Resultats de la cerca
Es mostren 2916 resultats
antinòmia
Dret
Contradicció real o aparent entre dues lleis o entre dos preceptes d’una mateixa llei.
Les antinòmies legals es resolen per mitjà de la conciliació sistemàtica, bo i assignant un objecte especial a cadascun dels texts contradictoris i fixant els límits de llur aplicació Però quan la contradicció és absolutament irreductible, l’intèrpret ha de considerar no escrit, entre les disposicions o preceptes antagònics, aquell que representa una desviació dels principis generals que informen el sistema jurídic de què es tracta, o bé els ha de considerar anullats recíprocament i qualificar la situació esdevinguda com un cas de llacuna legal
advecció
Meteorologia
Moviment d’una massa d’aire en direcció horitzontal.
L’advecció modifica els límits de les zones climàtiques transportant la calor i el vapor d’aigua de les latituds baixes a les altes, de la mar calenta a la terra freda, etc Així, l’aire calent del Sàhara, humitejat en travessar la mar Mediterrània xaloc, sirocco submergeix les costes meridionals europees en un temps xafogós L’advecció d’una massa d’aire humit damunt un substrat més fred una altra massa d’aire, la terra o la mar origina la boira d’advecció boira
ciutat genèrica
Urbanisme
Prototipus de la ciutat global postindustrial que resulta de l’urbanisme de lògica capitalista i que es caracteritza per l’absència d’identitat local i per la negació dels trets principals de la ciutat històrica.
El terme fou encunyat per l’arquitecte neerlandès Rem Koolhaas en el llibre “S, M, X, XL”, publicat el 1995 A partir de la concreta reflexió de Koolhaas sobre la ciutat postindustrial, el terme juntament amb altres com “ciutat global” s’ha emprat per anomenar el tipus de metròpolis caracteritzada per l’absència de límits, d’identitat local i de reconeixement històric Urbanísticament i arquitectònica, a la ciutat genèrica predominen les xarxes i els nusos de comunicacions, els no-espais aeroports, intercanviadors i els gratacels
erisipela
Patologia humana
Malaltia infecciosa de la pell deguda al Streptococcus pyogenes, d’assentament inicial subcutani, que es presenta amb caràcters d’inflamació i enrogiment de la zona afectada, sobre la qual poden aparèixer lesions vesiculars, hemorràgiques o necròtiques.
Habitualment l’erisipela és precedida d’un pròdrom de malestar general amb calfreds, febre alta, anorèxia i, a vegades, vòmits, depressió general i mal de cap El primer símptoma visible és una petita placa inflamatòria, de límits molt nets i de color rosat o vermell intens, elevada i amb la pell tibant i lluent Les localitzacions de preferència són a qualsevol indret de la cara, però poden aparèixer a tot el cos, especialment sobre una ferida, cop o picada, o en el transcurs d’una malaltia
Anastasi IV
Cristianisme
Papa (Corrado; 1153-54).
Cardenal i bisbe de Sabina nomenat vicari d’Innocenci II a Itàlia 1130-31 quan aquest fugí a França Durant el seu curt pontificat es mostrà conciliador entre el poble romà i Frederic Barba-roja protegí l’orde hospitalari de Sant Joan de Jerusalem i renovà la segona croada, que havia proclamat el seu predecessor Eugeni III Amb diverses butlles confirmà els béns de l’església metropolitana de Tarragona assenyalant-ne els límits i establint les diòcesis sufragànies d’aquesta metròpolis restaurada després de la reconquesta
Sant Maurici (Gerri de la Sal)
Art romànic
Aquesta església, de la qual no es coneixen vestigis ni altres referències, apareix citada en el document datat l’any 920, quan els habitants de Baén es donaren al comte Ramon En aquest document s’especifiquen els límits del terme que passaven per l“‘ oratorium Sancti Maurici quomodo discurrit aqua usque in rivo qui exit de jam dicto Plano —es refereix al pla Tavernario— et pervenit in ipso puio de Salisarre ” Esment que, més o menys idèntic, es repeteix en el denominat fals I de Gerri
mar Cèltica
Mar
Part de l’oceà Atlàntic que voreja les costes meridionals d’Irlanda.
Limita al NE amb el canal de Sant Jordi, per on es comunica amb la mar d’Irlanda, i a l’E amb els canals de Bristol i de la Mànega, i banya les costes de Galles, Cornualla, Devon i Bretanya Els límits occidental i meridional estan ben definits per la plataforma continental Inclou les illes de Scilly La seva fondària varia entre els 50 m i els 200 m Tenen importància les activitats pesqueres i petrolieres El nom fou proposat per EWL Holt el 1921
les Escaldes i Engordany
les Escaldes i Engordany
© Gertjan R.
Parròquia
Parròquia d’Andorra, creada el 1978 a partir del quart homònim de la parròquia d’Andorra la Vella.
Sense uns límits ben definits pel que fa a l’ampli de l’antic terme, resta ben delimitada en canvi al sector urbà i forma un continu urbà amb les poblacions d’Andorra la Vella, les Escaldes i Engordany La parròquia comprèn, a més de les poblacions titulars, els barris més pròxims al N i el NE de l’antiga parròquia d’Andorra la Vella, que ja depenien de l’antic quart creat el 1935, i que són els Vilars d’Engordany, Engolasters, el Ferrer, i les bordes de Ràmio i d'Entremesaigües
pop
Música
Denominació genèrica d’un tipus de música sorgida als països anglosaxons a partir de la segona meitat del segle XX.
Vinculada al protagonisme social de la joventut, es caracteritzà des d’un principi pel seu caràcter informal i popular d’on prové el nom, l’eclecticisme, que l’ha portat a manllevar elements de tradicions molt diverses com el blues , el jazz , la música folklòrica, etc, i l’àmplia difusió De límits imprecisos, el pop comprèn o és associat a diversos gèneres musicals com ara el rock-and-roll la variant més suau del qual ha donat lloc a l’anomenat pop-rock , el folk, el country , la música disco, etc
monts Apuseni
Massís
Massís de Romania, al límit occidental de Transsilvània.
Constituït per un nucli cristallí, es distingeix un massís central monts Bihor, amb una altitud mitjana de 1 800 m Curcubăta, 1 848 m, voltat d’altres massissos ben individualitzats que no superen els 1 000 m d’altitud En conjunt, els límits dels Apuseni poden ésser assenyalats entre la vall del Someş al nord, i la del Mureş al sud Econòmicament, la seva importància radica en els dipòsits de bauxita, sofre, manganès, argent i or, i en l’aprofitament hidroelèctric dels rius que el travessen Criş Alb, Mureş, Someş, Şic, i Arieş
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina