Resultats de la cerca

Antic dependent de la casa Tasso, el 1855 adquirí la Llibreria Espanyola, des d’on projectà setmanaris i colleccions populars, que tingueren una gran irradiació Edità els Singlots poètics de Pitarra, i obres d’Almirall, Robert, Roure, Llanas, etc Fou el creador dels periòdics El Cañón Rayado , El Tiburón , Lo Xanguet , Un Tros de Paper , Lo Noy de la Mare , La Rambla  i altres, i assolí uns grans èxits amb La Campana de Gràcia  i L’Esquella de la Torratxa D’idees republicanes, prengué part en la Revolució de Setembre, del 1868, i fou membre de la Junta Revolucionària de…

Féu estudis d’arquitectura i, posteriorment, de tipografia i pintura mural al Bauhaus, on fou professor 1925-28 Després s’establí a Berlín, on treballà com a grafista publicitari hom remarca les experiències que dugué a terme per tal d’assolir una plena integració de la fotografia en el camp de la publicitat L’any 1938 s’exilià als EUA i un cop acabada la Segona Guerra Mundial es relacionà amb l’Institute of Humanistic Studies d’Aspen Colorado del qual projectà l’edifici D’ençà del 1953 es preocupà així mateix de qüestions d’environament, de manera que ha concebut algunes obres el marble…

Estudià cant a Niça amb J De Reszke i el 1926 debutà amb el paper de Rosina El barber de Sevilla al teatre municipal de la seva ciutat natal Després del seu pas per Itàlia, el 1931 actuà per primera vegada a l’Òpera de París i d’allà es projectà internacionalment amb actuacions estellars arreu d’Europa i d’Amèrica del Sud, on es destacà en diverses interpretacions al Teatro Colón de Buenos Aires El 1937 debutà al Metropolitan de Nova York amb una interpretació de Manon que assolí un gran èxit, i reaparegué assíduament en aquest teatre fins el 1951 Es destacà en papers amb coloratura , com…

Arquitecte municipal de Girona des del 1875, també exercí com a arquitecte diocesà des del 1878 i provincial des del 1882 A la ciutat de Girona projectà, entre d’altres, la casa Llach 1878, la casa Almeda 1895 i l’església del Sagrat Cor 1897 Igualment fou destacada la seva activitat a Sant Feliu de Guíxols, on, en el període comprès entre el 1878 i el 1895, dissenyà trenta-quatre edificis particulars, un edifici social i un de religiós Hi destaca la capella del cementiri, l’habitatge d’Agustí Ribas 1881, el de Clara Jubert de Patxot 1883, el Casino La Unión 1889 i la casa de Josep Batet i…

Fou un dels principals continuadors del llenguatge arquitectònic de Brunelleschi Entre les seves obres cal esmentar l’església de Prato Madonna delle Carceri, 1485-92, primer exemple renaixentista de planta central on també són paleses fórmules d’Alberti la Villa Mèdici de Poggio a Caiano 1480-85, on aixecà un pòrtic, preludi de Palladio la sagristia de l’església del Santo Spirito a Florència 1489-92 i el Palazzo Gondi a Florència 1490-94, darrer exponent de la tradició brunelleschiana A Roma projectà el claustre de San Pietro in Vincoli i l’església de Santa Maria dell’Anima i fou nomenat…

Estudià a Roma 1758-65, becat per l’Academia de San Fernando De retorn a Madrid, el 1768 fou nomenat arquitecte d’El Escorial, on féu la Casa de los Infantes 1771, la Casita de Arriba 1773 i la Casita de Abajo 1773, aquesta per al príncep d’Astúries Carles, per al qual projectà també la Casita del Príncipe 1784 d’El Pardo Del 1785 són els primers projectes foren arrodonits definitivament el 1787 del Museo del Prado, llavors pensat per a museu d’història natural, sens dubte la seva obra més important Construí, també a Madrid, l’Academia de la Historia 1788, l’Oratorio del Caballero de Gracia…

Viatjà per Alemanya, els Països Baixos i Itàlia, on l’influïren AVignola i SSerlio principalment Al servei de Felip II, el 1563 fou nomenat ajudant de Juan Bautista de Toledo, que havia començat la construcció d' El Escorial i el qual succeí 1567 en la direcció de les obres Retocà els plans primitius modificant fonamentalment l’església i la façana principal Continuà la construcció del palau d’Aranjuez 1564, féu el projecte de la façana sud de l’alcàsser de Toledo 1571-85, projectà la catedral de Valladolid 1580, que no acabà, i féu els plans de la llotja de Sevilla 1583-97 És autor d’un…

Estudià a Barcelona Associat amb Francesc Pérez d’Olaguer, fundà 1921 l’empresa Ricart i Pérez, on fou preparat un automòbil de competició que obtingué bons èxits el 1923 Projectà els motors Rex, emprats en maquinària agrícola i industrial durant més de quaranta anys En retirar-se Pérez 1923, fundà l’empresa Ricart, que posteriorment 1928 es fusionà amb l’empresa España per fabricar cotxes en petites sèries que immediatament guanyaren curses arreu on participaren juntament amb Felip Batlló, dirigí la fàbrica d’automòbils Ricart-España El 1936 passà a la Società Alfa Romeo, a Milà, on, com a…

Amb un volum mitjà de 3000 l/s, regava 3000 ha dels termes de Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Sants El projectà Tomàs Soler i Ferrer i l’inaugurà el 1819 Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies, infanta d’Espanya, de la qual prengué el nom A més de l’ús agrícola, en els seus salts d’aigua s’installaren fins a 16 petites indústries molins fariners, serradores i un molí paperer, la majoria de les quals a l’Hospitalet L’aprofitament industrial es féu marginal a partir del 1880 per la introducció de les…

Capità de sapadors 1808, el 1811 intentà d’alliberar el castell de Montjuïc de mans dels francesos El 1825 era comandant del regiment d’infanteria de Cantàbria Perseguit pel comte d’Espanya, emigrà a França 1826, d’on tornà el 1833 Ascendí a tinent coronel 1844 i a coronel al cap de poc temps És autor de diverses publicacions tècniques, i féu els plans de Tarragona, Terrassa i Girona A Barcelona traçà els carrers de Sobradiel i de Cervantes, i la tomba del general Castaños, a l’església de la Mare de Déu de Lledó, a Valls 1819 Féu el Passeig del Cementiri, a Barcelona 1819-36, i projectà l’…