Resultats de la cerca
Es mostren 690 resultats
regla de Simpson

Regla de Simpson
© fototeca.cat
Matemàtiques
Mètode per a aproximar l’àrea limitada per una corba y = f(x), l’eix OX i dues rectes paral·leles x = a i x = b.
El mètode suposa que els petits arcs de la corba són aproximables mitjançant arcs de paràbola que passen pel punt mitjà i pels punts terminals de l’arc considerat La fórmula que hom obté amb aquesta aproximació és usant les sèries de Taylor fins als termes quadràtics on l’interval a,b ha estat dividit en 2 n subintervals a, x 1 , x 2 , , x 2 n - 1 , b , i y a , y 1 , y 2 , , y 2 n - 1 , y b són les respectives ordenades d’aquests punts, y i = f x i La diferència numèrica entre l’àrea real i aquesta àrea aproximativa A , és fitada per la quantitat M b-a 5 /1802 n 2 , on…
hemiòlia
Música
Terme adaptat del grec hemiolios, ’un i mig’ (en llatí, sesquialtera), que en la teoria de la música s’aplica a conceptes on intervé la proporció 3:2.
L del Milà i Eixarc El Maestro , Pavana VI © Fototecacat/ Jesús Alises En el terreny de l’afinació, és la proporció entre freqüències que dona origen a l’interval de 5a J En el terreny ritmicomètric -on s’aplica més sovint-, l’hemiòlia representa la substitució de dues unitats mètriques ternàries per tres de binàries -mantenint, però, constant la unitat de nivell inferior- Aquest canvi d’accentuació pot suposar tant un increment de la tensió rítmica, en danses com la courante , com un efecte equivalent al ritardando al final de les frases L’ús del terme hemiòlia, aplicat en…
Freqüència de les preses de llet materna
L’interval entre cada presa de llet s’ha d’ajustar a les necessitats individuals La mare aprendrà de seguida a saber quan el seu fill té gana i vol mamar En general, si l’infant plora i el plor no es detura quan se l’agafa i d’altra banda no està brut, és que té gana Durant els primers dies, la demanda de l’infant es pot produir de manera molt irregular, però al cap de poc temps tots els nens solen adoptar un horari A més, al cap de dues o quatre setmanes també es pot adaptar l’hora de l’infant a les activitats de la dona i la família, de manera que també ell quedi satisfet En…
intergenèsic | intergenèsica
Sociologia
Dit de l’interval de temps entre dos naixements successius.
Es pot calcular tenint en compte només els naixements vius o bé considerant-ne també els morts, encara que correntment s’utilitza la primera opció Darrerament, les anàlisis dels intervals intergenèsics han guanyat importància com a forma d’estudi de la fecunditat
notació diastemàtica
Música
El seu nom deriva del grec diastema, que significa ’interval'.
Inclou tots aquells tipus de notació neumàtica escrita in campo aperto , és a dir, en un espai desproveït de línies horitzontals, els neumes de la qual guarden entre ells una certa relació d’alçada el seu contrari és la notació adiastemàtica Algunes notacions diastemàtiques, especialment les que utilitzen neumes de tipus accent, poden ser molt vagues d’altres, com l’aquitana, que empra neumes de punts, són gairebé tan precises com aquelles que s’escriuen en el tetragrama L’afany d’escriure els neumes de forma espaiada cada vegada amb més precisió dugué a l’ús de dues línies que representen…
quart de to
Música
Interval de la grandària de la meitat d’un semitò.
Divideix, per tant, l’octava en vint-i-quatre parts iguals en el cas d’un sistema d’afinació de temprament igual Entre totes les possibilitats d’utilització musical dels microtons, la dels quarts de to és probablement la més freqüent microtonalitat S’han ideat diversos signes per a la notació dels quarts de to Els més emprats són transformacions dels habituals signes de sostingut i bemoll, als quals s’afegeix una petita fletxa ascendent o descendent o dels quals s’elimina un dels traços verticals
octava
Música
Interval musical que abraça vuit graus de l’escala diatònica.
Comprèn cinc tons i dos semitons i és susceptible d’ésser dividit en dotze semitons iguals Conservant el mateix nombre de graus i de nom, l’octava pot ésser augmentada , quan hom hi afegeix un semitò cromàtic, o disminuïda , quan comprèn només quatre tons i tres semitons diatònics
tercera
Música
Interval que es troba a la distància de tres graus.
Hom distingeix entre una tercera menor, composta d’un to i d’un semitò diatònic, i una tercera major, composta per dos tons La diferència entre una tercera major i una tercera menor és la d’un semitò cromàtic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina