Resultats de la cerca

Estudià al conservatori de València 1914-18 i a París, amb Charles Köchlin 1824-26, on conegué M Ravel, que l’orientà Professor i director 1925 del conservatori de València, dirigí les bandes de Montcada Horta i de Llíria Membre del Consejo Nacional de Educación Musical 1959, president de l’Institut de Musicologia de la Institució Alfons el Magnànim, de València, dirigí els Cuadernos de música folklórica valenciana i fou crític musical de La Correspondencia , de València Premi nacional de música amb Gongoriana 1927 i amb Atardecer 1945, començà amb un llenguatge folkloritzant, que anà…

Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1995, en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya 2006 i en filosofia per la Universitat Ramon Llull 2006, es doctorà en teologia sistemàtica per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma 2013 Fou ordenat sacerdot el 2003 A partir del seu retorn de Roma combinà la tasca pastoral amb la docència, a més de dirigir la càtedra de teologia pastoral “Arquebisbe Josep Pont i Gol” i la revista Quaderns de Pastoral  Des del 2020 és membre conseller del Centre de Pastoral Litúrgica Va ser vicedegà de la Facultat de Teologia de…

Professor mercantil 1953, exercí una intensa activitat empresarial Es llicencià en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona 1974, i com a investigador i crític d’art, s’especialitzà en l’art català dels segles XIX i XX Fou coautor de l’obra Modernismo en Cataluña 1976 reeditada en català, 1981-82 i autor d’una monografia de referència sobre Ricard Canals 1976, sobre qui fou un gran especialista, i de  Pintura catalana en el castell de la Geltrú 1977 Publicà també biografies sintètiques de Rusiñol 1980 i Dalí 1982 i monografies de diversos pintors figuratius catalans del…

Fundà a Mataró el setmanari Mestral , i a Barcelona collaborà a Joventut i El Poble Català , i fou redactor de La Tribuna i un dels fundadors d' El Día Gráfico , que dirigí Després residí a Madrid collaborà també, cridat per Mdels SOliver, a La Vanguardia Publicà llibres de proses en castellà Aleluyas , 1919 Genios y figuras , 1928 i un treball sobre la impremta Oliva de Vilanova i la Geltrú 1915

Llicenciat en ciències polítiques, és autor d’estudis etnogràfics i socials Ha publicat les obres Un diari 1978, Viatge africà 1979 i Paratges del País Valencià 1980 Posteriorment, aparegueren diversos reculls de narracions — Contalles 1983, El que ens conten les muntanyes 1991 i Contalles del món 1995— i les obres de prosa de viatges Castelló 1984, Morella 1996 i Benicàssim 1997, entre d’altres

Començà com a medievalista La conquista de Cerdeña , tesi doctoral Catedràtic de prehistòria i d’etnologia de la Universitat de Granada i, posteriorment, de prehistòria de la Universitat de les Illes Balears, treballà especialment sobre les primeres edats dels metalls de la península Ibèrica Dirigí excavacions a Pollentia Alcúdia i a Los Millares Publicà nombrosos treballs, d’entre els quals Poblado y necrópolis de los Millares 1963, en collaboració amb MAlmagro, The Iberians 1964, Cada piedra es un mundo 1972, Lecciones de Prehistoria 1974, Pollentia I i II 1977 i 1978, aquesta última en…

S’encarregà de realitzar els controls antidopatge de la Federació Espanyola de Futbol i de la Federació Catalana de Físic Culturisme També realitzà els controls antidopatge en les finals de l’Eurolliga de bàsquet 2001-05, els Campionats d’Espanya de tennis i la Copa del Món de futbol sala celebrada a Barcelona 1996 Com a dirigent esportiu fou vicepresident del CT Barcino 2005-08, club on havia capitanejat diversos equips de veterans campions d’Espanya, i directiu i senador de la Federació Catalana de Tennis FCT Rebé la insígnia d’or de la FCT

Situació Una vista de l’exterior de l’església, amb la capçalera trapezoidal, des de llevant F Tur El lloc de Palau Sardiaca és al cim d’un dels petits pujols de l’inici dels terraprims, a l’extrem de ponent de la plana alluvial de l’Alt Empordà, uns 200 m al nord-est de Santa Eulàlia Mapa 258M781 Situació 31TDG976697 Per anar-hi cal agafar el camí que hi porta des del poble de Santa Eulàlia L’església, també anomenada Sant Esteve de Palau de Santa Eulàlia, que roman oberta, es troba al bell mig del petit nucli agregat, al costat del palau dels ardiaques…

Situació Vista aèria de l’església de Santa Maria de Palau-solità i petit nucli de l’antiga sagrera TAVISA-J Todó Palau-solità és un dels dos termes parroquials que formen l’actual municipi de Palau-solità i Plegamans És situat a la vora dreta de la riera de Caldes, a 131 m d’altitud Té un petit nucli de població, conegut popularment per la Sagrera, on hi ha l’església de Santa Maria El seu aspecte és acurat tant a l’exterior com a l’interior, on destaca un retaule gòtic i un frontal de ceràmica del segle XVII La porta dóna a llevant, on hi ha la…

Tot i que el lloc de Palau és esmentat en la documentació medieval a partir dels segles IX-X, l’església no apareix escripturada fins al segle XII, concretament l’any 1100, quan un personatge dit Rosselló feu donació al capítol d’Elna de les vinyes que tenia a la “parrochia Sanete Mariae de Palad ”, abans de peregrinar a Terra Santa Poc després, l’any 1136 hom té notícia d’una transacció entre Riambau, canonge d’Elna, i Arnau de la Tor sobre la successió dels seus pares, que comprenia la vila de Palau amb la seva església i la capellania d’Argelers Encara el 1172…