Resultats de la cerca
Es mostren 1011 resultats
Kaliningrad
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
És situada a ambdues ribes del Pregol’a, a la seva desembocadura, al golf de Kaliningrad Important nucli industrial construcció de vagons, reparacions navals, equips per a la indústria pesquera, indústria de la cellulosa i del paper i de transports El seu port mai no es glaça La ciutat, pràcticament nova durant la Segona Guerra Mundial fou destruïda quasi totalment, té universitat, escola naval i institut per a la pesca i l’oceanografia, a més d’altres centres culturals Fundada el 1255 per l’Orde Teutònic, el 1457 esdevingué residència del seu cap i el 1525 capital del nou ducat de Prússia…
Ernest Mallafré Planella

Ernest Mallafré Planella
ARXIU J. CERDÀ
Escalada
Esquí
Escalador i esquiador.
Fou membre fundador i primer president del Grup Especial d’Escalada del Club Excursionista de Gràcia, i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a escalador, pujà a la Bola de la Partió 1940, el Gerro 1941, el Rave 1941 i la Nina 1942, del massís de Montserrat Fou el primer a escalar la punta més alta del Mallo Firé, anomenada punta Mallafré, del Mallo Riglos 1942, a Osca Com a esquiador, guanyà el Campionat de Catalunya d’esquí per equips 1946 Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1946 Fou autor del manual Escalada 1948 El 1975 s’inaugurà el refugi…
Penya Excursionista Guimerà
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fou fundada el 1927 amb el nom de Penya Esportiva Guimerà sota la presidència de Josep Bosch Cruset Les seves activitats inicials foren el bàsquet i la natació Més tard adoptà la denominació d’excursionista, ja que impulsà excursions Després de la Guerra Civil Espanyola, les activitats no es reprengueren fins el 1941 A partir del 1949 s’edità un butlletí, i durant els anys cinquanta incrementà la massa social gràcies a la creació de grups culturals que feien teatre, fomentaven les acampades i practicaven esports com el futbol o el voleibol Disposà d’una caseta a la platja de Montgat i d’una…
Joan Alfons d’Aragó i de Borja
Història
Comte de Ribagorça ja en vida del seu pare, Martí d’Aragó, duc de Vilafermosa.
El 1569 es casà amb Luisa de Cabrera, filla del marquès de Villena, a la qual ell mateix sentencià a mort dos anys més tard 1571, acusada d’adulteri, sentència que fou executada Fugint de les autoritats judicials i de la venjança del seu cunyat, Diego Fernández de Cabrera i Bobadilla, comte de Chinchón, intentà de buscar refugi prop del duc de Ferrara, però, en travessar el Milanesat, fou empresonat i portat a Castella Fou tancat a la fortalesa de Torrejón de Velasco, prop de Madrid, i degollat a la plaça del poble per ordre de Felip II L’enemistat entre el comte de Chinchón,…
Joan Calví
Música
Teòleg i reformador protestant francès.
El seu nom original era Jean Cauvin, que ell llatinitzà en Calvinus Estudià filosofia a la Universitat de París, es llicencià en dret a la de Bourges i es doctorà a Orleans Durant els seus anys de formació entrà en contacte amb diversos teòlegs reformadors Les seves conviccions reformistes el forçaren a buscar refugi a Basilea el 1535 En aquesta ciutat suïssa ultimà i publicà la primera edició del seu influent tractat Christianæ religionis institutio 1536 Un cop establert a Ginebra, el 1537 començà a collaborar amb el reformador Guillaume Farel en l’organització d’una nova…
castell Sant’Angelo

Vista del castell Sant’Angelo
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Castell
Fortificació situada a l’esquerra del Tíber, dins la ciutat de Roma, davant el pont homònim i prop del Vaticà.
Fou construït 135-139 com a Hadrianaeum o Mausoleu d’Adrià i la família imperial fins a Septimi Sever Anomenat també Mole Adriana per les seves dimensions, ja amb Aurelià 271 esdevingué fortificació, atesa la seva situació estratègica, que controlava els accessos tant del Vaticà com de Roma a través del pont que durant segles fou l’únic de la ciutat Canvià sovint de posseïdors, sobretot durant l’edat mitjana, però mantingué sempre la funció de defensa i refugi hom construí un pas elevat, a manera d’aqüeducte, que el comunicava directament amb el Vaticà, i també de…
Pierre
Cristianisme
Sacerdot francès.
De nom Henri Grouès, era el cinquè de vuit fills Abans de rebre l’ordenació sacerdotal, l’any 1938, ingressà en l’orde dels caputxins, però més tard abandonà la vida religiosa per motius de salut El 1942, essent vicari de la catedral de Grenoble, acollí jueus que buscaven refugi Del 1945 al 1951 fou diputat al parlament francès Abandonà aquesta activitat per tirar endavant un projecte que ajudés els pobres a trobar un mitjà de vida que els evités la caritat i la vida al carrer Així nasqué a França, l’any 1949, la comunitat de drapaires d’Emmaús, dedicada a la recollida…
Montsegur
Castell
Ciutadella sagrada que es dreça al damunt d’un pujol escarpat i rocallós, al País de Foix (Occitània), actual departament francès de l’Arièja.
Símbol de les llibertats occitanes, fou un dels darrers bastions de la resistència albigesa contra l’Església romana i els exèrcits invasors de França Fortalesa inexpugnable, propietat d'Esclarmunda de Foix pel fet d’haver-se constituït refugi dels albigesos que participaren en la matança dels inquisidors eclesiàstics a Avinyonet, el 1243, fou assetjada el mateix any Els seus habitants suportaren un setge despietat que durà més de nou mesos Finalment, després de retre's, es lliuraren al martiri la mateixa nit en què fou abandonat el castell 16 de març de 1244, una pira gegantina consumí els…
pla de Beret

Estació d’esquí de Baqueira Beret
© Fototeca.cat
Gran pla, a 1 860 m d’altitud, a la capçalera de la Noguera Pallaresa, dins el municipi de Salardú, propietat dels pobles de Salardú, Tredòs, Gessa, Unya i Bagergue.
Té 4 km de longitud des de l’ull de la Garona a la cabana dels Gavatxos i és cobert de prats naturals, els més extensos de la Vall d’Aran Els prats s’eleven en molts indrets fins als cims de les muntanyes que formen, a l’est, l’anomenat massís de Beret tuc de Saumet, tuc de Baciver, cap de Varimanya Hi acudeixen a pasturar uns 40 000 caps de bestiar, propi i foraster, en gran part boví i cavallí, a més del transhumant que es dirigeix a Montgarri i a Varimanya És travessat per una carretera forestal que des de Salardú i Bagergue es dirigeix a Montgarri i a Esterri d’Àneu A més de…
Guerra Civil
Història
Període de discòrdies entre Cèsar i Pompeu que s’iniciaren l’any 50 aC en travessar el primer els límits establerts (Rubicó).
Pompeu fugí a Roma, i Cèsar, després d’haver-se apoderat d’Itàlia, es dirigí a Massília i a la Hispània Citerior per atacar els pompeians concentrats a Ilerda Després d’obtenir una victòria incruenta, continuà el setge de Massília fins que aconseguí la rendició Sotmeté Varró, que s’havia revoltat a la Hispània Ulterior, i a Grècia combé el seu enemic La batalla decisiva tingué lloc a Farsàlia 48 aC Pompeu, derrotat, hagué de cercar refugi a Egipte, on morí assassinat Cèsar passà també a Egipte i intervingué en les disputes dinàstiques Amb tot, encara hagué de lluitar en diverses…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina