Resultats de la cerca
Es mostren 2314 resultats
gòtic
Lingüística i sociolingüística
Llengua germànica del grup òstic.
Actualment desapareguda, ha estat un mitjà útil en la reconstrucció del germànic primitiu, anterior a la fragmentació lingüística Alguns dels seus trets formals eren accent d’intensitat en la síllaba inicial, restes del dual, manca d’article, etc L’obra més important en gòtic coneguda actualment és la traducció de la Bíblia feta pel bisbe visigòtic Úlfila s IV, escrita en un alfabet basat en el grec i completat amb elements del llatí i el rúnic La còpia conservada, originària de la Itàlia del nord, deriva segurament d’una versió trilingüe en gòtic, grec i llatí La…
Tomàs Viñas i Sala
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Escolapi, humanista i crític.
Ingressà a l’orde el 1880, i féu els estudis a Moià Moianès i a Lleó Exercí el magisteri a Catalunya fins el 1901, que anà a Roma com a arxiver i cronista de l’orde i director de les Ephemerides Calasanctianae Recorregué totes les províncies de l’orde i és autor de tres volums sobre escriptors escolapis Roma 1908-11 i d’un inventari de documents de l’arxiu general de l’orde Renuncià el càrrec i es retirà a Barcelona, on traduí al llatí l' Atlàntida de Jacint Verdaguer editada el 1929, un volum de poesies llatines, Carminum libri quattuor 1924, Versiones latinas de poesías…
Pere Joan Guasc
Filosofia
Cristianisme
Filòsof escolàstic.
Dominicà, mestre en teologia del convent de Girona 1601, a Valladolid 1605 i a la Universitat de Tarragona 1607 Fundador del convent de Sant Ramon de Penyafort 1603, a Santa Margarida del Penedès, tingué una activitat destacada en la fundació de la confraria del Roser arreu de Catalunya Escriví Commentaria in Aristotelis Dialecticam et in Universam Aristotelis i Quaestiones philosophicae aristotelico-thomisticae A la Biblioteca de la Universitat de Barcelona es conserva un bon nombre de manuscrits seus ms 622-632 i 634-638 diverses miscellànies i comentaris sobre filosofia, metafísica i…
,
Gustav Gröber
Lingüística i sociolingüística
Romanista alemany.
Professor de la Universitat d’Estrasburg i fundador de la “Zeitschrift für romanische Philologie” a partir del 1877 Dirigí la publicació del Grundriss der romanischen Philologie Estrasburg 1888-1902 2a ed 1904-06, l’enciclopèdia que recull l’estat dels estudis de filologia romànica de l’època, una veritable summa de ciència positivista, encara vàlida en molts aspectes, on collaboraren una trentena d’especialistes d’arreu del món De formació neogramàtica, Gröber també estudià la història de la disciplina i s’interessà particularment pel fenomen de la diferenciació del llatí en…
quantitat
Fonètica i fonologia
Durada d’un so o d’un conjunt de sons que formen síl·laba.
La quantitat té en determinades llengües pertinència fonològica, generalment dins la síllaba Entre les clàssiques cal destacar el sànscrit, el grec i el llatí, on hi havia un desdoblament total o parcial del sistema vocàlic en distingir-se les vocals breus de les llargues, aquestes últimes equivalents, en durada, a dues de breus En llatí, per exemple, s’oposaven les síllabes breus a les llargues, que ho podien ésser per natura o per posició Eren breus o llargues segons la qualitat de llur nucli vocàlic pŏpŭlus , ‘poble’, enfront de pōpŭlus , ‘poll’ Això no obstant, una vocal…
Pere Joan Oliver
Història
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Erasmista, llatinista i hel·lenista.
D’origen jueu i mallorquí Estudià grec a Alcalà amb excellents mestres i a París amb un nebot de Musurus Al collegi del cardenal Lemoine fou deixeble de Lefèvre d’Étaples Passà tres anys a Anglaterra, on es relacionà amb els humanistes, que l’acolliren favorablement a causa potser de les recomanacions de Lluís Vives Conegué Erasme, possiblement a Bruges, el 1522, i mantingué amb ell correspondència en llatí El 1528 tornà a València, on, com a fervent erasmista, s’enemistà amb el rector de la Universitat Joan de Salaia, fet que l’impossibilità per a fer de professor de grec i de…
Josep Vergés i Fàbregas
Educació
Filosofia
Humanista, pedagog i traductor.
Llicenciat en filosofia i lletres 1927 Deixeble de J Balcells Ajudant i després encarregat de curs a la Universitat de Barcelona Professor d’història de la cultura a l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat 1930, catedràtic de llatí 1932 incorporat a l’Institut-Escola de la Generalitat en fou també el secretari El 1939 fou traslladat a Manresa, i fins el 1957 no aconseguí de tornar a Barcelona En jubilar-se 1973, era catedràtic de l’institut Milà i Fontanals Era encara estudiant quan preparà, amb el seu company Joan Petit, l’edició i la traducció dels poemes de Catul…
,
Pere Joan Oliver
Literatura catalana
Llatinista i hel·lenista.
D’origen jueu i mallorquí Estudià grec a Alcalà amb excellents mestres i a París amb un nebot de Musurus Al collegi del cardenal Lemoine fou deixeble de Lefèvre d’Étaples Passà tres anys a Anglaterra, on es relacionà amb els humanistes, que l’acolliren favorablement a causa, potser, de les recomanacions de Lluís Vives Conegué Erasme, possiblement a Bruges, el 1522, i hi mantingué correspondència en llatí El 1528 tornà a València, on, com a fervent erasmista, s’enemistà amb el rector de la universitat Joan de Salaia, fet que l’impossibilità per a fer de professor de grec i de…
datiu
Gramàtica
Cas del paradigma de la flexió nominal d’algunes llengües indoeuropees.
Aquest morfema gramatical fou introduït pels grecs, que tenien del funcionament de la llengua una concepció condicionada per diverses realitats extralingüístiques, i el definiren a partir de la consideració dels “significats” que completava L’anomenaren dotikḗ o bé epistaltikḗ , és a dir, el cas que regien els verbs relacionats amb els conceptes donar o dirigir En el llatí, Varró li donà el nom casus dandi ‘el cas de donar’ Fonamentalment, el datiu servia per a designar la unitat gramatical que completava el nucli del predicat, indicant-ne la direcció o la destinació, però…
Biblia Poliglota Complutense
Primera edició poliglota de la Bíblia.
Presenta de forma parallela els texts originals i el de la Vulgata dels diversos llibres Fou promoguda i finançada pel cardenal Francisco Jiménez de Cisneros i encarregada a la Universitat d’Alcalá, amb la collaboració de conversos i d’especialistes estrangers Els treballs foren iniciats l’any 1502, l’obra s’estampà entre el 1514 i el 1517 amb tipus d’impremta fosos expressament, però només pogué difondre's després que Lleó X n'atorgà l’autorització l’any 1520 Consta de 6 volums i hom n'estampà només 600 exemplars D’acord amb els diversos llibres, el text llatí anava acompanyat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina