersburg com a soprano principal Es casà amb el director JA Cappa A partir del 1852 el seu nom torna a constar en teatres europeus, on interpretà diferents papers de G Rossini, V Bellini, G Donizetti i S Mercadante

Expressa el fet que, en els animals homoterms, els individus d’una espècie determinada que viuen en zones fredes són més grossos que els individus de la mateixa espècie que viuen en zones més càlides i que, entre espècies pròximes, els individus més grossos són els que viuen en climes humits Els animals peciloterms presenten la relació inversa són menors els que viuen en climes més freds Hom interpreta això com un mecanisme d’adaptació al fred

De forta personalitat, interpretà papers durs i desagradables El 1970 rebutjà l’Oscar per la seva interpretació en Patton 1969, dirigida perFJ Schaffner Altres pellícules seves són The Hanging Tree 1958, Anatomy of a Murder 1959 O Preminger, The Flim Flam Man 1960 I Kershner, The Hustler 1961 RRossen, Petulia 1967 R Lester, The Last Run 1971 R Fleischer, The Hindenburg 1975 R Wise, Islands in the Stream 1977, Taps 1981 H Becker i Gloria 1999 S Lumet

S'inicià amb el seu pare com a recitadora de l’Alcorà Després d’haver debutat al Caire el 1920, hom creà expressament per acompanyar-la l’orquestra del conservatori 1926 Rebutjà la cançó lleugera i interpretà cants religiosos, sentimentals i, sobretot, nacionalistes poemes d’Aḥmad Śwqī i d’Aḥmad Rami Esporàdicament es dedicà també al cinema El seu enterrament constituí una gran manifestació de dol Fou una decidida nasserista, cosa que li valgué les crítiques de determinats sectors