Resultats de la cerca

També les plantes, en introduir les arrels entre les esquerdes de les roques, collaboren eficaçment en llur esmicolament

El mot és usat sovint per a designar les modificacions químiques, bé que, en rigor, l’alteració pot ésser tant d’ordre físic disgregació com d’ordre químic En el segon cas pot anar acompanyada de dissolució o esdevenir-se, en menor grau, mitjançant processos químics en estat sòlid L’alteració química depèn de factors interns dels minerals constituents de les roques estructura, estabilitat dels políedres de coordinació, abundància relativa de políedres inestables, etc i de factors externs clima, presència d’oxigen, de diòxid de carboni, d’àcids segregats pels bacteris, les arrels…

El concepte fou proposat per Ramsay 1981 per a l’emplaçament del batòlit de Chindamora, a Zimbàbue Gran part del volum necessari per a l’emplaçament del plutó s’obté de la deformació de l’aurèola encaixant en inflar-se radialment la cambra magmàtica Els plutons emplaçats pel procés de ballooning solen tenir seccions horitzontals circulars o ellíptiques, zonació concèntrica de les diferents fàcies plutòniques i una fàbrica parallela al contacte, present tant als granits com a les roques encaixants

Per estructura s’entén l’arranjament geomètric o disposició que presenten certs plans, línies, superfícies o cossos que hom pot trobar en una massa rocosa Solen existir diversos tipus d’estructures originades en el mateix moment de formació de la roca, les quals reben el nom d’estructures primàries, com ara l’estratificació encreuada que s’ha produït en determinades condicions en el moment de la sedimentació, o bé les fractures que s’originen quan se solidifica un cos magmàtic Hom anomena estructures secundàries aquelles que es produeixen en les roques, una vegada formades, en deformar-se,…

La pudinga és molt semblant al conglomerat, però la diferència entre ambdues roques està en el fet que en el cas de la pudinga no hi ha matriu, sinó només els elements detrítics, molt arrodonits, i el ciment

Un dels defensors principals d’aquesta teoria fou l’alemany Abraham Gottlob Werner, al final del s XVIII, que, com a prova de la inundació universal, assenyalava les restes de plantes i d’animals marins La presència de roques sense fòssils granit i basalt era interpretada suposant que eren els dipòsits més antics de l’oceà original Aquests principis bàsics foren molt populars, perquè sostenien la interpretació de la Bíblia, especialment el diluvi universal La teoria oposada és la plutonista plutonisme

Balanus improvisus , d’uns 10-15 mm de diàmetre, habita fixa sobre closques de molluscs i crustacis Chthamalus stellatus , d’uns 5-10 mm de diàmetre, forma grans masses sobre roques de la zona dels esquitxos Aquestes dues espècies són comunes a les costes dels Països Catalans

És constituïda per una sèrie de rodes dentades disposades en dos eixos perpendiculars al pla del mur que es vol construir, les quals per rotació destrossen el terreny en petits fragments que, dissolts o en supensió a l’aigua, es bomben fins a l’exterior, on s’eliminen en l’anomenada planta de llots L’aigua també refrigera les rodes o freses disposades a la part baixa d’un xassís d’alçària variable de 5 a 15 m La hidrofresadora necessita d’uns equipaments auxiliars formats per la planta de llots on es recicla la bentonita, material utilitzat per a estabilitzar les parets de l’excavació mentre…

En algunes ocasions les direccions d’arestes i solcs s’orienten semblantment a les diàclasis o plans d’estratificació, puix que aquests són fàcilment erosionables Les diferències de forma i mida del lapiaz són degudes a la diferent estructura de les roques, així com a diferents mecanismes d’erosió El lapiaz és una de les formes típiques de la morfologia càrstica Hom l’anomena també rascler

És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…