Resultats de la cerca
Es mostren 1127 resultats
Trinitat i Tobago 2011
Estat
En el primer any de govern de la presidenta Persad-Bissessar, les mesures per a millorar la seguretat interior van ser presents en l’agenda política Primer va ser el debat generat entorn de la iniciativa legislativa per a retornar la pena de mort, que finalment va ser rebutjada, i a mitjan any el Govern va instaurar l’estat d’emergència per lluitar contra el crim organitzat En l’àmbit econòmic, l’augment de la producció i el repunt dels preus internacionals del petroli van contribuir a estabilitzar el creixement del PIB entorn del 2% Per contra, la dependència continuada en les…
Togo 2015
Estat
El president, Faure Gnassingbé, va ser reelegit per a un tercer mandat en obtenir el 59% dels vots en les eleccions del 25 d'abril Jean-Pierre Fabre, al capdavant de la coalició Combat per l'Alternança Política 2015, va aconseguir el 35% dels vots Fabre va rebutjar el boicot impulsat per l'opositor Comitè d'Acció per la Renovació CAR, que argumentava que el president Gnassingbé no garantia la pluralitat electoral Un mes i mig després de la consulta, el president va designar primer ministre Sélom Klassou, amb l'encàrrec de negociar amb els sindicats, que havien convocat diverses vagues del…
trust
Economia
Agrupament d’empreses que comporten un poder de monopoli.
En sentit estricte, és el resultat de la unió de diverses empreses per a crear-ne una de nova holding, que passa a ésser jurídicament posseïdora de la majoria de les accions de les altres i, per tant, a tenir-ne el domini Aquesta operació, que sovint és un canvi d’accions de les empreses integrades per accions de la societat controladora, es diferencia de la fusió d’empreses en el fet que aquestes continuen funcionant com a empreses independents, sense perdre la personalitat jurídica en formar-se el trust El terme és aplicat en general a tot conjunt d’empreses que tinguin un control únic Es…
impost de consums
Història del dret
Tribut creat a l’Estat espanyol per la reforma financera d’Alejandro Mon (1845).
Reunia els diferents imposts indirectes damunt articles de primera necessitat i comestibles sabó, vi, oli, carn fresca, embotits, etc Era percebut en la forma del tradicional dret de portes en introduir les mercaderies en les poblacions el seu valor augmentava en les poblacions de major nombre d’habitants Fou molt impopular per l’alça de preus que provocà Suprimit en aparença per l’alçament progressista del 1854, fou percebut en gran part pel govern per mitjà d’altres conductes, fet que el 1856 produí revoltes populars per tot l’Estat espanyol Motí dels Consums Novament abolit el…
Arthur Cecil Pigou
Economia
Economista britànic.
Deixeble de Marshall, el succeí a Cambridge Estudiós important de l’ economia del benestar L’estudi de les causes de l’atur el portà a la publicació de Wealth and Welfare 1912 i d’aquesta obra sorgí Economics of Welfare 1920 Analitza el concepte de benestar econòmic de la comunitat i el volum i la distribució del seu dividend nacional, temàtica que considerava com el nucli central de l’economia Publicà moltes obres, bona part de les quals són desenvolupaments de la seva economia del benestar També excellí en els camps del diner i els imposts Com a qualificat representant del corrent…
Robert B. Wilson
Economia
Economista nord-americà.
Graduat per la Universitat de Harvard 1959, obtingué el màster 1961 i el doctorat 1963 per l’escola de negocis d’aquesta universitat Fou professor a la Universitat de Stanford 1964-2004, on ha desenvolupat la carrera acadèmica i actualment és professor emèrit Els seus temes de recerca són l’anàlisi de presa de decisions, els mètodes iteratius i la programació no lineal i la teoria dels jocs, que ha aplicat a polítiques industrials, especialment en l’assignació no lineal de preus en mercats com ara l’elèctric i en subhastes Els seus treballs de més impacte són l’article The Theory…
escola neoclàssica
Economia
Corrent de pensament econòmic que reformulà la doctrina clàssica partint dels supòsits del marginalisme i que inclou les diferents tendències a què posteriorment aquest enfocament ha donat lloc.
La manca de resposta de l’escola classicomarxista a determinats problemes estrictament teòrics i la consideració que els seus plantejaments eren revolucionaris en un context com l’europeu, que havia observat canvis importants en les condicions ideologicopolítiques de la segona meitat del s XIX, afavoriren l’aparició d’aquest nou corrent de pensament econòmic L’escola neoclàssica fonamentà les seves anàlisis en concepcions anhistòriques a fi d’eliminar els problemes derivats de les institucions de la propietat i de les relacions socials Hom pot trobar antecedents de la nova concepció en…
L’agricultura en temps de crisi
Pagès, sd MVP / GS L’etapa que va del 1780 al 1850 fou un període de trasbals i capgirament En una successió d’esdeveniments que no és fàcil d’encavalcar, les estructures agràries que s’havien consolidat a la darrera etapa d’expansió de l’antic règim es veieren fortament commogudes per tres desafiaments En primer lloc, es produí un cert esgotament dels factors que havien fet possible el creixement entre els anys 1720-40 i 1780-90, esdevingut en una societat encara feudal governada per un règim absolutista En segon lloc, la tendència dels preus agrícoles, l’alça dels quals havia sostingut fins…
Agronomia 2018
Agronomia
La renda del sector porcí deixa de ser excepcional La carn de porcí és el principal negoci del sector agrari català En termes econòmics, la producció de carn de porcí és el principal negoci del sector agrari català La facturació d’aquest sector representa més del 30% de la producció final agrària PFA de Catalunya Es tracta d’un sistema de producció molt obert, ja que la major part de la producció és exportada i gran part de l’aliment dels animals és importat Per tant, és una producció que depèn doblement de la conjuntura internacional Actualment, el cens de porcí a Catalunya és de gairebé 7,8…
empresa
Economia
Unitat economicojurídica que duu a terme la síntesi dels elements de la producció, per a l’obtenció de béns o de serveis destinats al canvi.
No és, doncs, un conjunt de béns, sinó un centre d’activitat i de decisió de produir La combinació dels factors de la producció és, alhora, tècnica, en el sentit de reunir els elements necessaris capitals, mà d’obra, emplaçament, patents, etc, i comercial, en el sentit de tenir en compte els preus dels elements utilitzats i les diverses magnituds de l’entorn econòmic Aquesta combinació constitueix una entitat, dotada d’una existència jurídica, com en el cas d’una societat, o bé com un agrupament de persones sense vincle d’associació entre elles, com en el cas del patró que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina