Resultats de la cerca

En l’actualitat la seva correspondència seria una negra

L’any 1543 succeí a Joan Brudieu, que dimití per causes desconegudes, com a mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell Es mantingué en el càrrec fins a l’octubre del 1545, que Brudieu retornà definitivament al seu antic lloc En 1607-12 i 1615-18 ocupà el magisteri de capella de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, aquest cop com a successor de Joan Borgueres Se n’han conservat algunes composicions de caràcter religiós a la Biblioteca de Catalunya i a l’Orfeó Català

La primera dada coneguda de Zorita és del 1578, any en què vivia a València i fou nomenat mestre de capella de la catedral de Tarragona Es mantingué en el càrrec almenys fins el 1589 Mentre fou actiu a Tarragona, publicà un llibre amb trenta-dos motets a quatre veus i vint a cinc veus titulat Liber primus Motectorum Barcelona, 1584 Aquesta edició constitueix un dels escassos exemples d’impressió de música a Barcelona i és l’únic llibre de motets publicat durant el segle XVI en aquesta ciutat També se n’han conservat altres obres en versions manuscrites, un credo a quatre veus i una Salve…

Introduí a Castella l’estil goticoflamenc Són obres seves el Retaule de la Mare de Déu de Villasandino , el Retaule de Sant Jeroni de la Mejorada Museo Provincial, Valladolid i el Retaule de la Mare de Déu de l’església de l’Hospital de Buitrago coll de l’Infantado, amb els retrats del marquès de Santillana i la seva muller com a donants

La seva melodia mètrica, en mode dòric, és d’una gran melanconia Se’n poden distingir tres classes la petenera antigua , avui dia desconeguda, la petenera corta , la més coneguda i ballable, i la petenera larga , la fama de la qual es deu a la cantaora Pastora Pavón, més coneguda com La Niña de los Peines La seva estrofa, derivada de la quarteta tradicional, consta de fins a nou versos intercalats que permeten variants en la interpretació Cal destacar les similituds musicals que presenta amb alguns cants villanescos medievals La petenera s’ha relacionat amb una llegendària cantaora flamenca…

Coincideix amb la conca alta i mitjana del Freser, encaixada al Pirineu axial, motiu pel qual el rocam és resistent esquists silurians i calcàries devonianes bàsicament, que formen la línia de crestes divisòria entre les conques de la Tet i el Segre amb la del Freser A la meitat de la vall el riu de Núria i el Freser s’engorgen prop de l’aiguabarreig, i aigua avall la vall del Freser rep el Rigard i s’eixampla Apareix una faixa de Permotriàsic i alguns períodes secundaris que indiquen la proximitat de l’Eocè prepirinenc, visible per una gran falla E-W amb encavalcament Ací les…

Els Requesens La seva influència i enlairament polítics es degueren a la vinculació que tingueren amb el càrrec de governador general de Catalunya i especialment al fet d’haver-se posat al costat de Joan II en la guerra civil del 1462 Llur vinculació amb el llinatge homònim de cavallers, que hom troba a la ciutat de Girona el 1181 Arnau de Requesens i amb el castell de Requesens, no ha pogut ésser establerta L’esmentat Arnau fóra avi dels possibles germans Guillem i Arnau de Requesens Guillem de Requesens mort després del 1262, senyor del castell de Requesens, es casà amb una pubilla del…

Començà a usar-se al segle XVII, s’estengué durant la segona meitat del segle XVIII i esdevingué molt corrent durant la primera meitat del segle XIX Passà després a ésser de blonda i de randes, cosa que contribuí a un gran desenvolupament de la seva producció, els centres més importants de la qual foren Almagro i Catalunya Durant la segona meitat del segle XX el seu ús decaigué i amb prou feines és portada avui dia