Resultats de la cerca
Es mostren 2916 resultats
mar Cèltica
Mar
Part de l’oceà Atlàntic que voreja les costes meridionals d’Irlanda.
Limita al NE amb el canal de Sant Jordi, per on es comunica amb la mar d’Irlanda, i a l’E amb els canals de Bristol i de la Mànega, i banya les costes de Galles, Cornualla, Devon i Bretanya Els límits occidental i meridional estan ben definits per la plataforma continental Inclou les illes de Scilly La seva fondària varia entre els 50 m i els 200 m Tenen importància les activitats pesqueres i petrolieres El nom fou proposat per EWL Holt el 1921
Anastasi IV
Cristianisme
Papa (Corrado; 1153-54).
Cardenal i bisbe de Sabina nomenat vicari d’Innocenci II a Itàlia 1130-31 quan aquest fugí a França Durant el seu curt pontificat es mostrà conciliador entre el poble romà i Frederic Barba-roja protegí l’orde hospitalari de Sant Joan de Jerusalem i renovà la segona croada, que havia proclamat el seu predecessor Eugeni III Amb diverses butlles confirmà els béns de l’església metropolitana de Tarragona assenyalant-ne els límits i establint les diòcesis sufragànies d’aquesta metròpolis restaurada després de la reconquesta
Pedra del Mas Gili (Sant Julià de Vilatorta)
Art romànic
Situació La roca amb gravats és situada a la propietat del Mas Gili de Vilalleons Aquesta pedra és situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 43,6 —y 38,8 31 tdg 436388 Per accedir-hi cal agafar la carretera de Sant Julià de Vilatorta a Vilalleons A mà esquerra hi ha un camí carreter que mena al mas Gili un cop passada la casa i continuant pel mateix camí hi ha un trencall, a mà esquerra, a pocs metres del qual es troba la roca amb gravats ACR Gravats rupestres El suport de les figuracions el forma una roca, aproximadament d’un…
Castell de Torres (Alàs i Cerc)
Art romànic
Situació Vestigis del basament d’una de les torres assentada sobre un esperó rocós ECSA - A Villaró Al capdamunt del poble de Torres d’Alàs, en un turó de difícil accés, coronat per una creu de fusta, hi ha les restes del castell, que domina l’estret que fa el Segre abans d’arribar al pla de l’Urgellet Mapa 35-10216 Situació 31TCG787908 Al quilòmetre 137 de la carretera de la Seu a Puigcerdà surt una pista, en força mal estat, que mena a Torres d’AlàsAVB Història El lloc de Torres és documentat des del segle XI, segons consta en la documentació de la Seu El castell no figura esmentat fins l’…
Sant Martí de Biert (Canet d’Adri)
Art romànic
Situació Absis del temple erigit a principi del segle XII constitueix la part menys alterada del conjunt F Tur L’església parroquial de Sant Martí de Biert centra el conjunt de cases disseminades que formaven el poble de Biert, al peu de Rocacorba El camí, perdedor i poc transitable, cal prendre’l a Pujarnol, a 7 km de Banyoles Mapa L 38-12295 Situació 31TDG759589 JAA Història Sembla que al segle X aquesta església depenia del monestir de Sant Medir, el qual, abans d’ésser traslladat a Amer, primitivament havia estat situat a Sant Gregori Però el document més antic que fa referència al lloc…
la Bèlgica
Província
Província de l’imperi Romà, al nord de la Gàl·lia, conquerida per Juli Cèsar (57-54 aC), que l’organitzà com una de les seves tres regions de la Gàl·lia Transalpina.
La seva capital s’establí a Durocortorum Remorum Reims S'estenia entre el Sena i el Saona, d’una part, i el Rin fins a Suïssa, de l’altra, i era ocupada per les tribus belgues, bé que, dins els seus límits, s’hi agregaren altres poblacions sèquans, lugons, helvecis, etc Quan August dividí administrativament la Gàllia, la Bèlgica passà a ésser-ne una de les quatre províncies la Gàllia Bèlgica Constantí la dividí en dues províncies, una amb l’antiga capital l’actual Reims, i una altra amb capital a Augusta Treverorum Trèveris
monts Apuseni
Massís
Massís de Romania, al límit occidental de Transsilvània.
Constituït per un nucli cristallí, es distingeix un massís central monts Bihor, amb una altitud mitjana de 1 800 m Curcubăta, 1 848 m, voltat d’altres massissos ben individualitzats que no superen els 1 000 m d’altitud En conjunt, els límits dels Apuseni poden ésser assenyalats entre la vall del Someş al nord, i la del Mureş al sud Econòmicament, la seva importància radica en els dipòsits de bauxita, sofre, manganès, argent i or, i en l’aprofitament hidroelèctric dels rius que el travessen Criş Alb, Mureş, Someş, Şic, i Arieş
les Escaldes i Engordany
les Escaldes i Engordany
© Gertjan R.
Parròquia
Parròquia d’Andorra, creada el 1978 a partir del quart homònim de la parròquia d’Andorra la Vella.
Sense uns límits ben definits pel que fa a l’ampli de l’antic terme, resta ben delimitada en canvi al sector urbà i forma un continu urbà amb les poblacions d’Andorra la Vella, les Escaldes i Engordany La parròquia comprèn, a més de les poblacions titulars, els barris més pròxims al N i el NE de l’antiga parròquia d’Andorra la Vella, que ja depenien de l’antic quart creat el 1935, i que són els Vilars d’Engordany, Engolasters, el Ferrer, i les bordes de Ràmio i d'Entremesaigües
El Perú i l’Equador fixen les seves fronteres
Reunits a la localitat fronterera de Cahuide, al peu de la serralada del Cóndor, el president del Perú, Alberto Fujimori, i el de l’Equador, Jamil Mahuad, tanquen l’acord sobre els límits fronterers entre tots dos països La signatura del pacte i la collocació simbòlica de la darrera fita fronterera representen l’entrada en vigor de l’acord de pau que es va signar a Brasília el 26 d’octubre passat, una data des de la qual s’han intensificat els intercanvis econòmics i personals a la zona
rendiment
Tecnologia
Relació de proporcionalitat, directa o inversa, establerta entre l’efecte útil obtingut en una màquina, en un mecanisme, en una instal·lació, etc, i l’energia consumida per a obtenir-lo, entre l’efecte obtingut realment i el calculat teòricament, eventualment en condicions ideals, etc.
El rendiment, sempre inferior a la unitat a causa del fet que en qualsevol sistema sempre hi ha resistències que impliquen pèrdues d’energia, sol tenir uns valors límits per a cada tipus de motor, de màquina, etc, i així, el rendiment de les màquines de vapor sol oscillar entre el 10 i el 15%, el dels motors d’encesa per guspira entre el 20 i el 30%, el dels motors dièsel entre el 30 i el 40%, el dels motors elèctrics entre el 80 i el 90%, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina