Resultats de la cerca

Les seves primeres novelles segueixen el corrent naturalista de Zola, com Palmyre Veulard 1881 o La femme de Henri Vanneau 1884 Però, a la recerca d’una problemàtica més profunda, abandonà el naturalisme i es dedicà a l’estudi de l’ànima i les passions humanes Le sens de la vie 1889, La vie privée de Michel Teissier 1893, Au milieu du chemin 1900, Aloÿse Valérien 1908, etc, són alguns dels seus nombrosos títols

Influït per Vitale da Bologna, desenvolupà la seva activitat preferentment a Treviso frescs de l’església de Santa Caterina, 1349 sala capitular de San Niccolò, 1352 Un gust per la particularització fisiognomònica i un narrativisme de to naturalista, decisiu en l’evolució de la pintura al N d’Itàlia, són característiques definitòries del seu estil, presidit sempre pel linearisme i la modulació cromàtica d’ús senès Històries de santa Úrsula , Museo Civico, Treviso

El mascle és d’uns 4 cm de llargada i presenta una gran variabilitat quant a la coloració i a la forma de les aletes la femella és d’uns 7 cm i de colors més uniformes Són vivípars amb fecundació interna El guppy habita a les aigües dolces d’Amèrica del Sud i és molt conegut com a peix d’aquari, on es reprodueix fàcilment Rep el seu nom del naturalista anglès Robert John Lechmere Guppy 1836-1916

Pol i Hennequin treballaren, des del 1402, al servei del duc Felip II de Borgonya Bíblia de la Bibliothèque Nationale de París i, juntament amb Hermann, el 1411 entraren a la cort del duc de Berry, Jean, en la qual executaren, en collaboració, les Très riches heures du duc de Berry Musée Condé, Chantilly Llur obra, que anuncia l’anàlisi naturalista del paisatge, expressa les formes en un to aristocràtic i estilitzat dins l’estil gòtic internacional

Inicià la seva carrera amb melodrames, com Michel Pauper 1870, i comèdies còmiques, com L’enfant prodigue 1868, que no tingueren gaire èxit Féu de crític teatral, i després, cenyint-se a un realisme estricte, estrenà les seves millors peces Les corbeaux 1882, teatre naturalista que després d’ell no arrelà, i La parisienne 1885, escèptica comèdia de costums burgesos Ja a l’època fou representat en francès a Barcelona i pogué influir damunt Àngel Guimerà

Formada a l’Escola de Belles Arts, féu la seva primera exposició individual a Barcelona Sala Rovira el 1949 Anà a París el 1951, i hi tornà sovint Ha exposat particularment a Reus 1953, Barcelona 1954, 1957 i 1960 i París 1955 i 1957 Ha conreat la pintura mural capella del Cottolengo de Barcelona, 1952 i el figurinisme Després d’una etapa inicial naturalista, arribà a un expressionisme sempre constructivista i de formes esquemàtiques i geometritzants

Fundà el Théâtre d’Art 1890, sense cap finançament estable, com a reacció enfront del teatre naturalista hi eren escenificades produccions de Rimbaud, de Mallarmé, de Verlaine, de Maeterlinck i d’altres Fundà les revistes “Le Livre d’Art” i “Vers et Prose” 1905 El 1912 fou elegit príncep dels poetes Publicà Ballades françaises 1897 i següents, formalment renovadores Les Chroniques de France , recull de drames històrics en forma de balades dialogades, són escrites en un llenguatge arcaïtzant

Es formà a l’Escola de Nobles Arts, de Barcelona, i a l’Academia de San Fernando, de Madrid, de la qual més tard fou catedràtic de modelatge Els busts d’Adelardo López de Ayala i de Bécquer, entre altres, el feren famós en el gènere retratístic Com a autor de monuments té el mausoleu d’Álvarez de Castro 1870, a Girona, d’estil Imperi, i el monument a Calderón de la Barca 1874, a Madrid, de caràcter més naturalista

El seu art passà per una etapa netament neoclàssica, però incrustada d’elements populars del seu país, que fou seguida d’una altra de francament racionalista i comparable a la millor arquitectura europea d’aquesta mena acabà amb un estil derivat del període anterior, romàntic i naturalista Collaborà amb Alvar Aalto, especialment en els pavellons de l’exposició del setè centenari de la ciutat de Turku, població on construí la seva obra més notable, la capella de la Resurrecció del cementiri nou

Es formà amb ASalimbeni, estudià a Bolonya amb RPassarotti i a Roma conegué les obres de Rafael i Miquel Àngel Entre el 1580 i el 1603 era novament a Siena, on rebé l’influx d’Il Barocci i desplegà una gran activitat Anunciació , 1588, Chiesa dei Servi Conversa sagrada , 1959, església del Carmine El 1603 tornà a Roma, on el seu estil, gràcil i líric, es tornà més naturalista, en la línia classicista dels Carracci Santa Cecília i sants església del Gesù