Resultats de la cerca

Catedràtic d’enginyeria química a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana i director de l’Institut Universitari de Tecnologia Ceràmica del mateix centre Membre del Consell Rector del Consell Superior d’Investigacions Científiques i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, ha rebut diversos premis i guardons per la seva activitat investigadora premi Cerdà Reig a la investigació científica 1974, Institució Alfons el Magnànim premi Solvay d’investigació en Ciències Químiques 1994, CEOE Menció Honorífica d’ASCER 1994, Asociación Española de Fabricantes de…

Hagué d’enfrontar-se amb les tesis conciliaristes dels pares del concili de Basilea , el qual fou traslladat pel papa a Ferrara 1437 i més tard a Florència 1439, ciutats on s’havia refugiat amb motiu de la preponderància de la família Colonna, a partir del 1434 En el concili de Florència , Eugeni aconseguí una unió temporal amb l’Església grega i amb d’altres Esglésies orientals Mentrestant, els pares que havien romàs a Basilea condemnaren Eugeni i elegiren Fèlix V S'oposà a les pretensions d’Alfons el Magnànim 1439 a la sobirania de Nàpols, que reclamava ell mateix, seguint la…

Fou des de jove camarlenc del rei Alfons el Magnànim Prengué part en una expedició contra Hiniesta i Cañete durant la guerra contra Castella 1430 Acompanyà el rei en l’expedició contra Nàpols el 1433 i fou fet presoner amb ell a la batalla naval de Ponça 1435 Formà part d’algunes ambaixades el 1434 d’una prop del papa Ocupà alts càrrecs militars durant la llarga guerra de Nàpols 1436-42 i es distingí particularment en la presa de la capital i en la lluita contra Francesco Sforza a l’Abruç 1442 El 1447 fou enviat amb tropes pel rei Alfons al duc de Milà, que havia nomenat el rei…

Es doctorà en tots dos drets a Bolonya Tornà a València i fou assessor del justícia criminal 1429 Després d’un exili de quinze mesos a Almansa a conseqüència d’una disputa legal sorgida a les corts del 1438, el 1441 passà a Nàpols, juntament amb Alfons de Borja el futur Calixt III, i entrà al servei d’Alfons IV com a mestre racional 1442 i com a advocat patrimonial 1457 i de Joan II com a advocat fiscal 1458 i com a advocat patrimonial 1461 Entre el 1437 i el 1441 escriví Speculum principum editat diverses vegades als ss XVI i XVII, dedicat a Alfons el Magnànim i que constituïa alhora una…

Sembla que fou el fill segon de Guillem, senyor de Sant Guim Era castlà del castell de Savallà 1389 Fou conseller i promotor de Martí I i algutzir de Martí el Jove, el qual serví a Sicília Intervingué activament en els parlaments de Barcelona i Tortosa 1410-12 Partidari de Jaume II d’Urgell, fou un dels seus enviats al rei Ferran I, amb el qual s’indisposà acabà per reconèixer, en nom de Jaume, la seva sobirania i li jurà fidelitat 1412 Posseí els castells de Tavascan i Surri vall de Cardós, possiblement fou senyor de Montclar i Marcovau, i, amb la seva muller, Margarida de Canet, rebé la…

Fill d’Eiximèn Peris de Corella, en renunciar aquest el càrrec vitalici de governador de València 1448 el succeí en les mateixes condicions 1448-79 Fou lloctinent general del rei a Sicília i a Aragó cambrer major d’Alfons el Magnànim i del consell de Ferran I de Nàpols Aquest el nomenà el 1463 príncep de Rossano, comte de Montalbo i de Cariati Es casà amb Beatriu de Centelles, filla del comte d’Oliva Francesc Gilabert, i després amb Francesca de Montcada, filla del baró d’Aitona Guillem Ramon de Montcada En el càrrec de governador tingué com a lloctinent Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa,…

Hom l’ha identificat, sense una total seguretat, amb un cavaller homònim atestat entre el 1408 i el 1429 que serví el rei Ferran I, fou uixer d’armes d’Alfons IV el Magnànim i prengué part en l’expedició a Sardenya i Còrsega Es coneixen vuit composicions seves cinc balades versificades a la manera francesa tingueren ja en el seu moment força popularitat, i s’hi palesa una clara influència, de llenguatge —català sense provençalismes— i d’idees, d’Ausiàs Marc, segurament company seu d’armes Les balades foren publicades per J Massó i Torrents 1928 i A Pagès Bibliografia Massó i…

Baró de Benimuslem i senyor de Mulata, era germà del poeta Lluís de Castellví El 1464 fou nomenat cambrer del príncep Ferran després Ferran II de Catalunya-Aragó el 1476 era majordom reial de València, càrrec que encara tenia el 1495 El 1496 fou nomenat jurat de València, i el 1497, conseller Participà en el certamen poètic de València del 1474 amb una composició en català i una en castellà, incloses en les Obres e trobes 1474 Collaborà amb Bernat Fenollar i Narcís Vinyoles en l’enginyosa obra en vers Escacs d’amor , així com en altres composicions, recollides en el Cancionero general d’…

En 1443-55 fou ambaixador del Magnànim a Castella i, després, a Itàlia Regnant Joan II, intervingué en el reconeixement de Ferran de Nàpols pel papa 1458, en la reconciliació del 1460 entre el rei i el seu fill Carles i en les negociacions de la concòrdia de Vilafranca el 1461 Durant la guerra civil de 1462-72 fou un dels millors generals de Joan II es distingí especialment en la defensa de la força de Girona 1462, en l’expugnació d’Ulldecona i la capitulació de Tortosa 1466 Joan Berenguer de Masdovelles li dedicà una poesia sobre la fidelitat al rei 1464 El 1468 fou governador, i en 1472-78…

Vida i obra Visqué amb tota probabilitat sota el regnat d’Alfons el Magnànim i de Joan II, i es relacionà amb poetes d’aquestes corts Francesc Ferrer li adreçà una cobla “devinadora”, Huyt letras són e la meytat vocals , on el poeta, en forma de xarada, proposa el nom de la dama, i a la qual Valterra respongué amb la composició Les letres huyt, pertidas per eguals , on exposa la solució de l’enigma, és a dir, que el nom de la dama és Caterina Amb Francesc Ferrer també mantingué un joc partit, Una tençó vul ab vos tançonar , on Valterra defensa l’actitud de l’amant que castiga de paraula la…