Resultats de la cerca

Es llicencià a Barcelona i anà a París pensionat per l’Agrupament Escolar Catedràtic de patologia mèdica a Barcelona des del 1944, dirigí l’Escola de Càrdio-angiologia de la Universitat de Barcelona 1952 El 1955 fundà els Archivos Españoles de Medicina Interna i des del 1959 dirigí la Colección Española de Monografías Médicas Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1958-66

Pertanyent a una nissaga de músics de Bordils, el seu pare, Josep Font i Grau, també instrumentista de cobla, l’inicià en la música Fou deixeble de Salvador Dabau, Joaquim Vallespí i Josep Pi La seva carrera professional s’inicià a setze anys amb la cobla orquestra Victòria, i posteriorment amb l’Emporitana de Verges 1941 i La Principal de l’Escala 1942 Fou fundador i component de La Caravana la temporada 1943-44 L’any 1946 ingressà a la Cobla Els Montgrins, de la qual fou director entre el 1956 i el 1963, moment en què reduí la seva activitat musical al conjunt España El 1978 es reincorporà…

Monjo de Sant Pere de Galligants, professà a Sant Pau del Camp Barcelona el 1686 Nomenat abat de Sant Esteve de Banyoles 1703 per Felip V, li foren confiscades les rendes de l’abadia 1706 pels partidaris del rei arxiduc Carles III, i hagué d’emigrar a Itàlia Acabada la guerra de Successió, tornà a Catalunya i féu restaurar el seu monestir, que regí fins a la mort

Defensa central, fou jugador del Manlleu i de la Unió Esportiva Vic, abans de fitxar pel Centre d’Esports Sabadell, on jugà cinc temporades 1944-49 i disputà 83 partits a primera divisió Amb la Unió Esportiva Lleida 1949-52 disputà 24 partits més a la màxima categoria La temporada 1952-53 jugà conjuntament a l’Atlético de Tetuán i al Xerez Deportivo, retornà al Manlleu 1953-54 i acabà a l’Hèrcules de l’Hospitalet 1954-55 Posteriorment feu d’entrenador en diversos equips, entre els quals destaca la Gimnàstica de Torrelavega, a segona divisió 1966-67

És obra de diferents arquitectes Gilles le Breton, S Serlio, autor del pati Oval i, en temps d’Enric II, F Primaticcio i P Delorme Fou construït al voltant de tres patis el del Cavall Blanc, l’Oval i el de la Font Sota Enric IV hom feu la capella de la Trinitat i el pati dels Oficis 1609 JA Du Cerceau construí l’escala de ferradura de la façana durant el regnat de Lluís XIII Lluís XV encarregà a JAGabriel un dels pavellons de la façana principal, i Napoleó I feu modificar algunes estances per PF Fontaine i C Percier

A causa d’un moviment transgressiu de la mar, o per efecte dels corrents marins, les sorres litorals poden acumular-se a les costes baixes, formar cordons litorals i aïllar totalment o parcialment una extensió d’aigua La majoria de les albuferes comuniquen amb la mar mitjançant graus que tallen el cordó litoral o barra Aquests graus tenen un traçat inestable, en funció de les marees o de les variacions climàtiques Així, en regions àrides, com per exemple a la costa del sud-oest africà, tendeixen a tancar-se durant l’estació seca, i a obrir-se de nou a l’estació…

Guillem Bernat d’Òdena i els seus dotaren aquesta església, que acabaren d’edificar l’any 1086, amb el terme del castell de Llindars i altres alous, i el 1100 Ramon Guillem d’Òdena, fill del fundador, la cedí a l’Estany perquè hi establís una canònica augustiniana Aquesta ja hi era el 1115, i aviat rebé importants donacions i les esglésies de Rubinat, Montmagastrell Urgell i Pontons Alt Penedès Inicialment hi havia un prior, prepòsit o paborde, quatre canonges, dos beneficiats i alguns servents Al segle XV tenia només el prepòsit i un canonge, i al segle següent ja no hi residia cap canonge…

Al centre de la vall, a 2380 m, es troba l' estany d’Amitges o estany gran d’Amitges , que una moderna resclosa ha convertit en un dels més cabalosos de la regió a l’W, i més amunt, hi ha els estanys Bessons o estanys superiors d’Amitges , on s’acaba la pista que puja des de l’estany de Sant Maurici Al centre d’aquesta conca lacustre es troben les agulles d’Amitges 2638 m, molt visitades pels escaladors Prop l’estany gran es troba el refugi d’Amitges , cedit el 1961 per la Hidroelèctrica de…

Domina l' estany d’Aude , on neix l'Aude

És drenada pel barranc de Sarradé , al curs del qual hi ha l' estany de Sarradé d’Amunt dominat per la pala alta de Sarradé , 2 944 m alt i l' estany de Sarradé