Resultats de la cerca

Fou caixista d’impremta Addicte al Partit Democràtic, participà en la revolució del 1854 i el 1856 fou bandejat a Granada pel capità general de Catalunya, Zapatero Després residí a Madrid, i en 1857-58 fundà amb el mallorquí Ignasi Cervera la societat carbonària El Falansterio, que arribà a tenir uns 80 000 afiliats a tot l’Estat espanyol Poc després fou empresonat, i el 1860 publicà Los misterios del Saladero , on propugnava la reforma del règim penitenciari El 1864 collaborà a La Discusión de Madrid, i juntament amb Robert Robert intentà una entesa entre les fraccions del partit…

Ingressà a l’Acadèmia Militar de Guadalajara, però l’abandonà per estudiar Filosofia i Lletres a Saragossa, estudis que interrompé per començar com a dibuixant humorístic i escriptor Treballà sempre a Madrid, i fou el màxim representant de l’humor castellà i burgès de la postguerra, amb un cert inconformisme conjuntural El 1946 començà a publicar articles a la revista humorística  La Codorniz , i el 1955 fundà el setmanari Don José Des del 1953 collaborà a ABC com a ninotaire, i a Blanco y Negro des de la seva represa Publicà llibres d’humor gràfic, com Historia de la gente , Historia de…

Vida Les seves primeres nocions musicals les rebé del seu pare, Josep Ferrer i Torres, violinista i compositor El 1930 s’installà a Barcelona, on amplià estudis i ingressà com a instrumentista a l’Orquestra Pau Casals fins el 1939 Els seus inicis en el cinema daten de la dècada del 1940 a la productora Dibujos Animados Chamartín, com a compositor de la banda sonora de curts de personatges com Civilón i Don Cleque Escriví la música del film d’animació, Érase una vez La Cenicienta 1948-50, Josep Escobar, que fou el seu primer llarg Després només participà en cinc produccions més fins el 1970…

Vida Estudià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València El 1933 s’introduí en els ambients cinematogràfics i polítics d’avantguarda de la mà del crític Joan Piqueras, i l’any següent fundà el Cineclub Universitari de València El 1937 ja començà a escriure sobre cinema a la revista "Frente Universitario" Després d’anys de clandestinitat i presó, el 1949 s’inicià en la professió cinematogràfica ingressant en una de les primeres promocions de la branca de producció de l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques Madrid 1950 El mateix any inicià la pàgina…

Tingueren en els primers mesos un important paper, puix que permeteren de fer cara a la rebellió militar Al Principat, hom intentà de centralitzar l’esforç de guerra a través del Comitè de Milícies Antifeixistes, però, de fet, cada agrupació política creà les pròpies columnes Les organitzades pels anarcosindicalistes, comandades una per Durruti amb Pérez Farràs com a assessor militar i l’altra per Antoni Ortiz, que marxaren al front d’Aragó el 23 i el 24 de juliol de 1936, foren seguides per les del POUM, manades per Josep Rovira i Jordi Arquer, i del PSUC Lluís del Barrio i Àngel Estivill i…

Estudià peritatge industrial mecànic i ciències de l’educació Exercí de professor d’ensenyament mitjà en diversos centres fins el 2008 Membre de diversos organismes pedagògics per a l’ensenyament del gallec en 1988-90 i en 1990-95, formà part de diversos collectius per a la renovació pedagògica i per a l’ensenyament, temes sobre els quals publicà articles en revistes i assaigs És autor de nombroses novelles i narracions per a un públic juvenil que han obtingut una àmplia difusió i han estat traduïts a altres llengües Hom pot esmentar A cidade dos desexos 1989, Contos por palabras 1991, Premio…

Format a Sant Carles i després a San Fernando, fou deixeble d’Emili Sala, el qual succeí en la càtedra de San Fernando i en la seva trajectòria estètica Cultivador primer de les pintures d’història, participà a vint Exposiciones Nacionales, on fou premiat per Dante 1884, Enterrament de Santa Leocàdia 1886, Els dotze 1892 i Llaç d’unió 1895 Publicà l’opuscle Cartilla del arte pictórico i, des del 1894, fou acadèmic de San Fernando La seva producció es pot dividir en quadres de cavallet, pintures decoratives i illustracions per a la premsa En el primer grup manifesta influències de Sorolla,…

En fou el líder principal Stokely Carmichael, el qual, l’any 1966, n’exposà l’ideari en l’article manifest What We Want Les arrels del Black Power es trobaven en el nacionalisme negre nord-americà del començ del segle XX Marcus A Garvey i el programa de la Universal Negro Improvement Association, recollides per Malcolm X i els Musulmans Negres, en les quals hom reivindicava l’autonomia econòmica i la constitució final d’una nació negra al marge del “poder blanc” El desenvolupament del Black Power estigué vinculat a la lluita del Student Non-violent Coordinating Committee SNCC, al Congress…

Després de llicenciar-se en dret es dedicà fins els anys vuitanta a la creació publicitària, que compaginà amb collaboracions en publicacions com Tele-expres , El Viejo Topo , Camp de l’Arpa , Fotogramas o  Totem , en les quals s’ocupà de temàtiques com el jazz  i l’anomenada cultura de masses cinema, novella negra i, sobretot, el còmic, gènere al qual dotà d’una historiografia abans inexistent a Espanya Publicà una cinquantena de llibres, entre d’altres,  Los cómics Un arte del siglo XX 1978, Del gato Félix al gato Fritz 1979, La novela negra 1980, Y nos fuimos a hacer viñetas 1981, Luces y…

Filla d’ Antoni Vilalta , i de Maria Soteras , exiliats a Mèxic el 1939, es llicencià en lletres hispàniques per la Universidad Autónoma de México, exercí el periodisme, entre d’altres, amb collaboracions al diari Excelsior , i treballà també per a la televisió S’inicià com a novellista El castigo , 1957 Los desorientados , 1958 Dos colores para el paisaje , 1961, però aconseguí l’èxit amb el teatre, com a autora i també com a directora d’escena, on analitzà els problemes de l’home contemporani Diverses obres seves foren traduïdes a altres llengües, entre d’altres al català Vicenç Riera…