Resultats de la cerca
Es mostren 729 resultats
teisme
Filosofia
Religió
Doctrina que afirma l’existència d’un Déu personal creador i provident.
Oposat a l'ateisme, es diferencia així mateix del deisme, per tal com aquest fonamenta la creença en el diví en el sentiment i la vivència personals —bases corresponents de la religió i la moral— i exclou de la divinitat la tasca de govern del món creat i rebutja així tant la providència com la revelació divines Però el teisme es diferencia també del panteisme, per tal com aquest suposa una despersonalització de Déu, inversa de la que és pròpia de l’ateisme que redueix el diví a la natura, en reduir la natura al diví És per això que el teisme dels dos darrers segles ha combatut preferentment…
Louis Gabriel Ambroise Bonald
Història
Vescomte de Bonald.
Escriptor i polític francès Exiliat durant la Revolució, retornà sota el Directori i esdevingué membre del Consell d’Instrucció Pública 1814, diputat per l’Avairon 1815-22 i ministre d’estat 1822 Fou membre de l’Académie Française 1816 i par de França 1823, títol que renuncià arran de la revolució del 1830 Capdavanter del pensament contrarevolucionari, del legitimisme i del tradicionalisme filosòfic, afirmà que la font de tot coneixement és la revelació, que la monarquia és de dret natural i, tot justificant l’esclavatge i l’antisemitisme, rebutjà els postulats racionalistes del…
Sándor Márai
Literatura
Escriptor hongarès.
En 1919-28 visqué a Alemanya i a França Havent retornat a Hongria, aconseguí gran popularitat amb la seva prosa estilísticament treballada, influïda per Freud i per Thomas Mann Criticà el feixisme des d’un punt de vista burgès i aristocratitzant El 1948 s’exilià Des d’aleshores alternà estades a Itàlia i als EUA Amb els seus diaris Napló , 1958 i 1968 i com a publicista rebutjà categòricament l’Hongria socialista, però la seva obra expressà alhora el turment creixent del desarrelament De la seva obra cal destacar Egy polgár vallomásai ‘Les confessions d’un burgès’, memòries,…
Sonia Gandhi
Política
Política índia d’origen italià, de soltera Sonia Maino.
Vídua de l’antic primer ministre de l’Índia, Rajiv Gandhi, jove d’Indira Gandhi i neta política del primer cap de govern, Jawāharlāl Nehru Estudià a la Universitat de Cambridge, on conegué Rajiv Gandhi Quan aquest fou assassinat el 1991, molts veieren en Sonia Gandhi la successora natural de la dinastia Nehru-Gandhi i li oferiren el lideratge del Partit del Congrés Nacional Indi Inicialment rebutjà entrar en el món de la política, però finalment, al març del 1998, fou escollida presidenta del Partit del Congrés Nacional Indi, càrrec pel qual fou reelegida al novembre del 2000 Al…
Antoni Edo Mosquera
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i cartellista.
Format a l’escola de Sant Carles, els anys de la Segona República fou membre destacat de la Federació Universitària Escolar Durant la guerra de 1936-39 collaborà amb el Taller d’Arts Plàstiques de l’Aliança d’Intellectuals Antifeixistes, i féu diversos cartells propagandístics a favor de la República que assoliren molt de ressò En finalitzar la guerra, rebutjà exiliar-se, però el fet de viure sota la dictadura franquista l’obligà a traçar una nova trajectòria professional com a dibuixant d’historietes infantils per a l’Editorial Valenciana, amb la qual treballà fins el 1984, data…
moviment gai
Sociologia
Nom donat al conjunt d’organitzacions d’homosexuals que reivindiquen la igualtat de drets per a les persones amb aquesta orientació sexual.
Els seus objectius principals són l’eliminació de discriminacions tant de tipus legal com social, l’afirmació de la legitimitat i la dignitat de la condició homosexual i, de vegades, la pràctica deliberada d’un estil de vida diferent del statu quo Els anys vuitanta afegí la prevenció de la sida a les seves activitats Hom pot trobar precedents del moviment gai en el Comitè Cientificohumanitari, organització creada el 1897 pel metge alemany Magnus Hirschfield, el qual rebutjà considerar l’homosexualitat com una malaltia i impulsà, així mateix, la reforma de la legislació Més…
Joan Gelida
Literatura catalana
Humanista.
Estudià a València i es doctorà en arts a París 1524, on fou professor de filosofia i formà part del collegi renovador del cardenal Lemoine el 1547 fou nomenat rector del collegi de Guiena a Bordeus Publicà De quinque uniuersalibus París 1527, obra metodològicament tradicional, però aviat s’integrà en els corrents renovadors Esdevingué suspecte d’heretgia i es vinculà al nucli erasmista de valencians emigrats a París, com Pere Joan Oliver i Joan Martí Població Fruit de la posició sòlida que assolí en els nuclis intellectuals més oberts de la capital francesa, rebutjà el…
Miquel Àngel Colomar i Moyà
Literatura catalana
Poeta, narrador, crític literari i periodista.
Publicà poemes i crítiques d’art i de literatura a la premsa Fou redactor d’“El Día” i collaborà a “Baleares”, “La Nostra Terra”, “Brisas”, “Crónica”, “Estampa”, “La Esfera” i “Les Nouvelles Littéraires” Atret primer per l’Escola Mallorquina, als anys vint defensà la introducció de l’avantguardisme a les Illes En poesia rebutjà l’estètica modernista i cercà una expressió sintètica basada en la imatge i la suggestió Produí sobretot en castellà, però també escriví en català gràcies a la influència de Bartomeu Rosselló-Pòrcel A la postguerra collaborà amb pseudònims a “Hoja del…
Eamon De Valera
Història
Política
Polític irlandès d’ascendència espanyola.
Com a president del Sinn Fein 1917-26 i president de la clandestina Irish Republic, tingué una destacadíssima participació en les lluites per a l’alliberament d’Irlanda Per la seva participació en la revolta del 1916 fou condemnat a la pena de mort, que li fou commutada pel fet d’ésser ciutadà nord-americà Rebutjà l’acord que creava l’Estat Lliure d’Irlanda 1921 i, comandant els elements més radicals del Sinn Fein, exigí la total independència per a tota l’illa i boicotejà el parlament irlandès El 1926 abandonà aquesta actitud i organitzà un nou partit, el Fianna Fáil, del qual…
Massimiliano Fuksas
Arquitectura
Arquitecte italià.
Collabora habitualment amb l’arquitecta Anna Maria Sacconi La seva actitud irònica en el context europeu dóna com a resultat una obra que rebutja la monumentalitat, en la qual predomina la disgregació formal i el tractament cromàtic i textural divers Aquests trets destaquen en els diversos cementiris que ha realitzat, com el de Civitá Castellana, a Itàlia 1985-92, allegoria del viatge en tren el projecte de torre a Herouville 1987, que és la superposició literal dels projectes de Jean Nouvel, Otto Steidle, William Alsop i el seu propi la mediateca construïda a Rezé-les-Nantes 1987-91 i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina