Resultats de la cerca

Començà treballant com a periodista i actor cinematogràfic, i el 1923, amb Paris qui dort , esdevingué un dels més importants cineastes francesos El seu primer període, lligat a l’avantguardisme — Entr’acte 1924, amb guió de Francis Picabia, Duchamp i Ray Le voyage imaginaire 1926, sàtira de l’onirisme—, fou seguit per una tendència al retrat boulevardier , però refinat — Un chapeau de paille d’Italie 1927 Sous les toits de Paris — Introduí després una subtil ironia social — Le million , primer film sonoritzat, que resultà revolucionari en la tècnica del nou mitjà À nous la liberté 1931 Le…

Format a la Escuela de Cinematografía de Madrid, el 1970 tornà al seu país Després del triomf de Salvador Allende  esdevingué el cronista cinematogràfic del govern d’Unidad Popular, amb documentals com La respuesta de octubre 1972 i  El primer año  1973 El 1973 filmà La batalla de Chile 1975-79, un documental de cinc hores sobre el final del govern d’Allende Ja a l’exili, fou estrenat en forma de trilogia composta de La insurreción de la burguesía 1975, El golpe de estado , 1977 i El poder popular 1979 Resident a França i amb nacionalitat xilena i espanyola, la seva trajectòria posterior…

Deixeble d’Antoni Cebrià Costa, molt aviat s’interessà per la criptogàmia Exercí un temps com a metge als Prats del Rei Anoia i aplegà una collecció considerable de criptògames Durant els primers anys de la Restauració entre 1874 i 1877 emigrà al Brasil i, després de residir breument en diversos llocs, a la primeria de 1878 s’establí, amb la seva família, a Apiaí a la serra de Paranapiacaba, al sud de l’estat de São Paulo Prosseguí, en una extensa àrea, entre els estats del Paranà i de São Paulo, amb l’estudi de les criptògames, principalment molses i líquens Mantingué…

Fundat per Torcuato Luca de Tena el 1905, substituí el setmanari homònim creat dos anys abans El 1928 en fou iniciada una altra edició a Sevilla pel fill del fundador L’orientació monàrquica del diari motivà la requisició i suspensió temporal per part del govern de la Segona República Durant la Guerra Civil de 1936-39, coexistiren l’edició de Madrid, republicana, i la de Sevilla, antirepublicana aquesta es considerà l’única genuïna i prosseguí la numeració madrilenya És un dels diaris amb més tiratge de tot l’Estat espanyol uns 338000 exemplars de mitjana diària el 1999 De…

Graduat a la Universitat d’Edimburg, visqué uns anys a Londres i a França abans de retornar a Edimburg, on ha ambientat tota la seva obra, sempre dins el gènere policíac És conegut sobretot per la sèrie de disset novelles protagonitzades per l’inspector John Rebus, que s’inicià amb Knots & Crosses 1996, si bé no assolí l’èxit fins Black and Blue 1997, premi Gold Dagger Posteriorment aparegueren, entre d’altres, The Falls 2001, Resurrection Man 2002, premi Edgar 2004   Fleshmarket Close 2004 o The Namig of the Dead 2006, i el 2007 clogué la sèrie en jubilar Rebus a Exit Music Sense deixar…

Al Conservatori de Zuric fou deixeble de músics com ara V Andreae, i més tard es traslladà a París i Berlín, on prosseguí la seva formació A la capital francesa rebé les influències d’A Roussel i A Honegger El 1932 s’installà a Basilea i pocs anys després fou nomenat director de la secció musical de Ràdio Basilea 1939 Si la seva obra, en un primer moment, fa palesa l’empremta del postromanticisme, l’estada a París feu que s’interessés, en primer lloc, per la textura instrumental i, més tard, a partir del contacte amb A Honegger, per l’arquitectura musical, amb l’ús de llenguatges…

Orfe a dotze anys, fou un estudiant brillant i aprengué els rudiments de la música de manera autodidàctica A partir del 1899 estudià al Conservatori de París, on rebé classes d’harmonia d’A Lavignac, el 1889 El 1904 prosseguí la seva formació a la Schola Cantorum de la capital francesa amb A Roussel contrapunt i V d’Indy composició, tot compaginant-la amb els estudis de filosofia a la Sorbona Fou director del cor de Saint Gervais a partir del 1909 i del cor de l’Opèra Còmica a partir del 1927 Del 1923 al 1939 exercí com a professor de contrapunt a la Schola Cantorum Tot i que ja…

Fundat el 1940, nasqué com a Grup Esportiu de l’empresa Aismalíbar S’inscriví a la competició d’Educación y Descanso tant en categoria masculina com femenina Fou campió provincial en diverses ocasions, fet que li permeté disputar el Campionat d’Espanya El 1951 s’inscriví en competicions federades com a CB Aismalíbar tot i que parallelament el GE Aismalíbar prosseguí en la competició d’Educación y Descanso L’equip federat assolí l’ascens a primera divisió catalana la temporada 1954-55 L’any següent, en el debut a la categoria, guanyà el títol Fou un dels equips fundadors de la…

Inicià els estudis d’orgue a cinc anys amb el seu pare, un pastor luterà Prosseguí la seva formació musical amb Eugen Münch, que l’introduí en el coneixement de la música de Bach Estudià teologia, filosofia i medicina a les universitats d’Estrasburg i Tübingen Perfeccionà els estudis d’orgue amb Charles Widor a París Wagner, a més de Bach, fou un dels seus ídols de joventut El 1896, a Bayreuth, establí una gran amistat amb Cosima i Sigfried Wagner, sobre els quals escriví en alguna publicació Dedicà molts anys a l’estudi de la interpretació de Bach, del qual publicà l’obra…

Fill del pintor Gilbert de Séverac, començà estudis musicals a Tolosa, al Llenguadoc, i els prosseguí al conservatori de París 1893-96 i a la Schola Cantorum 1897-1907, on fou deixeble de Blanca Selva i Isaac Albéniz Des del 1909 residí a Ceret, on, juntament amb Manolo Hugué, fou un dels principals impulsors de l’escola de Ceret La seva producció pianística és extremament refinada i subtil Les obres més notables són Le chant de la terre 1900, Cerdanya 1910-11, suite de cinc fragments sobre un mateix tema musical, En vacances 1912-21 foren estrenades per Ricard Viñes i Blanca…