Resultats de la cerca
Es mostren 619 resultats
Raimon Caldagués
Història
Militar
Militar, titulat comte de Caldagués.
En la Guerra del Francès, com a brigadier, féu alçar el segon setge de Girona als francesos agost del 1808, els impedí el pas pel pont de Molins de Rei, fet que evità, de moment, el saqueig del Penedès setembre del 1808, i els derrotà a Sant Cugat això els obligà a replegar-se a Barcelona En intentar de recuperar aquesta ciutat, però, fou derrotat, juntament amb altres forces, pel mariscal Saint-Cyr febrer del 1809 i fou fet presoner al Vendrell dut a França, restà lliure en caure Napoleó El 1816 ascendí a tinent general El 1823 pertanyia a l’estat major de l’exèrcit a Catalunya
Baiazet I
Història
Soldà otomà, anomenat Yildirim (‘llamp’).
Rebé la investidura del pseudocalifa abbàssida d’Egipte Sotmeté definitivament Sèrbia 1389 i envaí Valàquia 1394 Aquell mateix any s’emparà del castell de Salona, un dels darrers reductes dels almogàvers Influí directament en la política de Bizanci i assetjà Constantinoble 1396-1400, que fou alliberada per una flota francesa A Nicòpolis 1396 anihilà el projecte de croada iniciat per les forces de Segimon d’Hongria i del comte de Nevers S'enfrontà al perill mongòlic i, bé que s’alià amb el soldà mameluc Barqūq, el capitost mongòlic Tamerlà li arrabassà la part asiàtica dels seus dominis i el…
Josep Borges
Història
Militar
Militar carlí, fill d’Antoni Borges
.
En morir aquest 1863 es retirà a Àger i reorganitzà la partida del seu pare El 1839, amb el grau de coronel, es convertí en un dels principals collaboradors del comte d’Espanya, i actuà a l’expedició de la Vall d’Aran Emigrà a França, i el 1847 tornà a Catalunya com a general de brigada al capdavant del nou alçament carlí, però fou batut 1849 pel general Quesada a Selma Alt Camp Passà a Itàlia, al servei de Francesc II de les Dues Sicílies Destronat aquest per Garibaldi, desembarcà a Calàbria i es posà al capdavant de les guerrilles legitimistes, però fou fet presoner i afusellat…
el Rescat de les Cent Donzelles
Història
Llegenda recollida de la tradició oral en acta notarial a Bagà el 1431, a petició dels freners de Barcelona que tenien sant Esteve per patró.
Segons aquesta, Galceran de Pinós , almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els sarraïns demanaren pel seu rescat 100 000 dobles d’or, 100 peces de brocat, 100 cavalls blancs, 100 vaques bragades i 100 donzelles El rescat fou reunit, però, abans que fos tramès, sant Esteve i sant Genís salvaren Galceran de Pinós i el seu company de la presó i els deixaren miraculosament en terres catalanes Fou inclosa per Tomic a les Històries e conquestes , així com pel pintor Tramulles a les pintures de la capella de Sant Esteve de la…
Kārlis Skalbe
Literatura
Escriptor letó.
Havent participat en l’intent revolucionari del 1905, hagué d’exiliar-se a Suïssa i a Escandinàvia De retorn al seu país, fou empresonat 1911-13 Prengué part activa en el moviment nacional letó Residí a Riga, on es dedicà al periodisme i a la literatura, fins que hagué d’emigrar el 1944 De la seva obra, cal esmentar el recull poètic Cietumnieka sapni ‘El somni d’un presoner’, 1903, les proses satíriques recollides a Kā es braucu Ziemelmeitas lūkoties ‘Com vaig escollir la dama del Nord’, 1904, contes basats en el folklore letó Ziemas pasakas ‘Contes d’hivern’, 1913 i el volum…
Philippe Auguste Saint-Marcq
Història
Militar
Militar való.
Senyor de Saint-Marcq, el seu cognom real era Le Clément El 1776 ingressà en el regiment de guàrdies valons de Carles III d’Espanya Durant la guerra del Francès es destacà en la defensa de l’ermita de Sant Onofre, a Quart de Poblet Horta, i fou ascendit a mariscal de camp Comandà l’expedició que, des de València, alliberà Saragossa del seu primer setge 1808 i lluità amb els defensors d’aquesta ciutat fins que, en retre's, fou fet presoner Tornà a la península Ibèrica el 1814 i fou successivament capità general de Galícia, València 1823-24 i Aragó Morí del còlera
Joseph Roth
Literatura
Escriptor austríac.
Fill de jueus, posteriorment batejat catòlic, fou oficial i fet presoner en la Primera Guerra Mundial i corresponsal 1923-32 a l’estranger del Frankfurter Zeitung Deixà Alemanya en arribar Hitler Inicialment simpatitzant del socialisme Hotel Savoy , 1924, les experiències de l’URSS i del nazisme el decantaren vers la reivindicació de la monarquia austrohongaresa, que considerava l’única forma d’estat viable, tot i criticar-ne la decadència a Radetzkymarsch ‘La Marxa de Radetzky’, 1932, la seva principal novella S'interessà també pels jueus Hiob , 1930 Una de les seves obres…
Juan Aldama
Història
Patriota mexicà, germà d’Ignacio Aldama.
Capità del regiment de cavalleria de la Reina, prengué part a la conspiració de Valladolid 1809 i a les juntes secretes de Querétaro i de San Miguel 1810 Fou un dels caps de la insurrecció antiespanyola amb Hidalgo i Allende L’endemà de l’aixecament 15 de setembre de 1810 fou nomenat president de la junta de San Miguel i dirigí una part de l’exèrcit insurgent L’any 1811 l’exèrcit fou derrotat per les tropes reialistes de Calleja a Aculco i a Puente Calderón en la retirada cap al nord, Aldama fou fet presoner a Acatita de Baján, juntament amb els caps de la insurrecció, i afusellat
Walter Dornberger
Aeronàutica
Militar i tècnic aeroespacial alemany.
El 1935, com a director del departament militar de desenvolupament de coets, planificà la installació d’assaig de Peenemünde, d’on sortiren els míssils A42 Ascendit a general, fou el cap de tot el programa d’armes V i coets antiaeris Acabada la Segona Guerra Mundial i després de passar dos anys presoner dels anglesos, la US Air Force requerí els seus serveis com a assessor en matèria de míssils Posteriorment actuà com a conseller de la Bell Aircraft Corporation Fou precursor en la idea del vol amb transportadors recuperables a diferència de la del seu antic collaborador W von…
Jaume de Mallorca
Història
Rei titular de Mallorca (Jaume IV: 1349-75), príncep titular de Morea, comte de Clarença, baró de Matagrifó i rei consort de Nàpols.
Fill hereu de Jaume III de Mallorca i de Constança d’Aragó El 1338 el seu pare el feu jurar com a hereu Del 1342 al 1345 restà amb la seva mare i la seva germana Elisabet a Barcelona el 1345 tornaren a Montpeller, a reunir-se amb Jaume III, ja desposseït del regne de Mallorca i dels comtats de Rosselló i Cerdanya El 1349 acompanyà aquest a la invasió per a reprendre Mallorca, i a la batalla de Llucmajor fou nafrat i, després, portat al castell de Bellver, i més endavant al de Xàtiva, i el 1358 fou traslladat al castell Nou de Barcelona —hom digué que el feien dormir tancat dins una gàbia de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina