Resultats de la cerca

Dirigida per Antoni Aran Horts, seguí l’ideari regeneracionista de l’època, fomentava la pràctica de l’esport per al millorament de la raça Tractava tots els esports, des dels campionats estatals fins a les curses d’esport populars de Barcelona i rodalia Figuren entre els redactors Rossend Calvet, Eduard Feliu, Rastraps i Stterling La part gràfica tingué la participació del dibuixant Mallol De periodicitat setmanal, sortia els dilluns i l’endemà d’algun esdeveniment especial Se’n publicaren pocs números

La part septentrional, semidesèrtica, pertanyent a la Mongòlia Interior, és la terra dels ordos , pastors nòmades de raça mongòlica que donaren nom a la totalitat del país llur cultura remunta al s VIII aC Entre les peces artístiques trobades cal esmentar els mànecs de punyal amb caps d’animal, les figures animals de bronze, les plaques calades amb escenes de lluites de feres i els grups humans amb motius eròtics És possible de considerar l’art dels ordos com una mena de pont entre el grafisme xinès i la cultura de Tagar

Juntament amb les illes Andaman, forma el territori d’Andaman i Nicobar Són la continuació de la serralada birmana El clima és calorós, i són cobertes de bosc i de sabana La població és molt barrejada hi resten pocs aborígens de raça paleomongòlida, de llengua del grup monkhmer Els habitants es concentren a Great Nicobar, l’illa menys muntanyosa, i han desenvolupat un important comerç entre illes Els recursos principals, base de l’alimentació, són la pesca i els conreus d’arròs i de cocoters aquests últims abasten el comerç exterior

Manus, és l’illa més gran i té com a principal centre de poblament Lorengau Els habitants són de raça melanèsia i es dediquen a la pesca, a la plantació del coco, a la talla de la fusta, a l’horticultura i a l’exportació de la copra Descobertes per Le Maire i per Willem Schouten el 1616, foren ocupades successivament pels alemanys, pels japonesos i pels nord-americans entre el 1885 i el 1944 El 1945 foren reintegrades a la confederació australiana i actualment formen part del Territori de Nova Guinea de fideïcomís australià

Hom l’assaja sobre animals de laboratori, operant amb lots nombrosos de més d’una espècie El paràmetre més emprat per a qualificar-la és la dosi letal 50 DL50 quantitat en milligrams d’un tòxic per quilo d’animal necessària per a matar el 50% d’un lot d’experimentació Cal tenir en compte els factors que la modifiquen relatius al subjecte raça, sexe, pes, edat, susceptibilitat individual, estats fisiològics o patològics i a les condicions d’administració via d’entrada, vehicle, concentració, velocitat d’administració, habituació per reiteració, etc

Un gos de raça dog argentí ataca i dóna mort a un nen al municipi mallorquí de Santa Margalida Durant els dies següents, la repetició de fets similars a altres punts de l’Estat espanyol crea una alarma social al voltant de la perillositat d’algunes races de gossos, com el pit-bull , l’ straffordshire terrier , el dòberman o el dog argentí El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya anuncia una revisió en la normativa sobre animals domèstics per a exigir mesures de seguretat als propietaris de gossos considerats perillosos

Els àzeris són de raça orientàlida La forma de vida tradicional és basada en l’agricultura i en la ramaderia transhumant Parlen una llengua del grup turquès i són de religió musulmana, majoritàriament de la branca xiïta Viuen principalment als estats de l’Azerbaidjan, on a la meitat dels anys noranta constituïen el 83% de la població uns 6 milions, i a l’Iran, on representen el 24% de la població i són la minoria més nombrosa uns 13,5 milions Hi ha també comunitats d’àzeris a Geòrgia, Rússia Daguestan, l’Iraq i Armènia

Llicenciat en filosofia i lletres, amplià estudis a Nàpols, on investigà la influència medieval catalanoaragonesa Professor d’institut, participà en la fundació del Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València Secretari de la Joventut Valencianista Republicana 1915 fundador del partit radical socialista a València S’exilià a França el 1939 Publicà les narracions Raça vençuda 1915 i Nits d’hivern 1919 i els volums poètics Les jornades 1920, amb pròleg de JM Lopez-Picó, Esberles del cor 1914 i Hortolans 1967 Escriví les comèdies Lo que ningú sabia i Pantomima

De raça negra, estudià dansa a Filadèlfia debutà a París el 1925, incorporada a la Revue Negro Assolí un gran èxit i es convertí immediatament en l’ídol de París, i figurà com a vedet del Folies-Bergère i del Casino de París en les revistes més fastuoses Del 1927 al 1954 interpretà diversos films, el més famós dels quals és Zou-Zou 1934, de Marc Alegret Destinà els ingressos econòmics del seu treball a pagar les despeses de l’adopció de diverses criatures, de tots els països i de totes les races

Esclau de raça negra llibert, participà en les revoltes dels negres dominicans, lluità contra els francesos i collaborà amb Jean-Jacques Dessalines A la mort d’aquest es proclamà president d’Haití del Nord 1807 i rei el 1811 Influït per les teories del despotisme illustrat, intentà desenvolupar l’economia del país i obligà els pagesos a treballar sota disciplina militar en obres de l’estat Revoltada la població, Enric se suïcidà La seva figura ha estat tema en la literatura llatinoamericana El siglo de las luces , de Carpentier