Resultats de la cerca

Aviat destacà en les proves combinades i es proclamà campió d’Espanya juvenil i júnior de decatló 1997, 1998 El 1998 militava a les files del Grup Esportiu i Excursionista Gironí GEiEG i s’entrenava a les ordres de Josep Lluís Lucero En categoria absoluta aconseguí dos títols catalans de decatló 1999, 2000 El 2001 deixà les proves combinades i se centrà en el salt de llargada Aleshores passà a entrenar-se al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, primer amb Roberto Cabrejas i posteriorment amb Antoni Corgos En llargada aconseguí tres títols catalans a l’aire lliure 2004, 2005, 2007 i un en…

Especialitzada en proves de llarga distància en aigües obertes, s’inicià al Club Natació Torelló Fou campiona absoluta de Catalunya de 800 m lliure 2001 El 2003 passà al Club Natació Sant Andreu i es proclamà subcampiona d’Espanya dels 25 km El mateix any participà amb la selecció estatal en el Campionat d’Europa júnior 5 km, la Copa LEN 10 km i els Campionats del Món de Barcelona, on nedà els 25 km El 2005 guanyà la Travessia de Platja d’Aro Retornà al CN Torelló, passà a competir en piscina i, ja en categoria màster de més de 25 anys, fou campiona d’Espanya de 200, 400 i 800 m lliure i de…

Competí representant el Club Natació Barcelona Recordista estatal i de Catalunya en la prova de 2000 m obstacles 1986, amb un temps de 524,18 min També fou recordista de Catalunya a l’aire lliure en relleus 4 × 1500 m 1981, amb una marca de 1551,4 min Es proclamà campió estatal 1985 i de Catalunya 1992 en la prova de 3000 m obstacles Fou subcampió de Catalunya en cros 1986 i assolí la tercera posició en les proves de 10000 m 1993, 10 km en ruta 1994 i mitja marató 1995 Fou dues vegades interna-cional i participà en els Campionats d’Europa disputant la prova dels 3000 m obstacles 1986…

Membre del Club Patí Delta Prat, en categories inferiors pujà al podi de diversos campionats autonòmics i estatals Representà la selecció espanyola en Campionats Europeus i del Món 1999-2008, i formà part de la selecció catalana en els trofeus internacionals de l’Argentina 2007, Panamà 2007, Cuba i Colòmbia 2008 En categoria absoluta guanyà dues medalles de plata 2004 i dues de bronze 2004, 2007 en proves de mitjana distància dels Campionats d’Espanya de modalitat circuit, així com una medalla de plata 2006 i tres de bronze 2005, 2006 en les proves de 3000 m relleus, 300 m contrarellotge,…

Es formà al Club Natació Tàrraco Durant la seva trajectòria 1999-2009, aconseguí vint-i-un títols de campió de Catalunya i catorze d’Espanya en diferents proves individuals Guanyà dues medalles d’or 2005, 2007 en la prova de rescat amb tub, una medalla de bronze 2007 en els 100 m remolc de maniquí amb aletes dels Campionats d’Europa, i les medalles de plata 2006 i de bronze 2004 de rescat amb tub, i de bronze 2008 en 4 × 25 m remolc de maniquí dels Campionats del Món En aquesta darrera prova fou segon als World Games 2005 i establí un nou rècord mundial També establí dotze rècords de…

Especialista en proves de mig fons, fons i estils, s’inicià a l’Associació Esportiva Trinitat Vella Becat al CAR de Sant Cugat per la Federació Catalana, competí pel Club Natació l’Hospitalet, el Club Natació Sabadell i el Club Natació Sant Andreu En la dècada dels noranta es proclamà campió de Catalunya en diverses proves, tant en l’àmbit individual com en el de relleus i de clubs En l’àmbit estatal fou campió en 400, 1 500 i 5 000 m lliure, 400 m estils i, en proves de relleus, amb el CN Sabadell i el CN Sant Andreu El 1999, baté les plusmarques espanyoles de 800 i 1 500 m lliure, i es…

Esquemàticament, la diagnosi etiològica es pot obtenir identificant directament l’agent infecciós o el paràsit de l’home responsable del trastorn amb una sèrie de proves complementàries que constitueixen l’anomenada diagnosi microbiològica directa, o bé a partir de la resposta immunitària de l’organisme infectat, la qual cosa s’anomena diagnosi microbiològica indirecta Per a realitzar la diagnosi etiològica, cal obtenir prèviament una mostra de líquids, secrecions o teixits infectats com ara sang, orina, secrecions respiratòries, líquid cefalorraquidi, secrecions genitals o secrecions de…

Els practicants van equipats amb escanfandre autònom, monoaleta i boia de superfície Les proves individuals poden ser sense referències o M , amb referències o 5 punts i en estel També hi ha la prova per equips, la qual té una variant coneguda com prova Monk S’originà a la Unió Soviètica durant la dècada de 1950 Poc després s’estengué per Europa central Les primeres competicions s’organitzaren al llac Maggiore d’Itàlia 1961 i al llac Wörthersee d’Àustria 1962 La primera competició internacional es disputà a Crimea l’any 1965 i hi participaren submarinistes de l’URSS, Bulgària,…

Segons el tipus de discapacitat, es diferencien tres especialitats de ciclisme adaptat En totes tres es pot competir en velòdroms, a la muntanya o a la carretera, individualment o per equips, tant en categoria masculina com femenina Les persones amb discapacitats motrius, paràlisi cerebral, discapacitat visual o ceguesa poden practicar l’anomenat ciclisme paralímpic Utilitzen bicicletes adaptades a cada tipus de discapacitat, com tricicles, tàndems o bicicletes de mà handcycle o handbike El reglament de competició és el mateix que l’establert per la Federació Internacional Amateur de Ciclisme…

La distància recorreguda varia en funció de la prova Aquestes s’agrupen en diferents calendaris o circuits de competició, com la Challenge Catalana 1991, el Circuit de Llarga Distància 1997, que aplega proves amb recorreguts d’uns 150 km, i el Ciclopirineus 1998, que inclou marxes que transcorren per les muntanyes pirinenques Entre el 1979 i el 1981 es crearen les primeres marxes modernes, la Terra de Comtes, creada pel Club Ciclista Ripoll, la Ruta Pirinenca de les Tres Nacions, organitzada pel Club Poliesportiu Puigcerdà, i les Rutes del Montseny, a càrrec del Club Ciclista Granollers…