Resultats de la cerca
Es mostren 2520 resultats
Ai
Història
Duc (494-465 aC) del petit estat de Lu, al servei del qual entrà Confuci de retorn dels seus anys d’exili.
És citat a la literatura xinesa com a exemple de mal governant
Metel
Història
Branca il·lustre de la gens Cecília, d’origen plebeu, que ocupà un lloc important en la història de la Roma republicana.
Els seus membres més destacats foren Luci Cecili Metel — 221 aC, cap militar i polític romà, cònsol el 251 i el 247, cap de la cavalleria, pontífex màxim des del 243 fins a la mort, dictador el 224 Quint Cecili Metel , dit el Macedoni — 105 aC, pretor el 148, que sotmeté la Macedònia, la convertí en província romana i desfeu els exèrcits de la Lliga Aquea, fou cònsol el 143 i procònsol de la Hispània Citerior, per tal de combatre la rebellió celtibèrica 142 El seu fill, Quint Cecili Metel Baleàric , magistrat romà, fou nomenat cònsol el 132 aC Sotmeté les Balears, que eren un niu de pirates…
Clotilde Cerdà i Bosch
Música
Arpista catalana, filla de l’urbanista Ildefons Cerdà.
Inicià els seus estudis a Barcelona i, després de passar per París, els conclogué a Viena El 1873 actuà a la capital austríaca en un rèquiem celebrat en homenatge a Cervantes, al qual assistí Isabel II D’aquí prengué el cognom artístic de Cervantes, completat amb el nom Esmeralda, amb el qual l’anomenà Victor Hugo Actuà a Londres davant de la reina Victòria i, de retorn a Barcelona, rebé un homenatge pels seus èxits Fou nomenada arpista de la Reial Cambra a Lisboa, i actuà davant Eugenia de Montijo Després començà una gran gira per Amèrica, que la portà al Brasil, l’Argentina, l’…
pau de Viena
Història
Tractat de pau signat entre Felip V d'Espanya i l’emperador Carles VI, el 30 d’abril de 1725, i completat per pactes secundaris, dies més tard.
El tractat posava fi a l’enemistat entre els dos monarques i solucionava les qüestions suscitades per la guerra de Successió , tals com la renúncia definitiva de Felip V als territoris de Flandes i a les illes de Sardenya i Sicília, la de Carles VI a qualsevol pretensió damunt els regnes hispànics, l’amnistia respectiva atorgada als súbdits que haguessin militat en el bàndol contrari, la restitució dels béns confiscats per aquest motiu i el mutu reconeixement de títols, honors i graus militars conferits durant la guerra Aquestes condicions tingueren una especial importància per als Països…
La Flama del Canigó recorda els presos polítics i els polítics exiliats
Com cada any, la Flama del Canigó s'encén arreu dels Països Catalans Aquest any, però, està centrada en la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats i per aquest motiu s'encén també a Brusselles, Hamburg, Edimburg i Ginebra Durant l'acte es llegeix un escrit del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que aquest any no pot lliurar la Flama al president del Parlament de Catalunya perquè es troba empresonat
Fracassen les converses de pau per a Kosovo
Els representants aliats i els militars iugoslaus trenquen les negociacions de pau per a Kosovo Després de negociar durant el cap de setmana amb una delegació de l’exèrcit iugoslau a Kumanovo Macedònia, Michael Jackson, el general que encapçala la delegació aliada, explica que l’oferta iugoslava no garanteix ni el retorn dels refugiats ni la retirada de les forces sèrbies Un cop trencades les negociacions, l’OTAN anuncia la intensificació dels bombardeigs
Primer judici civil per l’art de la Franja
Comença el primer judici civil per les obres d’art de la Franja que enfronta els bisbats de Lleida i Barbastre-Montsó De les 111 en disputa, el bisbat de Lleida en reclama com a pròpies 83 L’origen de la disputa es troba en el canvi de límits entre les dues diòcesis 1995 i en l’ordre del Vaticà 1998 que ordenava el retorn de les obres al seu lloc d’origen
Renat Puig
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Estudià a Lió, on fou degà de l’internat i cap de clínica de la facultat De retorn a Perpinyà, fou cap de servei de l’hospital de Sant Joan Publicà una gran quantitat de treballs professionals Mecenes, escriví nombrosos articles sobre artistes Fou conseller de cultura de l’ajuntament de Perpinyà i un dels organitzadors dels festivals Casals a Prada, sobre els quals publicà Histoire des festivals et d’une amitié
Lars Petersson
Cristianisme
Prelat i reformador suec, conegut també pel nom llatinitzat de Laurentius Petri.
Estudià juntament amb el seu germà Olof a Wittemberg, a l’escola de Luter De retorn, fou professor a Uppsala 1527 i des del 1531 arquebisbe d’Uppsala, sense comptar per res amb Roma Esdevingué l’organitzador de la nova església sueca, traduí íntegrament, amb el seu germà, la Bíblia 1541, publicà l’himnari 1555 i les ordenances 1561 Es destacà també la seva obra històrica, amb una crònica de Suècia 1559
Lope Martínez de Lagunilla
Cristianisme
Eclesiàstic.
Inquisidor de Barcelona, bisbe d’Elna 1558-67 i inquisidor dels comtats de Rosselló i Cerdanya Promogué el culte al Crist de Perpinyà, i erigí la confraria de la Minerva El 1563 participà a les sessions del concili de Trento De retorn, optà per l’agregació de la seu d’Elna a la metròpolis de Tarragona, en detriment de la de Narbona, i participà al concili provincial de Tarragona de 1564-66
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina