Situació
La roca amb gravats és situada a la propietat del Mas Gili de Vilalleons. Aquesta pedra és situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 43,6 —y 38,8 (31 tdg 436388).
Per accedir-hi cal agafar la carretera de Sant Julià de Vilatorta a Vilalleons. A mà esquerra hi ha un camí carreter que mena al mas Gili; un cop passada la casa i continuant pel mateix camí hi ha un trencall, a mà esquerra, a pocs metres del qual es troba la roca amb gravats. (ACR)
Gravats rupestres
El suport de les figuracions el forma una roca, aproximadament d’un metre d’alçada, que té forma de bolet. Es tracta d’un testimoni d’erosió en un terreny geològic que pertany a la formació anomenada gres de Folgueroles de ciment calcari i fòssils marins(*). Els gravats es troben situats a la superfície plana que forma la part superior d’aquest testimoni.
Hom pot apreciar nombroses creus i cassoletes, algunes d’elles unides per canalons. Les figures es disposen en cercle, tot seguint el perímetre de la roca, de manera que sembla que van ésser executades des de la terra ferma.
El caire senzill i esquemàtic d’aquests gravats els fa molt difícils d’interpretar. Els motius cruciformes poden abraçar una cronologia molt ampla. És sabut que la creu ha estat interpretada com la representació més antiga del cos humà. Malgrat tot, podem reunir una sèrie de dades que poden donar alguna llum sobre la seva funcionalitat.
En primer lloc direm que el camí que passa pel costat de la pedra és un dels GR que solen ser traçats generalment sobre antics camins i que formen rutes internacionals. D’altra banda en el curs del mateix camí apareixen fites consistents en petits monòlits estrets amb les cares treballades que assenyalen, sens dubte, els límits entre dues propietats rurals, la del Gili i la de la Vall. És sabut, a més, que per aquesta última masia passava l’antic rodal de Vilalleons, testificat en un interessant document d’una data indeterminada del segle XVII, que segueix els límits de Vilalleons. En aquest document es parla en nombroses ocasions de pedres amb creus gravades que servien com a fites. Tal vegada hom podria associar els nostres gravats amb alguna d’aquestes pedres.
Aquest cas no és pas aïllat, ja que gravats similars han estat identificats per Ferro Cousuelo a Galícia(*), on s’han registrat creus gravades a les roques des del segle X fins al XIX, essent el signe més utilitzat i de més gran pervivència(*).
A Catalunya la utilització de creus gravades a les roques com a mollons també ha estat molt extensa i tenim com a referència més antiga la de l’any 938, on es parla dels límits del poble d’Artés. A partir d’aquesta data són nombroses les referències que es podrien citar, la qual cosa fa probable que la forma notable d’aquest accident de la naturalesa portés a considerar-lo un indret idoni per a la ubicació del terme. (ACR)