Santa Maria de Palau-solità (Palau-solità i Plegamans)

Acta de consagració de l’església de Santa Maria de Palau-solità (11 de novembre de 1122)

"Anno Incorporationis Dominicae M.CXXII: xviii. Kalendas Decembris; Communi utilitati providentes Venerabilis Ollegarius Dei nutu Tarraconensis Archiepiscopus, et Canonicorum Barcinonem. Sibi commissorum Conventus inferius annotatus, cum non parvo Populorum concursu solemniter convenerunt ad consecrandum Domum Dei in honore Dei Genitricis Mariae in Comitatu Barcinonensi in Vallense, in Pago vocitato Palad Salata. Die siquidem consecrationis confirmaverunt praedictae Ecclesiae quidquid possessionum habebat, vel habere debebat ubique locorum, terras videlicet, vineas, atque Cimiterium triginta Ecclesiasticorum passuum ab oriente et meridie, sive septentrione ipsi Ecclesiae confirmaverunt, ab occiduo passus viginti fimiliter confirmaverunt, et quidquid eodem spatio contineretur sub defensione Ecclesiastica posuerunt, atque temerarie inde aliquid auferentem, vel invadentem ut eum sacrilegii omnino condemnaverunt donec canonice satisfaceret. Suprascripta quoque cimiteria dedit praelibatae Ecclesiae Raymundus Mironiscum Uxore sua Ermengardis propter Deum, et remedium animarum suarum, vel parentum suorum, una cum manso in quo habitat Joannes, quem vocant Borfas, et in alio manso ad ipso plano, quem laborat Compan Ratsen cum terris, et vineis, et illorum pertinentiis. Alodia autem sepedictae Ecclesiae sunt haec: in loco quem dicunt Ventanyol petias tres terrae, separatim pofitas; et ad domum Guilaberti Bonus homo petiam unam terrae, et terras, et vineas cultas et eremas, quae habet supradicta Ecclesia ad ipsas Valles; et alias duas petias terrae quae sunt ad ipso manso de Venrel. Habet autem terminos, five afrontationes praetextata Ecclesia unde accipit decimas, et primitias, et oblationes fidelium, ab oriente in Strata, quae pergit per Petrafita de Calidis ad Barcinonam, et sic eundo usque in aliam viam, quae pergit de Palat ad Granoiers, usque ad aliam viam, quae pergit per ipsa Serra de Plegamans: A meridie in alodio de Berengarii de ipsa Ruvira; ab occasu in via publica, quae pergit per ipsa Serra de Macerata. A septemtrione in alodiis Sancti Michaelis, ac Sancti Laurentii, sive Sanctae Mariae de Amer, et in Parochia de Calidis in alodio Comitis. Constituerunt quoque, ut ipsa Ecclesia a Barcinonensi Sede Chrisma acciperet, eidemque Sedi annualiter per censum inter duos Synodos solidos tres minus denarios duos monetae curribilis persolveret. Ut autem praescripta Ecclesia plena libertate gauderet constituerunt, ut salva justitia et dignitate praelocutae Sedis, quae sui juris sunt, vel erunt possideret; et ut nulla Ecclesiastica Secularisve Perfona eam suis rebus spoliare, vol invadere preasumat, sub anathematis interpositione prohibuerunt; cunctisque ei justa servantibus, et benefacientibus dimitionem peccatorum per Dei gratiam promisserunt. Actum eit hoc die et anno praefixo: Ollegarius Tarraconensis Metropolis indignus Dispensator. Sig+num: Sig+num Petri diaconi, et Sacristani. Sig+num Berengarii Levitae, et Capitis Scolae. Sig+num Raymundi Mironis. Sig+num Ermengardis Uxor praescripti Raymundi. Sig+num Petrus Raymundi. Sig+num Bernardi Subdiaconi. Sig+num Berengarii de ipsa Ruira. Sig+num Arnaldi Raymundi de Buada. Sig+num Arberti Amati. Sig+num Mironi Bernardi. Sig+num Arnaldi Bernardi. Sig+num Armal Levita. Sig+num Arberti Clerici. Sig+num Petri Raymundi Clerici. Sig+num Berengarii Clerici. Sig+num Armidis Presbiter qui haec scripsit die et anno quo supra."

[O]: perdut.

A: Còpia del 1209. ACA Perg. Ramon Berenguer III, núm. 248.

a: A. Campillo, Disquisitio methodi… Barcelona, 1766, tit. 20, pàgs. 52-53.

Traducció

"L’any mil cent vint-i-dos de l’Encarnació del Senyor, el dia divuitè de les calendes de desembre, vetllant pel bé comú, el venerable Oleguer, arquebisbe de Tarragona per la gràcia de Déu, i la comunitat de canonges de Barcelona que li són confiats i que s’esmenten més avall, juntament amb una gran concurrència del poble, es reuniren solemnement per a consagrar una església de Déu en honor de Maria, la Mare de Déu, al comtat de Barcelona, al Vallès, al lloc anomenat Palau-solità. El dia de la consagració confirmaren a l’esmentada església totes les possessions que tenia o havia de tenir en qualsevol lloc, com són cases i vinyes, i li confirmaren també un cementiri de trenta passes eclesiàstiques a llevant, a migjorn i a tramuntana, i de vint passes a ponent, i tot el que hi ha contingut en aquest espai ho posaren sota la protecció de l’església, i a tot aquell que gosés treure’n res temeràriament, el condemnaren com a reu de sacrilegi mentre no en pagués l’esmena segons els cànons. L’esmentat cementiri fou donat a la susdita església per Ramon Miró juntament amb la seva esposa Ermengarda, per amor de Déu i per a remei de les seves ànimes i les dels seus pares, com també un mas en el qual viu Joan, anomenat Borses, i un altre mas, al pla, que conrea Company Ratsèn, juntament amb terres, vinyes i les seves pertinences. D’altra banda, els alous de l’esmentada església són aquests: al lloc anomenat Ventallol, tres peces de terra, situades separadament, i a la casa de Guilabert Bonhome, una peça de terra, i les terres i vinyes, cultivades o ermes que l’esmentada església posseeix a les Valls; i dues peces més de terra que es troben al mas de Vendrell. L’església esmentada més amunt té els seus termes i afrontacions d’on rep els delmes i primícies i les oblacions dels fidels: a llevant, el camí que passa per Perafita de Caldes cap a Barcelona, i continua fins a l’altre camí que va de Palau a Granollers, fins a l’altre camí que passa per la serra de Plegamans; a migjorn, el terme és l’alou de Berenguer de la Rovira; a ponent la via pública que passa per la serra de Macerata; a tramuntana, els alous de Sant Miquel, de Sant Llorenç i de Santa Maria d’Amer, i l’alou del comte a la parròquia de Caldes. Establiren també que l’esmentada església rebés el crisma de l’església de Barcelona, i que pagués cada any a l’esmentada seu, com a cens, entre els dos sínodes, tres sous menys dos denaris de moneda corrent. Tanmateix, per tal que l’esmentada església gaudís de plena llibertat, establiren que, salvaguardant la justícia i la dignitat de l’esmentada seu, posseís totes aquelles coses que són o que seran del seu dret; i prohibiren amb la interposició de l’anatema que cap persona, ni eclesiàstica ni seglar, gosi espoliar-la dels seus béns o bé envair-los; i a tots els qui li respectin el que és de justícia i que actuïn com a benefactors seus, els prometeren l’absolució dels pecats per la gràcia de Déu.

Això fou fet el dia i l’any abans esmentats.

Oleguer, administrador indigne de la metròpoli de Tarragona. Signatura de Pere, diaca i sagristà. Signatura de Berenguer, levita i cabiscol. Signatura de Ramon Miró. Signatura d’Ermengarda, esposa de l’esmentat Ramon. Signatura de Pere Ramon. Signatura de Bernat, sots-diaca. Signatura de Berenguer de la Rovira. Signatura d’Arnau Ramon de Boada. Signatura d’Arbert Amat. Signatura de Miró Bernat. Signatura d’Arnau Bernat. Signatura d’Armal, levita. Signatura d’Arbert, clergue. Signatura de Pere Ramon, clergue. Signatura de Berenguer, clergue. Signatura d’Armides, prevere, que ho ha escrit el dia i l’any abans esmentats."

(Traducció: Joan Bellès i Sallent)