Resultats de la cerca
Es mostren 2016 resultats
Jeroni I de Westfàlia
Història
Rei de Westfàlia (1807-14).
Germà petit de Napoleó, aquest feu que es divorciés d’Elisabeth Patterson i es casés amb la princesa Caterina, filla del rei de Württemberg 1807, i el nomenà rei de Westfàlia Perdut el tron, rebé el títol de príncep de Montfort Havent tornat a França el 1848, treballà a favor del seu nebot, el futur Napoleó III Tingué dos fills Matilde i Josep Carles Pau Bonaparte, conegut també com a Jeroni o Príncep Napoleó i dit Plon-Plon Trieste 1822 — Roma 1891, que collaborà amb Napoleó III, el qual influí perquè fes costat a la política d’unificació italiana El 1876 dirigí el partit bonapartista
Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí
Cristianisme
Frare dominicà del convent de Lleida i mestre en teologia.
Havia estat conseller del príncep de Viana El 1463 era ambaixador de la generalitat de Catalunya i del Consell de Cent davant Pius II A més de dues colleccions de sermons litúrgics, que podrien ésser obra del seu germà, Bartomeu Cristòfor, hom atribueix a Joan Cristòfor un Tractat de les turbacions o revolucions de Catalunya , perdut Zurita encara l’utilitzà En ell predicava la santedat del príncep de Viana, es posava a favor del pretendent Enric IV de Castella i combatia Joan II, a l’obediència del qual deia que calia sostreure's, i fins atacar-lo amb les armes Havia estat inquisidor a…
Basili II de Moscou
Història
Gran príncep de Vladimir i de Moscou (1425-62).
Succeí el seu pare Basili I sota la tutela del seu avi Vitold, gran duc de Lituània mort el 1430 El dret a la successió li fou inútilment disputat pel seu oncle Jordi i pel fill d’aquest, Demetri Semjaka, que el féu eixorbar 1446 Aconseguí finalment d’imposar-se el 1453 S'oposà a l’acceptació del decret d’unió de les esglésies grega i romana 1439 per part del metropolita de Moscou, Isidor, el qual fou substituït i empresonat Fou el primer pas cap a la constitució d’una església nacional russa El succeí Ivan III, el Gran
Basili I de Moscou
Història
Gran príncep de Vladimir i de Moscou (1389-1425).
Succeí el seu pare Demetri del Don Tributari de l’Horda d’Or, intentà de defugir-ne la subjecció, però hagué d’acceptar-la de nou després del setge de Moscou 1408 Annexà als seus dominis el ducat de Nižnij Novgorod
Rol·ló
Història
Capitost normand, duc i príncep de Normandia (911-927).
Pirata d’origen noruec, féu incursions a Anglaterra, Frísia i la conca del Sena 890-892, on assetjà París Installat a la regió de Rouen, el 910 atacà París novament Carles III de França li hagué de cedir en feu una part de Nèustria després Normandia i la mà de la seva filla Gísela 911 Es féu cristià 912 i el 927 abdicà en el seu fill Guillem
Guillem II de Nassau-Orange

Guillem II de Nassau-Orange
© RVD
Història
Stadhouder d’Holanda (1647-50) i príncep d’Orange.
Fill i successor de Frederic Enric I de Nassau-Orange , acceptà la pau de Münster 1648 amb la monarquia hispànica, però aviat pretengué de continuar la guerra contra aquesta Intentà de declarar la guerra a Anglaterra, on Carles I , el seu sogre, havia estat destronat per Cromwell El 1650 els Estats d’Holanda se li oposaren i apellà als Estats Generals, que li concediren plens poders detingué els seus sis principals opositors i hom arribà a un acord Aquell mateix any signà una aliança ofensiva amb França, però morí sobtadament al cap d’unes quantes setmanes
Hamlet

Estàtua de Hamlet, Stratford-on-Avon
© Fototeca.cat-Corel
Tragèdia de Shakespeare, escrita el 1601 i refosa definitivament el 1606.
Partint d’un tema probablement degut a Thomas Kyd ~1580 —basat en la llegenda escandinava del príncep Amleth, més tard aparegut a la Historia Danica de Saxe Grammaticus— i de les Histoires Tragiques de Belleforest, l’autor narrà la història de Hamlet, príncep de Dinamarca, i la seva lluita enfront de l’oncle Claudius, assassí del seu pare, usurpador del tron i segon marit de la seva mare Hamlet, un dels millors personatges símbol shakespearians, representa el dubte Hom ha fet diverses òperes sobre aquest tema Mercadante Amleto , 1822, F Faccio Amleto, 1865 i A Thomas, sobre text de J…
Jofré de Castre-Pinós i d’Anglesola
Història
Castlà de Cervera i senyor de Lasquarri i Llaguarres (Ribagorça); fill de Felip (V) Galceran de Castre-Pinós.
Formà part de la comissió encarregada dels afers de la guerra contra Castella del 1444 Intervingué activament tant a les corts d’Aragó com a les de Catalunya, especialment quan hom tractà de l’alliberament del príncep de Viana 1460 La seva actitud favorable al príncep provocà l’atac a les seves possessions per part dels Rebolledo i d’altres nobles fidels a Joan II, vells enemics dels Castre Les demandes d’indemnització per a ell foren una de les qüestions que enverinaren les relacions entre Joan II i la generalitat de Catalunya en començar el conflicte lluità per la causa de la generalitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina