Resultats de la cerca

Deixeble a Viena de WSchenner piano, RFuchs teoria i FKrenn composició, hi residí del 1875 al 1884 Durant aquest període compongué una gran quantitat de lieder , el Quartet de cordes en re menor 1878-84, el poema simfònic Penthesilea 1883-85, etc Del 1884 al 1887 fou crític musical del Wiener Sakonblatt A Brixlegg escriví el Spanisches Liederbuch i la primera part de l' Italienisches Liederbuch Després d’haver compost l’òpera Corregidor 1895, quan treballava en el primer acte de l’òpera Manuel Venegas , començà a sentir els primers símptomes d’una paràlisi progressiva que l’…

Encara que en un sentit estricte l’interval de quinta disminuïda no és exactament un tríton ja que consta de dos tons i dos semitons, hi ha contextos en què pot ésser anomenat també així, per exemple en una obra basada en un sistema tonal diferent del de la tonalitat tradicional Harmònicament, el tríton és una dissonància i, pel que fa a la melodia, és un interval d’un gran potencial de tensió En el sistema tonal, la distància de tríton per exemple, de do major a fa♯ major és la més gran possible entre dues tonalitats i és una relació molt poc freqüent en obres anteriors al començament del…

Estudià música a Varsòvia i el 1959 debutà a Bytom en el paper d’Edgardo Lucia di Lammermoor Romangué en el teatre d’aquesta ciutat fins el 1963 i l’any següent fou contractat a l’Òpera de Varsòvia Posteriorment actuà a Hamburg i Berlín El 1968 debutà al Festival de Glyndebourne i més tard ho feu als teatres d’òpera de Chicago i San Francisco El 1973 protagonitzà Idomeneo, re di Creta WA Mozart al Festival de Salzburg i el 1974 es presentà a l’Òpera de París amb Les vêpres siciliennes G Verdi El 1975 cantà les funcions de celebració del centenari d’ El ratpenat J Strauss a l’…

Vida Començà els estudis musicals al seu poble natal i els continuà el 1766 a Torí amb A Celoniat i G Pugnani, dels quals aprengué a tocar el violí anteposant els elements expressius al virtuosisme El 1775 entrà com a violinista a la capella reial dels Savoia, i el 1780 inicià una sèrie de concerts per tot Europa amb G Pugnani, que acabaren al Concert Spirituel de París dos anys més tard Arran de l’èxit que assolí en aquesta ciutat com a violinista i compositor, Viotti decidí quedar-s’hi Treballà a la cort imperial i fins i tot arribà a obrir un teatre propi el 1789 Théâtre de Monsieur, però…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Molt usat a Europa des del final del segle XVI, especialment per a l’acompanyament, forma part de la família dels llaüts renaixentistes llaüt Generalment està encordat amb sis ordres dobles ordre —en alguns instruments, ordres senzills— que passen per sobre del diapasó i s’afinen des del claviller més proper a la caixa de l’instrument Vuit cordes més llargues, externes al diapasó, queden situades en el mateix pla, però es fixen a l’altre claviller, situat a l’extrem del mànec Totes les cordes…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec És un llaüt , de mànec llarg -uns 130 cm- i ample, amb dos clavillers un per a les cordes normals i un altre, més separat de la caixa de ressonància, per a sis o vuit cordes suplementàries -més greus- que, o bé ressonen per simpatia, o són tocades a l’aire no poden ser trepitjades perquè el mànec, massa estret, no està pensat per a permetre-ho El claviller principal forma sovint un angle d’entre 45 i 60 graus amb el suplementari, que segueix recte i adossat al diapasó Les cordes solen ser de tripa…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural amb broquet El so és generat per la vibració dels llavis recollida per un broquet d’ivori, d’os o de fusta que generalment pot separar-se del cos de l’instrument Depenent de la seva tessitura pot fer entre 40 i 120 cm de llargada En els instruments més aguts és recte o lleugerament corbat Els instruments més greus tenen forma sinuosa Tots ells solen ser de perfil hexagonal, de vegades octogonal, i sense pavelló La llargària de la columna d’aire a l’interior del tub és modificada amb forats, generalment set, un per…

Es llicencià en dret i criminologia, i els anys cinquanta, sota pseudònims diversos, publicà novelles de gènere westerns , terror, etc L’any 1967 publicà El cazador , la seva primera novella ja en un estil propi, en la qual posa de manifest una acusada inclinació per la paràbola, el grotesc i les situacions absurdes, motiu pel qual sovint hom n’ha indicat la influència de Kafka A banda de la novella esmentada, és autor també de Ceguera al azul 1969, El unicornio 1971, Los enemigos 1974, El castillo de la carta cifrada 1979, Amado monstruo 1984, Historias mínimas 1988, El cazador de leones…

Desconeguda fins fa poc temps, deu el nom a la seva forma esfèrica, amb dotze pentàgons i vint hexàgons, com una pilota de futbol D’estabilitat prevista teòricament, ha estat sintetitzada en el laboratori seguint les propostes de HW Kroto, de la Universitat de Sussex, i RF Curl i RE Smalley, de la Universitat de Rice El procediment es basa en la vaporització de grafit amb un feix de raigs làser en presència d’heli La síntesi del futbolè i de molècules semblants ha obert unes grans expectatives, ja que poden presentar propietats molt interessants Així, podrien servir de “molècula…

Estudià al Conservatori de París amb Paul Taffanel, Adolphe Hennebains i Philippe Gaubert El 1908 debutà amb l’Orquestra Pasdeloup Del 1913 al 1938 fou solista de l’orquestra de l’Òpera Còmica El 1933 fundà el famós Trio Moyse, amb el seu fill Louis, pianista, i la seva nora Blanche, violinista El trio feu gires per Europa, els Estats Units i l’Amèrica del Sud Del 1932 al 1949 fou professor de flauta al Conservatori de París Es traslladà als Estats Units, on el 1952 fou un dels fundadors de la Marlboro School of Music i del Marlboro Festival Autor de molts enregistraments, en destaquen el…