Resultats de la cerca

És present en algues, fongs i pteridòfits La forma i l’estructura han evolucionat des d’esporangis unicellulars esporocist sense coberta de cèllules estèrils cap a formes pluricellulars i amb coberta estèril Els esporangis pluricellulars, que es desenvolupen generalment damunt un pedicel, solen ésser esfèrics i consten d’una capa monoestratificada o pluriestratificada que pot tenir un mecanisme de dehiscència A l’interior, el teixit esporogen és format per cèllules que sofreixen miosi i donen espores

És freqüent en zones àrides de relleu torrencial, on la disponibilitat d’aigua queda limitada a les torrenteres i els seus marges i només en un règim estacional molt rigorós

Aquest any es traslladà a Ljubljana, Eslovènia, per estudiar al conservatori d’aquesta ciutat, on es diplomà l’any 1954 Completà els seus estudis al Conservatori de Música de París i obtingué dos primers premis en trombó i música de cambra Estudià composició i direcció d’orquestra amb René Leibowitz i Luciano Berio El 1968 fou nomenat professor de la Hochschule für Musik de Colònia Fundà el Free Music Group 1969 i el New Phonic Art 1972 Del 1973 al 1979 fou el director del Departament de Recerca Vocal i Instrumental IRCAM de París Les seves composicions es poden vincular amb el…

La seva festa consta ja en els oracionals visigòtics i en especial en el de Tarragona La història del seu martiri es troba plasmada gràficament en un sarcòfag del s XII del monestir de Sant Hilari de Carcassona Li són dedicades un mínim de seixanta esglésies i capelles a la Catalunya Vella, unes vint de les quals a la diòcesi d’Urgell, on sembla que el culte s’estengué gràcies al gran monestir de Sant Serni o Sadurní de Tavèrnoles, vuit a la diòcesi d’Elna, dotze al bisbat de Girona i deu al bisbat de Vic, entre les quals la que fou primera església de la ciutat de Vic després de…

Des d’un punt de vista, es divideix en Romània occidental i Romània oriental La primera, situada al nord de la línia que va de La Spezia a Rímini, sonoritza les oclusives sordes intervocàliques llatines AMICA portuguès, castellà, català amiga i manté la -s del llatí DUOS català dos , francès antic deus La Romània oriental conserva les oclusives sordes sense sonoritzar italià amica i perd la -s italià due Wartburg ha proposat una altra divisió sincrònica, en tres grups romanès, francès i les altres llengües Una divisió en Romània meridional castellà, portuguès, italià meridional, romanès…

Ordinàriament és de color verd, per la clorofilla que conté, bé que pot ésser emmascarat per uns altres pigments carotens, ficobilines En les algues, els cloroplasts tenen formes variables en copa o anell obert Chlorella, Ulothrix , en cinta helicoidal Spirogyra o plana Mougeotia , en estrella Zygnema , moltes algues vermelles, etc Però en algunes algues, en els briòfits i en les plantes superiors es donen en nombre elevat i tenen forma biconvexa, amb unes dimensions de 3 a 10 μm de diàmetre i d’1 a 2 μm de gruix En les angiospermes hi ha de 15 a 20 cloroplasts per cèllula Sovint…

A les esglésies que en tenen, sol ser a la part de la nau central oposada a l’altar i, sovint, és el lloc on hi ha l’orgue

Les formes superficials són congost , dolina , lapiaz , pòlie , relleu ruïniforme , uvala , i les subterrànies avenc , caverna , cova , exsurgència , ponor , ressurgència , font vauclusiana , etc Per extensió, hom qualifica de càrstic tot relleu caracteritzat per processos de dissolució de les roques calcàries i també gipsoses de guix o salines de sals gemma, potàssica, etc, bé que no presenti una gamma completa de fenòmens i formes de relleu càrstics Varia segons les condicions climàtiques hom distingeix un relleu càrstic de la zona mediterrània o nu , on els massissos calcaris, descoberts,…