Resultats de la cerca
Es mostren 698 resultats
punctum
Música
En el cant de la litúrgia cristiana occidental, neuma que equival a una sola nota.
Gairebé sempre s’escriu com un punt, i acostuma a representar el so d’una nota inferior a aquelles que el precedeixen i el segueixen immediatament Els teòrics del segle XIII empren el mateix terme per a referir-se a una nota en concret, tant si està escrita de forma aïllada com si pertany a una lligadura L’Anònim IV utilitza el terme punctum com a sinònim de clausula en un passatge referit a Pérotin Jean de Grouchy denomina puncta les diferents seccions en què se subdivideix una estampida cada punctum consta de dues parts idèntiques, llevat del final, que en la primera part té caràcter…
Charles Arnould Tournemire
Música
Organista i compositor francès.
Inicià els seus estudis al Conservatori de Bordeus i posteriorment els continuà al de París, on fou alumne de C Franck i Ch Widor orgue i improvisació, Ch Bériot piano i A Taudou harmonia El 1898 fou nomenat organista de l’església de Santa Clotilde en substitució de G Pierné A partir del 1919 ocupà la càtedra de música de cambra al Conservatori de París Malgrat haver compost quatre òperes i nombrosa música orquestral i de cambra, la seva producció més important està dedicada a l’orgue Cal destacar el cicle L’orgue mystique 1927-32, un recull de música organística per a cadascuna…
Thomas Strutz
Música
Compositor i organista alemany.
Succeí a Paul Siefert com a organista a Danzig Estava interessat en una reforma de la litúrgia que comportés l’adopció d’estructures simples i accessibles a tothom Mentre que els seus collegues de Danzig Crato Bütner i Balthasar Erben triomfaren en la composició d’obres de gran envergadura, Strutz escriví obres breus de naturalesa intimista, com ara cançons sacres, diàlegs, petits concerts i passions oratori En destaca la collecció de setanta-sis cançons a quatre i cinc veus Lobsingende Hertzens-Andacht 'Cançons de lloança i recolliment', 1656, que substitueixen els tradicionals…
Pedro Ferrer
Música
Teòric aragonès.
Fou prevere de Saragossa L’any 1548 s’encarregà de l’edició d’un manual liturgicomusical amb l’objectiu de depurar el cant litúrgic i com a ajuda als sacerdots de les diòcesis hispàniques Dedicà el seu llibre Intonarium general para todas las iglesias de España Saragossa 1548 a l’arquebisbe Fernando de Aragón, el qual participava amb ell de les idees revisionistes respecte a la puresa de la litúrgia i del cant pla L’obra posa en evidència els excessos i la manca d’uniformitat que es produïen en la interpretació del cant Amb el llibre pretengué proveir els eclesiàstics encarregats…
joc de campanes
Música
Instrument de percussió consistent en un conjunt de campanes, generalment de diferents mides -i, doncs, diferent afinació-, unides entre si per alguna mena de suport o bastidor.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc que pertany al grup dels de percussió directa Mentre que alguns organòlegs creuen que el joc de campanes i el campanòleg són el mateix instrument, d’altres consideren que les campanes que integren el joc de campanes han de poder sonar individualment condició que el campanòleg no hauria de complir, talment que el so de cadascuna es percebi individualment com ara per a fer una melodia Dels jocs de campanes, se’n conserven una quantitat considerable de mostres iconogràfiques des del segle X fins al XV Sembla que fou un dels…
música eslava
Música
Música litúrgica dels pobles eslaus de ritu bizantí.
Cantada en eslavònic, fou difosa per Ciril i Metodi de primer a la Gran Moràvia, després a Bulgària música búlgara i, des del 988, a Rússia, on contribuí a la música sagrada russa música russa Els cants eslaus són idèntics als bizantins en conserven no sols les melodies, sinó també els accents dels mots Els neumes musicals serveixen indistintament per a les dues llengües A Rússia hom conserva documents litúrgics eslaus del segle XI El repertori litúrgic eslau té tres notacions neumàtiques l’ecfonètica, la paleobizantina i la kontakariana Ucraïna arribà a tenir una notació pròpia, anomenada de…
recitatiu
Música
Cant declamat de ritme lliure, adaptable als accents i al ritme del llenguatge.
Herència del cant litúrgic del judaisme sinagogal, passà a la litúrgia cristiana, sobretot en la lectura cantada de les lectures bíbliques, de les oracions i de la salmòdia Al s XVI passà a l’òpera, a l’oratori, a les cantates i a altres obres vocals, en què fou gradualment fixat com a part narrativa o d’acció dins l’obra, per contrast amb l'ària Podia ésser acompanyat només per un clavecí, violoncel, etc recitatiu secco , o bé per una part de l’orquestra o tota recitatiu acompanyat Aquest, preconitzat per Gluck, acabà abolint l’altre, al s XIX En algunes ocasions, hom ha adaptat…
Odisseus Elitis
Literatura
Nom amb el qual és conegut Odisseus Alepudelis, escriptor grec.
Des de les pàgines de la revista Nea Grámmata ‘Noves Lletres’ introduí els corrents europeus en la poesia neogrega El 1940 publicà Prosanatolismí ‘Orientacions’, llibre ple de lluminositat La Segona Guerra Mundial determinà l’aparició, en l’obra del poeta, del dolor i de la mort Ãsma iroïkò kè pénthimo già tòn khaméno anthypolokhagò tĩs Albanías , ‘Cant heroic i fúnebre per a un sotstinent caigut a Albània’, 1945, i Tò Áksion estí, 'L’És digne’, 1960, on intentà de transposar en una dimensió humana, ètnica i laica el món espiritual expressat en la litúrgia grega És també autor…
Efrem
Cristianisme
Escriptor siríac i doctor de l’Església.
Director de l’escola de teologia de Nísibis, en caure la ciutat sota el domini persa 363, passà a Edessa, on dirigí també l’escola de teologia que s’hi traslladà Escriptor prolífic, considerat el principal escriptor siríac, les seves obres foren traduïdes al grec, a l’armeni, al llatí, al copte i a l’àrab Hom pot dividir les seves obres sobretot en homilies, prosa mètrica dita memra , i en himnes o madraše , amb un refrany 'onitā repetit després de cada estrofa Aquests himnes, molts dels quals entraren en la litúrgia siríaca, tenien la finalitat d’inculcar la doctrina en el…
Thomas Müntzer
Cristianisme
Teòleg reformat i revolucionari alemany.
Enviat per Luter a predicar 1520, aviat entrà en polèmica amb aquest per l’elaboració d’una doctrina pròpia i d’una litúrgia alemanya Amb el Manifest de Praga 1521 intentà de guanyar-se els germans bohemis i, a Allstedt Saxònia, agrupà ciutadans, camperols i altres gents inquietes amb la idea de restablir un cristianisme comunista, segons el model de la comunitat primitiva, que s’enfrontés amb el domini dels senyors impius El 1524 Luter previngué els prínceps protestants contra Müntzer, alhora que aquest s’uní amb els anabaptistes i els camperols revoltats guerra dels Camperols…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina