Resultats de la cerca
Es mostren 2476 resultats
Sistema Prebètic
Serralada
Part de les serralades Bètiques; s’estén des de Martos (Jaén) fins a l’interior del cap de la Nau (Marina Alta).
Hi dominen les fàcies detrítiques i continentals amb absència de material paleogen plegat Dins el País Valencià, hom el subdivideix en extern formacions al N d’Alcoi-Bèrnia costa de la Safor i del Marquesat i intern faixa fins a Monòver-Alacant litoral de la Marina
alga
alga verda marina ulva o enciam de mar (Ulva lactuca)
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Organisme unicel·lular o pluricel·lular fotosintetitzador, predominantment aquàtic, que antigament era considerat com a planta i que actualment s’inclou en el regne dels protoctists.
Les algues presenten formes i colors variats, amb diferències tan acusades que fins i tot pertanyen a regnes diferents Els cianòfits , o algues blaves, són organismes procariotes que comparteixen amb els bacteris el regne de les mòneres Les dimensions poden oscillar des d’un micròmetre fins a 60 m de longitud De les característiques comunes, la més determinant és la presència de cloroplasts en el citoplasma cellular amb pigments assimiladors per tant, són organismes fotosintetitzadors i consegüentment, autòtrofs En els cloroplasts, a més de la clorofilla, acumulen altres pigments ficobilines…
el Cabeçó
Serra que separa l’Alacantí (Canal de Xixona) de la Marina Baixa (vall de Relleu), de direcció S-N, al sud de la serra de la Grana; culmina al tossal del Cabeçó (1.205 m alt.).
Fou frontera meridional del Regne de València entre la reconquesta i el 1304 L’antic castell de Cabeçó era emplaçat dins el terme de Relleu de la Marina Dona nom a un enclavament d’Alacant entre els d’Aigües de Busot i de Relleu de la Marina que comprèn la capçalera del barranc d’Aigües Baixes
cap de la Nau
El cap de la Nau
© Fototeca.cat
Gran promontori de la costa de la Marina Alta que constitueix l’extrem més oriental del País Valencià; és l’avançament dins la mar de les serralades prebètiques.
Situat dins el municipi de Xàbia Marina Alta, correspon al Promontorium Ferrarium , que separava el sinus Sucronensis i el sinus Illicitanus dels antics Els materials geològics, cada cop més vells vers el S, componen faixes paralleles des del Miocè al Cretaci inferior, que cabussen al NE La toponímia, no gaire unànime, té una versió marina, més senzilla, que només conté el cap de Sant Martí i el de la Nau pròpiament dit 116 m alt, al S del sector més oriental del promontori, on hi ha un far, i una altra de terra, on se succeeixen, de N a S, el cap Prim, la platja i l…
Institut Français de Recherche pour l’Exploitation de la Mer
Institut francès orientat a la recerca marina, tant fonamental com aplicada, com també a l’explotació sostenible dels oceans.
Més conegut per Ifremer, es creà el 1984 a partir de la fusió de dos organismes ja existents l’Institut Scientifique et Technique des Pêches Maritimes ISTPM i el Centre National pour l’Exploitation des Océans CNEXO El primer, creat el 1918, estava orientat principalment a la recerca marina i a l’assesorament relacionats amb els recursos pesquers El CNEXO, fundat el 1967, s’orientà cap a la recerca i explotació dels oceans més en general Actualment l’Institut està repartit en cinc grans centres de recerca distribuïts entre la França metropolitana i els territoris d’ultramar Tahití…
Institut de Ciències del Mar
Institució oceanogràfica fundada a Barcelona el 1951 amb el nom d’Institut d’Investigacions Pesqueres, a partir de la secció de biologia marina del Patronat Juan de la Cierva, dirigida successivament per F. García del Cid i B. Andreu.
Tenia laboratoris a Blanes, Castelló de la Plana, Vigo i Cadis El 1957 l’Institut s’installà a la Barceloneta Els anys setanta els centres de Barcelona, Vigo i Cadis s’independitzaren El 1987, any que rebé el nom actual, hom reestructurà els seus departaments i hi afegí l’Institut de geologia marina Jaume Almera, del CSIC El 2001 es traslladà al nou Centre d’Estudis Marins i Mediambientals del CSIC, construït al Port Olímpic de Barcelona Des del 1955 publica la revista Investigación Pesquera , que posteriorment adoptà el nom de Scientia Marina , d’un notable nivell…
la Costa Blanca
Nom aplicat dins la terminologia turística, inicialment, al litoral de la Marina i, després (1965), estès com a ‘‘denominació geoturística’’ oficial a les costes de les províncies d’Alacant, Múrcia i Almeria fins al cap de Gata.
Aquesta ampliació oficial contradeia una pràctica anterior, quelcom fluctuant, per la part septentrional, fins que hom trobà la de la Costa dels Tarongers o de la Tarongina, però no pel sud Tanmateix, la presència turística del litoral murcià ha estat insignificant fins que hom ha bastit els immobles de La Manga del Mar Menor Els organismes oficials, tanmateix, s’han vist obligats a discriminar la Costa Blanca A, o sia la part que resta involucrada al País Valencià Caldria cercar els més remots precedents de la designació en l' Ákra Leukḗ ‘elevació blanca’, que empraren els mariners grecs per…
regió d’Alacant
Regió del País Valencià que comprèn les comarques més meridionals de llengua catalana: la Marina Baixa, l’Alacantí, el Mitjà Vinalopó i el Baix Vinalopó.
Juntament amb la regió d’Oriola, que comprèn les comarques meridionals de llengua castellana i del País Valencià, correspon —llevat la Marina Baixa i Xixona— a la zona de l’actual País Valencià no incorporada al regne de València fins al 1304, que formà, fins al 1707, una governació separada de la resta del país, amb centre a Oriola governació d’Oriola i que, fins el 1957, integrà el bisbat d’aquesta ciutat D’altra banda, juntament amb la part septentrional d’aquesta mateixa regió d’Oriola, la regió d’Alacant correspon al conjunt de les àrees comercials d’Alacant i d’Elx
Vicent Eugeni Miquel i Madaleno
Literatura catalana
Poeta i comediògraf.
Maçó i republicà, fundà diverses revistes, entre les quals “Las Germanías” Gran orador, arribà a ser president de la Junta Provincial d’Alacant del partit federalista de Pi i Margall De la producció en català destaquen els poemes històrics La guerra de les Germanies i L’expulsió dels moriscos , i el sainet Micos i mones, o L’estreno de la Plaça 1888
Eduard Genovés i Olmos
Literatura catalana
Poeta, dramaturg, assagista i bibliòfil.
Fou batxiller en ciències i lletres i doctor en teologia Publicà el Catàleg descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana des de l’any 1474 fins 1910 1911-14 i el treball Sobre l’expulsió dels moriscs del Vall de Guadalest , pel qual fou nomenat soci de mèrit de Lo Rat Penat La seva obra poètica, de rerefons religiós, està influïda per la literatura clàssica i el romanticisme francès i alemany Guanyà diversos premis als Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València i, el 1915, fou proclamat mestre en gai saber El mateix any publicà Poesies , una antologia que aplega poemes propis i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina