Resultats de la cerca
Es mostren 792 resultats
Jacques Monod
Bioquímica
Bioquímic francès.
Investigà els mecanismes de la transmissió de la informació genètica especialment, juntament amb FJacob, el paper de la molècula de l’àcid ribonucleic en la síntesi de les proteïnes específiques del citoplasma, treballs que li valgueren el premi Nobel de medicina l’any 1965, compartit amb el mateix Jacob i amb Lwoff L’any 1970 publicà Le hasard et la nécessité , assaig sobre la filosofia natural de la biologia moderna
suc nuclear
Biologia
Massa incolora que inclou tots els components del nucli cel·lular.
És format sobretot per proteïnes particularment cisteïna A la majoria dels nuclis presenta una semblança homogènia La seva viscositat és, per terme mitjà, de 0,94 —en comparació amb la de l’aigua—, la seva elasticitat és molt gran i té una consistència més o menys gelatinosa segons l’estat fisiològic de la cèllula Pren els colorants no basòfils com l’eosina, i el seu pH és igual o superior a 7
Richard J. Roberts
Biologia
Genetista britànic.
Des del 1992 és director del New England Biolabs Independentment del britànic Philip ASharp , que arribà a les mateixes conclusions, descobrí que l’ADN dels organismes eucariotes conté fragments llargs sense informació, que són descartats a l’hora de transcriure's ARN missatger per sintetitzar les proteïnes El material no informatiu descartat s’anomena intró , i el gen actiu, exó Aquesta descoberta els valgué el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1993
pasta

Assortiment de pastes
© Corel
Alimentació
Producte obtingut per dessecació d’una massa no fermentada feta amb farina, sèmoles o semolines de blat dur o candial, i aigua (amb sal o sense) i emmotllat mecànicament segons formes molt diverses (macarrons, fideus, tallarines, raviolis, canelons, etc).
Les millors qualitats són elaborades amb sèmoles o semolines de blat dur La fabricació comprèn la preparació o dosificació de les primeres matèries, l’elaboració de la massa amb un 30% d’aigua, l’empastament, la refinació homogeneïtzació per laminatge, l’emmotllat estampament, premsatge i tallament, la dessecació encartonament o primer assecatge, revinguda o distribució uniforme de la humitat interna, i la dessecació final i l’envasament Hom en prepara de fresques amb un màxim del 20% d’aigua, que han d’ésser consumides en 24 hores, i de seques amb menys del 14% d’aigua, de llarga conservació…
Frederick Sanger

Frederick Sanger
© National Library of Medicine
Bioquímica
Bioquímic britànic.
Graduat a la Universitat de Cambridge el 1938, fou educat en l’església quàquera, i en la Segona Guerra Mundial es declarà objector de consciència bé que posteriorment evolucionà vers l’agnosticisme i li fou permès completar els estudis de doctorat, que obtingué el 1943 Tota la seva vida professional estigué centrada en l’estudi de les proteïnes, que dugué a terme fins el 1962 a la Universitat de Cambridge, i pràcticament no exercí la docència El 1954 publicà un estudi sobre l’estructura de la insulina , en el qual introduí a més la seqüenciació , un mètode d’estudi per a…
proteïna patró
Alimentació
Proteïna (o conjunt de proteïnes) de l’ou complet de gallina, que hom pren com a referència per a determinar el valor nutritiu de les altres proteïnes.
superòxid dismutasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la formació de peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada) a partir del radical superòxid segons la reacció: 2 O2 - + 2 H+→H2O2 + O2
.
Contribueix a l’eliminació de les espècies reactives de l’oxigen, que són tòxiques per a les macromolècules com els àcids nucleics i les proteïnes Hom ha descrit tres tipus de superòxid dismutasa el tipus coure-zinc-SOD, present només a les cèllules eucariotes amb algunes excepcions, el tipus manganès-SOD, present en bacteris i en extractes d’animals i plantes, i el tipus ferro-SOD, purificada a partir del bacteri Escherichia coli i de diversos organismes eucariotes
parènquima
Biologia
Botànica
Teixit vegetal constituït per cèl·lules vives, polièdriques i més o menys isodiamètriques, de parets cel·lulars primes i no lignificades, poc especialitzades, però que normalment han perdut la facultat de dividir-se.
Deriva generalment de meristemes primaris És el teixit més abundant en els òrgans vegetals, i per aquesta raó hom el qualifica de fonamental Els parènquimes tenen funcions molt diverses, però principalment assimiladores parènquima assimilador o clorènquima i emmagatzemadores de materials de reserva parènquimes reservants , com ara midó, proteïnes, olis, sucres i fins i tot aigua parènquima aqüífer o hidrènquima També hi ha un parènquima aerífer o aerènquima , que presenta grans espais intercellulars i facilita l’oxigenació
xampinyó
Conreu de xampinyons
© Fototeca.cat
Micologia
Alimentació
Bolet de la família de les agaricàcies, de 5 a 10 cm d’alt, de capell carnós, bombat, blanquinós, amb làmines primerament rosades i finalment d’un bru fosc, i de cama curta, amb un anell membranós.
Fa una olor agradable i característica És gairebé l’únic bolet cultivable Hom el conrea en caves, sobre fems La composició dels xampinyons per cada 100 g és de 4 g de proteïnes, 0,15-0,25 g de lípids i 2,8-3,3 g de glúcids 0,8-1 de fibra, i produeixen 26 calories Contenen vitamines i minerals Hom els consumeix frescs, secs o en conserva, generalment per a acompanyar ous, peix, pollastre, carn, etc
seroalbúmina
Bioquímica
Albúmina del sèrum de la sang.
N'és la fracció més important equival al 65% de la xifra total de proteïnes És una proteïna globular que funciona com a transportadora La seroalbúmina humana consta d’una sola cadena amb uns 550 aminoàcids i té un pes molecular aproximat de 68 500 És sintetitzada per la cèllula hepàtica i serveix com a vehicle de nombroses substàncies autògenes bilirubina, calci, àcids biliars, àcid úric, vitamines C, P, K, adenosina, etc i de substàncies exògenes medicacions
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina